UN RITUAL DRUÍDIC: EL LLIGAMENT DE MANS (HANDSFASTING)

Reproduïm aquí un ritual de matrimoni fonamentat en la tradició celta, que us oferim per tal que pogueu utilitzar-lo i adaptar-lo a la vostra conveniència. Per a qualsevol dubte, ampliació o suggeriment, podeu connectar via e-mail en aquesta mateixa pàgina.(También dispongo del ritual en castellano)

Per a reunir els assistents al voltant del cercle sagrat (el cercle pot ser tradicional, de pedres, etc., o crear-se per a l’ocasió: de flors, amb cintes de colors, amb espelmes - en aquest cas vàrem escollir la ginesta -, com és vulgui, per a consagrar un cercle per aquest ritual, només cal assenyalar  el centre i els quatre punts cardinals, recórrer el perímetre amb aigua salada i encens, cal deixar una entrada per l’est- sudest) és podria posar una musica que convidés a participar (proposta: a l’entrada del temps clar de GOR).
Quant tinguem la gent al voltant, traiem la música i segons les necessitats podem llegir el següent text explicatiu:

Els quatre elements Aire al Nord.

Foc a l'est

"Els rituals -a través dels seus diferents components sonors, visuals, corporals i teatrals- juntament amb els mites i les representacions simbòliques expressen el cor mateix de l'activitat creativa humana en tota època, moment i societat. En ells adquireixen particular relleu diverses manifestacions estètiques que tot i variar d'un lloc a un altre, ofereixen les claus per a reconstruir i interpretar el context sociocultural, la peculiar manera de veure i viure el món d’una societat determinada. Aquestes manifestacions s'inscriuen en processos més amplis de construcció d'identitat, constituint vehicles de significats de l'acció individual i col·lectiva, a través de les generacions.
El ritual que anem a celebrar ens ve de molt antic, parteix d’un text d’un monjo irlandès del S.VII, que va traduir-lo al llatí, però probablement, la seva antiguitat podria datar-se en molt més de 2000 anys.
El simbolisme essencial d’aquest ritual, ens parla d’un bell somni de la humanitat: el de la plena realització de l’ésser humà, de la superació de l’errònia noció de separació en que ens creiem viure, proporcionada per la unió dels complementaris: d’allò masculí (el que es positiu, la llum, l’esperit, la capacitat de fecundar, el yang dels taoistes) i allò de femení (el que es negatiu, la foscor, la matèria, la fertilitat, el ying), i com a resultat d’aquest acoblament, la transformació d’aquells que eren dos, en un altre nova entitat ara ja complerta i sencera que anomenem “la parella”, símbol de l’ésser capaç de viure en perfecta harmonia amb el Tot-interconnectat del que formem part amb totes les altres creatures del planeta: la Mare Terra. I en els seus detalls, ofereix un elemental i alhora complert, camí de perfecció que condueix cap a la consecució d’aquell ideal.

Aigua al Sud

Tot i que avui i aquí en farem una versió més senzilla i reduïda, l’esperit i l’essència s’han tractat de mantenir inalterables i conforme a l’antiga tradició celta que dominà àmpliament les nostres terres abans de l’arribada dels déus orientals romans o jueu cristians.
Tant en condicions d'aïllament, com d'interacció grupal, els rituals en les seves diferents variables, contribueixen a la conformació i al canvi de patrons estètics establerts, però també a donar una nova significació i a l’actualització de les tradicions sociopolítiques, i és en aquest sentit, el de tornar a donar un nou significat a les nostres tradicions, a la nostre manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el Tot-interconnectat (el “wyrd” en llengua celta) que ens entorna i del que formem part inexorable, on hem de cercar la raó principal per la qual els nostres amics la _______ i l’_______, volen que celebrem aquest ritual, desig que comparteixo".

 Terra Oest

Es fa el silenci per si algú vol afegir algun comentari.


Introducció.

La Parella agafats pel braç, dona tres voltes al cercle d’esquerra a dreta, sentit horari, mentre sona una marxa (proposta: Douce Dame Jolie de John Redburn)


La parella entra al cercle per l’Est, va cap el sud, l’oest i el nord i es situa al centre del cercle, mirant cap a l’Est, on hi haurà l’altar i el celebrant. (Es para la música)

(A l’altar hi hauria d’haver ):
1 plat sorra, 1 plat encens (en aquest cas vàrem fer servir sàlvia blanca, artemísia i copal, 1 plat aigua salada.
Campana -en aquest cas un bol tibetà-.
1 Quars  -en aquest cas una ametista-
Perfum de roses
Calze amb aigua de font, que no hagi passat cap procés industrial.
3 espelmes, una d’elles encesa durant tot el ritual, el vent les apagava,  per un altre cop caldria preveure-ho.
1 Vara d’avellaner
Els Anells que s'hauran de fer servir.
Les Cordes per a fer el lligament (els nuvis van voler un cordó de color blanc)


Es demana als assistents formen un cercle humà agafant-se les mans al voltant del cercle amb el celebrant i la parella al centre.


