divendres, 9 d’octubre de 2009

LA MÀGICA OBRA DE TIM WHITE.



40.000 VISITES!

En aquests dies, els meus blogs han arribat a les 40.000 visites, moltíssimes més de les que mai havia imaginat, raó per la qual, novament, vull agrair-vos a tots aquells que sovint, o esporàdicament, acudiu a aquestes pàgines, amb la intenció de compartir per una estona, aquest viatge intergalàctic en que estem immersos tots junts.
Com acostumo a fer, quan el contador de visites canvia de dígit, i com a proba d’agraïment, introdueixo algun post de tipus més lúdic, sovint visual, al voltant de l’obra d’algun artista poc conegut, o no tant desconegut, però del que intueixo afinitats perquè ens mostren aspectes d’aquella “altre realitat” que tant “m’interessa”...
Avui us convido a viatjar pels fantàstics mons de Tim White, un dels més afamats il·lustradors d’allò que s’anomena “Ciència Ficció” i que al llarg dels anys m’ha anat causant una profunda impressió, així com moltes estones de goig estètic i també, de profunda reflexió.



Tim White (1952 -) és un artista de ciència ficció i fantasia, la majoria de les seves obres més conegudes, son encàrrecs de prestigioses editorials per a cobertes de llibres, tot i que també ha il•lustrat nombroses caràtules de discos i il•lustracions per a revistes.
Nascut a Kent (UK), abans de complir els cinc anys White, ja havia decidit que esdevindria artista. Després dels estudis escolars, va matricular-se a l'Escola d'Art de Medway, el 1968, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu que s’havia proposat, on va poder desenvolupar el seu estil únic sense cap pressió comercial, i va completar els seus cursos el 1972. Abans, el 1969 va publicar el seu primer treball, anomenat “Blue Empress” que passà gairebé desapercebut, i des del 1970, compaginava els seus estudis artístics amb l’activitat professional a diverses agències de publicitat.
El 1974 va col•laborar a la revista Science Fiction Monthly del grup editorial New English Library que li obriria les portes del món de la ciència ficció, com a resultat, el seu primer treball important que va ser utilitzat comercialment per a la portada del llibre d'Arthur C. Clarke “L'altra banda del cel”, i des d'aleshores, White ha produït més d'un centenar de portades de llibres dels principals autors de la Ciència ficció i de Fantasia, i les seves cobertes s’han vist en obres traduïdes a totes les llengües.



El 1991, va rebre el seu primer encàrrec per a fer un vídeo joc per a ordinador: 'Spacehulk', de 'Electronic arts'.



Ell va ser el responsable de l’animació dels gràfics i la introducció al joc. L’any 1995, realitzà el seu segon treball en aquest camp, amb el joc: 'X-com Apocalypse' de Microprose.


Al llarg dels anys s’han publicat diverses antologies de la seva obra, amb notable éxit.
El seu estil és alhora distintiu i perfectament adaptat a la ciència ficció, ja que s'omple cada obra amb detalls meticulosos i exhaustius. Un exemple típic d'això és la seva IceRigger,





en què els camins seguits per cada personatge es pot rastrejar perfectament, seguint les seves petjades a la neu. Això ofereix a tots les seves obres una bellesa immediata i, una bona  dosis de realisme i versemblança, i també, ofereix a l'espectador l’oportunitat de l'estudi de qualsevol dels seus treballs detingudament. Aquesta atenció pel realisme, fins i tot, en ocasions clarament surrealista o hiperrealista és una característica que fa perfectament identificable la seva obra. Segons diuen, aquest gust tant perfeccionista pels detalls, prové d'una fascinació infantil pel descobriment de nous detalls a les il•lustracions dels àlbums familiars.


White no es limita a la pintura, perquè també ha fet obres escultòriques. Per exemple, va construir un model de 230mm de plastilina d'"un home un poc gris" i va utilitzar aquesta és una peça de referència per al Regne Unit UFO 1980 la pintura, que va aparèixer a la portada del llibre de Peter de Paget del mateix nom.