-Celebrant:
Benvinguts sigueu tots, amics i familiars.
Estem aquí reunits, en aquest bell dia, per a donar testimoni d’una transformació, com la _______ i l’_______, intercanvien els seus vots i per la força del seu amor, inicien el llarg camí que els conduirà a convertir-se en un nou ser, una única persona, en companyia de la Mare Terra, el Pare Esperit i de tots nosaltres.
Que la Mare Terra beneeixi tots els que heu acceptat la invitació per a aquesta celebració, i beneïts siguin aquests dos éssers que uneixen les seves vides sota els llaços de l'amor.


Els convidats poden desfer el cercle i acomodar-se.


_______ i _______, esteu aquí davant d'aquesta nombrosa companyia i davant dels antics deus, buscant convertir-vos en un. Heu decidit unir-vos amb els ulls ben oberts i amb el cor ple del sentiment d’amor.

Resposta:


_______ i _______, sou conscients de la realitat dels vots que esteu a punt de fer-vos mútuament, de la responsabilitat que comporta la creació d’una parella. Si per alguna raó dintre dels vostres cors creieu que aquesta cerimònia no ha de ser realitzada, us convido a dir-ho ara, perquè el matrimoni és basa en l'honestedat i la veritat, perquè solament d'aquesta manera pot ser creada de forma reeixida i fructífera una parella.

Resposta:

Us recordo que el compromís de l'un amb l'altre i amb el Tot- interconnectat que en realitat som, s’ha de cenyir estrictament a la Llei: “Mentre no facis mal a ningú, fes el que vulguis!”.
Així com ha de ser amb el Tot, així mateix ha de ser considerat en la vostre nova vida junts. Haurà moments de dificultats els quals haureu de patir, donant-vos suport mútuament amb el vostre amor, força i honestedat. Si us sentiu incapaços de complir amb les vostres obligacions amb la vostre parella i la responsabilitat de intentar en tot moment mantenir l'actitud correcta, ara és el moment de declarar-ho. (pausa)


Si algú dels presents aquí avui, sap d'alguna raó per la qual aquests vots no haurien de ser realitzats que parli. (pausa)

Del silenci de tots els pressents cal deduir que es donen les condicions imprescindibles per a poder iniciar el ritual.


Tres cops de campana.


_______ i _______ sou aquí lliure i voluntàriament per a fer públics els vostres vots de viure com a marit i dona, com espòs i muller, durant el temps de tres anys que heu acordat.


Els nuvis:
Jo, _______ manifesto lliure i voluntàriament que vull ser esposa i muller de l’_______ pel temps de tres anys que lliurement hem acordat.


Jo, _______ manifesto lliure i voluntàriament que vull ser marit i home de la _______ pel temps de tres anys que lliurement hem acordat.


El celebrant aixeca els braços al cel i diu:

-En aquest cercle sagrat de llum, estem lliure i voluntàriament en perfecte amor i perfecta confiança. Demano que la Mare Terra i les forces de l'univers beneeixin aquesta parella, el seu amor i la seva llar pel temps de tres anys que ells lliurement han triat (el compromís sol fer-se per 1 any, 2 o tres, no es recomana fer-ho per més temps. Quan venci el període, pot fer-se una altre cerimònia ja a perpetuïtat)
Que puguin gaudir d'una vida sana, plena d’alegria, d'estabilitat i de fertilitat.


La parella queda de cara a l'oest.
Es fa sonar la campana tres vegades.

El celebrant sosté el plat de sorra davant de la parella i deixa que cadascun posi la seva mà dreta sobre ell.

-Celebrant: Beneïts siguin per l'antic i místic element de la terra.


La parella ha de llavors mirar cap a nord.
Es fa sonar la campana tres vegades.

El celebrant unta els seus fronts amb el perfum de Roses i sosté el cristall de quars al seu davant.

Es purifica a la parella amb encens.

Celebrant: Beneïts siguin per l'antic i místic element de l'aire.

La parella gira fins a quedar de cara al sud.
Es fa sonar la campana tres vegades.
Aspergeix l'aigua del calze sobre els seus caps.

Celebrant: Beneïts siguin per l'antic i místic element de l'aigua.






La parella ara gira cap a l'est.
Es fa sonar la campana tres vegades.

El Celebrant dona a cadascun d'ells una espelma blanca, que sostindrà amb la seva mà dreta. Encén les espelmes. Sosté la vara d’avellaner sobre ells.
Celebrant: Beneïts siguin per l'antic i místic element del foc.


Celebrant: Que la Mare Terra, els beneeixi amb unió, llarga vida, honradesa i creixement espiritual.


Llavors es consagren els anells amb l'aigua salada.

Celebrant: Que totes les vibracions negatives, les impureses i els obstacles siguin des d'ara rebutjats, i que tot el positiu, afectiu i bo hi entri per sempre. Beneïts siguin aquests anells en el nom de la Mare Terra.
La parella agafa els anells i se’ls posen l’un a l’altre i s’intercanvien els seus regals.

I junts i alhora fan la següent promesa, amb la mà dreta damunt del cor:

Jo ______ Prometo que mai tractaré de ferir-te que sempre m’esforçaré per aconseguir la teva felicitat i el teu benestar.
El meu amor serà el teu tresor, quant totes les altres riqueses siguin insuficients per a complaure't.
El meu amor serà la teva medicina en la malaltia, així com amb les meves mans satisfaré totes les teves necessitats.
El meu amor serà el rossinyol que canti alegre quan el teu cor sigui tocat per la tristesa. El meu amor serà l’estrella brillant en la més fosca de les nits. El meu amor serà el teu banquet quan la taula de la vida sigui buida.
Ara, et prometo que compartiré els meus riures en els temps d'alegria i felicitat, que compartiré les meves llàgrimes quan la pena i la tristesa arribin a les nostres vides, que compartiré els meus somnis i esperances amb tu i tractaré, amb totes les meves forces que les nostres ments i el nostre esperit creixin fins a sentir-nos veritablement un.
Compartirem compassió i comprensió durant els temps d'ira i frustració, compartiré amb tu tot el que tinc, tot el que sóc, mentre duri l'amor.
Jo et prometo tot això per la força de l'amor que et guardo en el meu cor. 

(pausa)

El celebrant consagra les cordes amb l’aigua amb sal.
Llavors sosté les cordes estirades perquè l'home i la dona prenguin un extrem i lliguin un nus.
Celebrant: Com els nusos d’ aquesta corda, sigui unit el vostre amor.
La parella s’agafa de la mà dreta/esquerra
Lliga les mans de la parella amb la corda

Tres cops de campana.


Celebrant: I ara, us demano a tos vosaltres amics i familiars de l'_______ i la _______ que contribuïu a fer més forta i duradora la seva unió, agafats de les mans i formant un cercle al voltant del cercle, visualitzarem en silenci una llum blanca d’energia envoltant els nostres familiars i amics que avui s’uneixen acompanyant-la dels nostres millors desitjos per a ells i el seu amor. (aquí podria sonar una música: proposta “invocació” de Lorenna Mckennit)


Un parell de minuts.
Es fa sonar la campana tres vegades.


Celebrant: Així com aquests nusos estan lligats, així les vostres vides queden lligades, teixits dintre de les fibres d'aquest teixit estan immerses les esperances de tots els vostres amics, familiars i les vostres mateixes, per a una nova vida junts, amb la realització d'aquest nus he lligat tots els vostres desitjos, somnis d’amor i felicitat, ara i aquí per a les vostres vides mentre duri l'amor.
La promesa que us heu fet davant tots aquests testimonis, davant dels antics deus, vulguin la Mare Terra i el Pare Esperit que les vostres ments siguin sempre àgils, els vostres cors purs i el vostre amor prou fort per a atendre i mantenir els vots que acabeu de fer.
He dit, mentre duri l'amor en lloc de dir fins que la mort us separi doncs assumeixo que la realitat de les situacions i les persones canviem amb el pas del temps. Però això no significa abandonar la parella al primer senyal de problemes o de greuges, perquè com ja sabeu en les relacions de parella sempre hi haurà temps difícils.
És la vostre responsabilitat amb la vostre parella esforçar-vos per aconseguir solucions viables, treballar per a guarir les ferides, i solament després d'haver esgotat tots els camins possibles i no haver arribat a una solució acceptable, els vincles podran ser trencats.


La cerimònia que acabeu de realitzar implica també, consagrar la vostre vida a la veritat i la veritat ha de ser l'aliment de tots els vostres assumptes en el matrimoni. Honestedat, veritat, comunicació, esforç, comprensió, enteniment, aquests són els maons que construeixen un matrimoni ferm, i la vostra solemne responsabilitat l'un amb l'altre.