Les seves obres provoquen en l’espectador múltiples sensacions i emocions diverses, en el camp personal, voldria convidar-vos a compartir amb mi algunes de les que més m’han impactat i per a començar voldria fer-ho amb:


Aquesta obra ha esdevingut en el meu imaginari personal, una de les millors representacions - interpretacions visuals del tema de la mort. M'agraden molt especialment el realisme i la minociositat del sòl del primer pla, la textura de la fusta del taüt i com no, l'extraordinària sortida de sol que és veu en aquesta veritable finestra a l'altre vida, promesa d'un nou inici, d'una nova vida, més enllà de la mort.




Aquesta es una de les meves preferides per un munt de raons. Em crida l'atenció poderosament el tractament de la llarga barba i els cabells, la sensació d'energia i força. Evidentment, també el missatge del poder del mag -imatge arquetípica de les possibilitats humanes- capaç de travessar una sòlida paret, amb el sol intent de la seva voluntat, i el bastó d'estrelles com a símbol de les possibilitats infinites.



En aquesta obra, tot un clàssic de la il·lustració de fantasia, l'autor recull un acte màgic de creació, evidenciant el poder humà en la seva màxima expressió, recordem l'anhel dels artistes del Renaixement d'esdevenir "alter deus". El realisme de l'oferent i dels objectes senzills al seu costat, la llum general i el fantàstic efecte global que aconsegueix, de manera que podem dubtar si es tracta d'un forat que condueix a l'univers, o del reflex d'aquest en un toll d'aigua.


Per raons evidents també aquesta obra me's molt suggerent. Després del mag, la maga poderosa, fixeu-vos en el color i la lluminositat aconsegits en la representació dels raigs, la perfecció amb que tracta els cabell electrificats, la força que se'n desprén del conjunt.


De temàtica similar, em duu al cap els noms dels grans mags de les noveles de fantasia, com ara Raistlin de les Cròniques de la Dragonlance, o el Geb de Terramar.
Potser per raons inconscients, aquest personatge, envoltat d'aquest estrany paisatge, ha quedat en la meva ment associat a "Mescalito", l'aliat de Carlos Castañeda en les seves experiències enteogèniques amb el peiote. M'agraden el realisme de les mosques, del terra, la sensació de soledat i abandó, però alhora de serenitat que desprén el conjunt.
White no té por d'experimentar amb lleus peces eròtiques, com el seu dibuix “La Màquina de l'Espai”




En aquestes peces, el cos nu és utilitzat com un símbol de la vulnerabilitat mortal, però cínicament podria veure’s com una simple apel•lació a l'estereotip dels lectors de ciència ficció. La implicació sexual de moltes dones que estan al damunt d’una bèstia extraterrestre és evident. 
Moltes de les seves obres tenen un caracter inquietant, fins i tot angoixants:



com aquesta anomenada "El medium"



Aquesta darrera, anomenada "Planeta perillós", és sota el meu concepte, una excel·lent representació del pitjor dels malsons possibles, el detall ens permetra descobrir expressions i gestos de gran desesperació:


D'altres són heròiques:



com aquest "Intèrpret" que és dirigeix a mantenir el primer contacte entre l'espècie humana i una delegació extraterrestre. Mil i una vegades m'he identificat amb les sensacions i pensaments que una situació com aquesta podría produir en qualsevol ésser humà. I sí, ho haig de confessar, m'agradaria trobar-me en aquesta situació improbable (?).


D'altres són d'una gran bellesa i perfecció tècnica, com aquesta, o la següent:





Val la pena observar-les amb atenció, en tots els seus perfectes detalls.



D'altres voregen l'increíble per la seva perfecció i et sembla increíble estar davant d'un dibuix, i no davant de la realitat:


El treball de White ha aparegut en nombroses exposicions i qualsevol persona amb una petita selecció d'obres de ciència ficció, sense dubte, pot trobar alguna de les seves il lustracions. En les cobertes dels seus llibres, cosa que us convidem a descobrir.

Finalment, també, us convidem a que feu un cop d'ull a  la pàgina web de l'autor:

http://www.tim-white.co.uk/index.html

Podeu veure i gaudir amb tranquilitat d'algunes obres seleccionades en aquest video que hem fet per a vosaltres.




Com sempre, desitjo que us agradi.