Als familiars:


Així com aquestes dues persones s'estan unint, així les seves famílies s'uneixen a través d'ells. S'ha dit que la seva decisió d'unir-se en matrimoni, i unir les seves vides serà enriquida pel suport que rebin de vostès. Doneu suport, animeu i beneïu a la _______ i l'_______ en la seva unió? 

Resposta:

Us alegreu pel seu matrimoni, us mantindreu al seu costat en el moments difícils però sense interferir en la seva unió?


Resposta:


Als amics:


Vosaltres sou els amics i coneguts d'aquesta parella, i per això sou i sereu una part important en les seves vides. La vostre interacció amb ells serà acolorida per les vostres accions i paraules. Teniu també una responsabilitat amb aquesta parella de donar-los suport, comprendre'ls i ser honests amb ells. I en aquest dia del seu matrimoni us encomano a temperar tots els vostres assumptes amb amor. Us comprometeu a recolzar-los en tot moment i lloc?

Resposta:


Celebrant: En el nom de la Mare Terra, dels seus aspectes femenins i masculins, dels seus elements i dels seus esperits, i d’acord amb una tradició que s’ha mantingut inalterada al llarg de molts segles i pel ritual que s’ha dut a terme en presencia de tots vosaltres: us declaro units com marit i dona, esposa i home, pel temps de tres anys que vosaltres lliurement heu acordat. Que així sigui!

Els nuvis surten del cercle mentre sona una marxa fent el recorregut en la direcció contraria a les agulles del rellotge. (Proposta “Saltarello” de Dead can Dance)


Que comenci la festa!!

Se’ls fa entrega del Diploma corresponent.

L'ANTIGA SAVIESA: CRISTAL·LOTERÀPIA.

Ara fa uns quants mesos vaig conèixer un personatge molt interessant. La història sembla extreta d'una d'aquelles pel·lícules dels anys 60. Alguns matins abans d'entrar a la feina, especialment quan vaig amb la moto i fa fred, m'aturo a prendre un tallat en un bar del poble. Un d'aquests dies, en el bar de costum, vaig veure un personatge que llegia un llibre que m'era molt conegut, es tractava de "El viaje del Chamán"  de Michael Harmer. Em va sorprendre doncs el poble és relativament petit, i amb el pas dels anys, creia que coneixia a tots aquells que podien estar interessats en els mateixos temes que jo. Aquell dia no li vaig dir res, doncs entre el lloc on jo hi era i ell, hi havia d'altres clients, "currants", paletes, pintors, oficinistes i no era fàcil accedir-hi allà on ell s'hi estava.

El dia següent, les coses van anar millor. Ell hi era assegut a la barra, continuava llegint el mateix llibre i just al seu costat, hi havia un espai lliure. M'hi vaig acostar, ocupant l'espai a la seva esquerra, al cap d'uns minuts les nostres mirades van coincidir i li vaig comentar, quelcom semblant a: "bon llibre aquest que estàs llegint" i de seguida vàrem començar a parlar. I com sol passar entre aquells que comparteixen el camí espiritual i la recerca, va nàixer un sentiment de fraternitat que es manté fins avui, quan ja compartim algunes experiències.

Ben aviat en Joan, així s'anomena, va demostrar uns grans coneixements en variats temes, en particular sobre diverses teràpies naturals, o alternatives. És per això que ja fa un parell de mesos, li vaig demanar que escrigués un petit article per aquest bloc, que avui us ofereixo.  

"JO SÓC UN CANAL CLAR I PERFECTE, LA LLUM EM GUIA, INVOCO LA LLUM DEL CRIST INTERN."

EL CONTACTE CONSCIENT AMB LES FORCES ELEMENTALS DE LA NATURA.

La natura ens envolta, ens alimenta, ens ensenya, ens posa a prova; formem part d'ella, existim gràcies a ella. Però amb tot i això la seguim considerant una decoració externa, fruit d'una casualitat evolutiva. Els arbres, les roques, les aigües, les estrelles, el vent. . . estan sempre presents a la nostra vida, però hem perdut el contacte conscient i directe amb les forces elementals de la natura, sense les quals la vida sobre la Terra seria impossible. La ignorància i la manca d'amor i de respecte a la Mare Terra, Gaia, produeixen en els nostres cossos i ments una solidificació i una contaminació interna que té com a resultat l'estat actual que tots estem patint. Ens alimentem inadequadament, no sabem respirar, bevem líquids que no tenen vida i perdem la nostra energia vital a través de desigs i emocions destructives.

La terra, l'aigua, el foc, l'aire i l’èter son les qualitats de la nostra estructura energètica, pujant des de la base de la columna, la zona sexual, el centre epigàstric, el pit i el coll. Cada element està inscrit en òrgans concrets, amb funcions específiques, i la seva disharmonia produeix alteracions més o menys greus de la salut física, emocional, mental o espiritual de les persones. Podem afirmar que cadascun dels elements és la manifestació de la perfecció de l'univers en una freqüència vibratòria determinada, el punt inferior de la qual és el sòl que trepitgem. Cadascun dels regnes de la natura, mineral, vegetal, animal, humà i angèlic ens ofereix eines i respostes, només cal tenir pau mental, una actitud humil i una voluntat inflexible per a descobrir la màgia de la Vida.

El món mineral amb les seves coves, roques i cristalls pot transmetre'ns la seva saviesa intuïtiva i el seu poder de regeneració. Hi ha pedres que ens ajuden a veure el futur, que ens donen els seus coneixements -la memòria de la Terra-, que faciliten els viatges fora del cos i la comunicació amb els elementals o esperits de la natura. Només el posar-les en contacte amb les nostres mans, o acostar-les al front o al ventre és suficient per a facilitat l' evolució de la consciència. Els cristalls i els seus “Deves” o entitats que els regeixen, ens connecten amb els mons interns. Fills de l'aigua i de l'energia nuclear, nascuts sota condicions de pressió inconcebibles, aquests descendents de la Mare Terra son consciències que amb el seu camp d'energia eleven la vibració de tot allò que els envolta, aportant curació, recarregant els centres vitals o xacres, i despertant les facultats de la persona que entra en contacte amb elles.

A TRAVÉS DEL CRISTALL

"Allò que és essencial és invisible als ulls..."

El petit príncep A. de Saint Exupéry.

Un cristall és un sòlid geomètric regular. Els seus àtoms s'integren i encaixen en una trama cristal·lina perfecte. Els cristalls tenen una estructura atòmica ordenada i una composició química definida. Manifesta l'harmonia, ordre i geometria dels seus components químics, és a dir, la perfecció de la trama cristal•lina: línies de llum, força i energia estructurades segons un patró geomètric, a partir d'un patró geomètric. La química dels cristalls, els seus elements s'ordenen seguint aquesta trama fins formar els minerals tal i com els coneixem; els minerals de la terra i, evidentment, els del cos humà, ja que aquest els pren de la terra. Existim gràcies a aquests minerals i per poder viure a la Terra és imprescindible mantenir una bona relació amb ells. L'ésser humà viu i desenvolupa les seves activitats damunt l'escorça terrestre, és el nostre suport, la nostra base. Sota els nostres peus existeix tot un món de cristall, el regne mineral, el qual ens dóna la seva estructura i composició. El nostre cos està format a partir de la matèria que prenem quan encarnem i, de la mateixa manera que a l'escorça existeixen els cristalls i el potencial i les condicions necessàries per a la seva formació, al nostre interior també. La fascinació que sentim vers els minerals no és més que la necessitat de re connectar amb la Terra de la que formem part. És a través d'aquest contacte que l'home pot cristal•litzar tot el seu potencial i sentir-se inspirat a seguir evolucionant. Els cristalls ens encomanen la seva llum i color, la seva harmonia i transparència, fent ressonar les nostres estructures més sòlides fins a despertar dins nostre la voluntat de manifestar, igual que ells, la nostra perfecció.

Cada vegada que contemples un cristall (de quars, per exemple) tens la possibilitat de transportar-te al seu espai interior i pots arribar a sentir com flotes en el buit...com un planeta a l'univers. L'univers és un gran cristall, un cristall infinit emparat per l'eternitat. Tot allò que es manifesta a la natura no es més que un reflex del seu patró cristal•lí. Connectar amb els cristalls, amb allò més terrenal, és alhora una manera de connectar amb aquesta essència divina que som i de la que formem part. Connectar amb els cristalls és connectar amb el Gran Esperit. 

La Terra està viva. Viu a través de tots els éssers que hi habiten. Els minerals són el seu cos, respira a través de les plantes, l’atmosfera és la seva aura...i els éssers humans són la seva consciència. L'actual estat de desconnexió patològica que l'ésser humà manifesta en la seva relació amb la natura és la veritable causa de tots els mals que pateix. És imperiosa la necessitat de guarir-se que té l'home avui, abans que sigui massa tard i les conseqüències d'aquesta bogeria ens portin a major destrucció, patiment i dolor. És amb aquesta intenció que desitjo compartir tot allò que he après i m'ha funcionat en la meva relació amb els cristalls.

ÚS DELS CRISTALLS A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA:

Una de les primeres notícies que tenim de la utilització dels cristalls és a Egipte, on els sacerdots empraven lapislàtzuli i turquesa com a talismans per combatre malalties i la malaquita per ajudar els morts en el seu trànsit cap a "l'altre vida". A la Bíblia es parla del pectoral d'Aaron format de dotze gemes, una per a cada una de les dotze tribus d'Israel, origen de les gemes associades al zodíac. La medicina ajurveda de l'Índia mil·lenària utilitza cristalls i gemes en l'elaboració de remeis en funció de la constitució del pacient i també a partir de la seva carta astral. Els primers tractats sobre les virtuts de les gemes a la Xina son de l'any 500 a.C. Hi ha estudis sobre les gemes a la Grècia clàssica: Galè, Herodot, Aristòtil i el seu deixeble Teofrast son els més coneguts. Plini el vell (s.1 d.C.) va escriure una recopilació -a partir de les ensenyances d'en Teofrast- de minerals amb les seves propietats i les relacions astrològiques. De l'imperi romà tenim "el lapidari òrfic" del segle IV a.C. amb detallades descripcions de les virtuts i usos màgics de les gemes. Ja a l'edat mitjana tenim el lapidari de sant Isidor de Sevilla (560-636 d.C.), santa Hildegard Bon Bingen i el seu "art de curar", Albert Magnus (1193-1280) i el seu tractat sobre els secrets de la natura i el més important, el lapidari d'Alfons X el savi (1221-1284), del qual només es conserva una quarta part. 

Sense oblidar el lapidari d'en Jaume Ferrer de Blanes cap a l'any 1500. No podem deixar de mencionar l'extens ús de cristalls per part de xamans (homes medicina) de totes les tribus del món, en especial les del continent americà, Austràlia i Àsia central. Inques, Maies, Tolteques, totes les cultures prehispàniques d'Amèrica central basaven el seu poder en pedres que consideraven sagrades com ara l'obsidiana negra. Actualment tota la tecnologia està basada en l'ús dels cristalls dels microprocessadors, els microxips, degut a la seva capacitat de ser programables; la "piezoelectricitat" del quars el fa imprescindible per a mesurar el temps; gràcies al robí tenim el làser; inclús la energia nuclear està basada en l'energia (radioactivitat) d'un mineral, l'urani. L'evolució de l’ésser humà està lligada a l'ús dels cristalls.

L'ÉSSER HUMÀ I ELS CRISTALLS:

El nostre cos no és només carn i ossos. El seu funcionament depèn del cos electrònic, la immensa trama de canals d'energia que transformen les senyals en impulsos. Ni el millor dels ordinadors pot competir amb la complexitat del nostre cervell i com aquest es comunica amb el resta de l'organisme a través del sistema nerviós.

L'aura és un camp de força o energia al voltant del cos, una prolongació subtil del nostre cos, el nostre espai vital, el conjunt d'emanacions electromagnètiques d'allò que realment som. Si l'ésser humà fos un petit planeta, l'aura seria la seva atmosfera. Les set capes de l'aura estan relacionades amb els set xacres i els seus respectius colors. Quan els xacres funcionen correctament s'emet una lluminositat homogènia i de tons suaus que indica la correcta harmonia de cos, ment i esperit. Al contrari, els desordres físics, psíquics o emocionals es manifesten a través d'un canvi de tonalitat de l'aura, que es torna més fosca o sembla tacada. Els danys a l'aura es poden produir per la contaminació de l'ambient, estrés, consum de drogues o per qualsevol desequilibri emocional o mental, que afectarà la manera com l'energia flueix. Agafeu ara un cristall, amb la seva estructura molecular ordenada en un patró geomètric. Els àtoms d'aquesta estructura van creant un patró únic d'energia. Ressona amb l'energia del cristall. Els desequilibris a l'aura de qualsevol persona poden ser compensats, passivament, deixant que el cristall faci el seu treball o bé, sintonitzant activament els nostres pensaments amb la vibració del cristall. No és el cristall qui et cura, només és una eina per harmonitzar les nostres energies amb la perfecció de les lleis celestials i còsmiques. 

Estableix una relació amistosa amb el cristall amb qui vols treballar. Porta'l amb tu, mira'l sovint, dóna-li voltes a la teva mà i para't a sentir la seva energia als teus dits i a les teves mans. Medita amb ell, o posa'l sota el coixí o a la tauleta de nit mentre dorms. A veure què somies !!! Si esteu tranquils i sensitius, les vostres reaccions us guiaran intuïtivament.

L'ésser humà ha estat utilitzant els principis actius de les plantes molt de temps abans que la química moderna confirmés la seva efectivitat. ¿Com coneixien fa segles les virtuts de les plantes?. Quin tipus de comunicació s'establia entre l'ésser humà i les plantes?. Una de les coses que feien els antics era fixar-se en la semblança entre certes plantes, les seves fulles, fruits o arrels i les formes físiques del cos humà. Un exemple d'aquesta analogia és la ceba (i la seva semblança amb la bufeta de l'orina), emprada amb efectivitat com a diürètic encara que no sabessin la seva composició química, la qual va confirmar temps després la seva efectivitat. Però encara hi ha molts més exemples: l'herba fetgera i la forma de fetge de la seva fulla, la semblança de les fulles de la pulmonària amb els pulmons... La llei d'analogia que inspirà el descobriment de les virtuts de les plantes i que és la base de l'homeopatia també és aplicable als cristalls. Per exemple la forma de núvol de certs hematites ens evoca la seva natura gasosa i la seva capacitat d'oxigenar la sang, el seu color vermellós similar al color de la sang i el seu pes la capacitat de densificar-la si per exemple és necessari cicatritzar ferides. La seva composició química també ens dóna informació sobre l'efecte que pot exercir en nosaltres: l’ hematites és òxid de ferro i els glòbuls vermells de la nostra sang dóna la casualitat que transporten l’oxigen gràcies al ferro. Tothom pot despertar la seva pròpia intuïció per comunicar-se millor amb els cristalls i descobrir els atributs i secrets que amaguen.

XACRES, CRISTALLS I COLOR:

La paraula xacra prové del sànscrit i significa roda. Segons la filosofia hindú existeixen set xacres principals que vibren en un determinat color, nota musical i mantram. Quan els xacres estan harmonitzats l'energia flueix i la persona es troba bé. Els xacres estan alineats seguint l'eix de la columna vertebral i cadascun d'ells es correspon amb un plexe nerviós. Els cristalls projecten i reflecteixen llum, motiu pel qual tenen la capacitat de provocar reaccions moleculars a l'interior dels òrgans. Els cristalls, com a materialització a la Terra de l'espectre cromàtic, actuen com a bateries que poden recarregar els nostres xacres. Per tal d'activar i equilibrar el sistema dels set xacres principals has de triar entre les pedres associades a cadascun d'ells, generalment a partir del color: vermell per a un guariment dels aspectes físics, corporals; o negre si vols centrar-te en els aspectes més psíquics o emocionals del primer xacra; taronja per al segon; groc per al plexe solar; verd pels aspectes físics del xacra del cor o rosa per als aspectes emocionals del mateix; blau pel coll; blau marí per al xacra del front; i violeta, blanc o transparent per al xacra de la “corona”.

Degut a que els cristalls tendeixen a activar més els tres xacres inferiors, s'ha d'evitar usar cristalls amb persones hipertenses, amb afeccions cardíaques, càncer o leucèmia, transplantaments o marcapassos, així com amb persones amb patologies psíquiques o que reben medicació per a problemes mentals. Les dones prenyades han d'evitar estar vora grans cristalls o treballar amb ells ja que aquesta activació dels xacres inferiors pot provocar avortaments o parts prematurs, per no dir danys irreversibles en el fetus.

Quan sàpigues quin xacra pots treballar escull el cristall corresponent i estira't confortablement -a poder ser amb el cap orientat al nord magnètic- amb els braços estirats i les mans enlaire. Per a treballar un sol xacra posa el cristall a la zona i relaxa't. Tanca els ulls i prova de sentir com l'energia i el color vibren. Deixa que la llum es vagi expandint dins teu mentre t'harmonitza i gaudeix de l'experiència.

CRISTALLS QUE ENS PROTEGEIXEN DE LA NEGATIVITAT:

El camp electromagnètic natural que tots tenim és agredit constantment per tot tipus d'ones produïdes pels aparells elèctrics que omplen cases i llocs de treball. La obsidiana negra i l'ònix tendeixen a absorbir la negativitat, mentre que la turmalina negra desvia l'energia negativa abans que ens afecti. Aquests minerals els pots portar a la butxaca o posar-los al lloc de treball.

L’estrès geopàtic està produït per corrents d'energia subterrània degudes a falles o a línees de força negatives -red Hartman- que convé evitar, per exemple, a l'orientar el sofà o el llit. Un cop detectades aquestes línies -a través de la radioestèsia- també podem posar una punta de quars en algun punt de la línia, per exemple vora la paret per a que no destorbi. D'aquesta manera estem tallant l'energia i evitant que ens afecti.

La turmalina negra és el mineral més utilitzat per a desviar i dissoldre l'energia estàtica provocada per qualsevol aparell elèctric: microones, ordinadors, mòbils...

A més d'alliberar-nos i netejar-nos de l'energia negativa que puguem generar, també ens protegeix de l'energia negativa emanada pels demés. Vivim en un món contaminat per formes de pensaments que pul•lulen al nostre voltant i una excessiva vulnerabilitat ens fa proclius a atreure aquestes energies que poden disminuir la nostra energia, condicionar el nostre comportament i comprometre la nostra salut. Una fórmula preventiva per a mantenir la puresa de la nostra aura, ment i emocions consisteix en la utilització de gemes negres.

L'hematites és un mineral eficaç per a mantenir allunyades les influències negatives. Vora la porta o en un lloc que es vegi des de l'entrada es converteix en un escut protector. Podem posar l'hematites en un bol ple de sal gruixuda i deixar-lo que funcioni com un aspirador astral de les energies negatives, formes de pensament...Deixa que sigui la teva intuïció qui et dicti quan canviar la sal.

LES LÀMPADES DE SAL: IONITZADORS NATURALS.

A l’atmosfera terrestre, a l'aire que respirem existeixen ions positius i negatius. Els ions positius, quan hi ha en excés són els causants de l'electricitat estàtica, motiu pel qual podem sentir-nos estressats o inclús cansats. Les tempestes, per exemple netegen de l’atmosfera els ions positius mitjançant les descàrregues elèctriques (raigs) i aporten ions negatius; és per això que després d'una tempesta l'aire està més carregat d'energia fresca, neta.

La sal és un ionitzador natural. Quan ens banyem amb aigua salada o, rentar els cristalls amb aigua i sal, neutralitzem l'electricitat estàtica i la negativitat ja que la sal absorbeix al mateix temps que genera ions negatius que son els saludables per a l'ésser humà. A les llars actuals neutralitzar l'excés d'aparells elèctrics i estàtica és una necessitat i les làmpades de sal compleixen impecablement aquesta funció. Estan fetes de sal gemma, un mineral format per l'evaporació de mars prehistòrics i posterior sedimentació de les seves sals. El seu color rosat ataronjat és molt agradable a la vista i aporta una atmosfera càlida a qualsevol lloc on decideixis posar-la.

L'ALTAR DE CRISTALL

Molta gent té altars a casa seva com a forma d'honrar la divinitat i de mantenir un vincle amb el món espiritual. Hi ha altars per a tots els gustos, des d'una simple tauleta i una imatge simbòlica de la divinitat, fins altres més complexes i carregats d'elements: espelmes, flors encens...Si vols agrair i reverenciar les energies dels cristalls el millor que pots fer és col•locar-los en un altar o crear un altar per a ells. La creativitat que es desenvolupa per a ordenar els cristalls a l'altar i la bellesa i poder final que el conjunt desperta en nosaltres val la pena. Si a més afegeixes la llum de les espelmes i el perfum d’encens pots notar com s'expandeix i amplifica l'harmonia generada. Acosta't a l'altar sempre que necessitis preparar-te per a meditar o quan tinguis la necessitat de contemplar la seva bellesa o comunicar-te amb elles. Pots rebre impressions molt reveladores. Et recomano utilitzar encens per a beneir, purificar i honrar els cristalls del teu altar.

Joan Miranda, mestre de Reiki, terapeuta diplomat de medicina tradicional xinesa i acupuntura, essències florals, reflexologia podal, geometria sagrada i cristaloteràpia. 

Aquí podeu veure un curt video de la Cova de Selenita de Naica.

L'ANTIGA SAVIESA: EL DRUÏDISME

"Quan t’estires en un prat al vespre, i mires al cel, et sorprèn l'infinit nombre d'estrelles que existeixen en ell ?
Creus que el nostre planeta és només un punt més en l'univers, i no obstant això encara et meravelles ?
Has experimentat, a l'estar enmig d'un bosc, o a l'enfrontar-te al poderós mar, o al mirar cap a la silenciosa muntanya, la sensació que estàs contemplant una cosa sagrada i mes gran del que hauries imaginat ?
Creus que ets part de la naturalesa, mes que l'amo i senyor d'ella ?
Ets escèptic respecte a tot el que t'han dit sobre Déu, però no obstant això, encara existeix dintre teu la sensació que existeix alguna cosa mes gran i eterna ?
Si has respost que “Sí” a tot l'anterior, ets un druida. I molt probablement ja ho havies experimentat, però no sabies com anomenar-lo".

En els països industrialitzats, molts de nosaltres duem vides àmpliament allunyades del món de la Naturalesa. Vivim en llars hermèticament tancades, protegits de les variacions estacionals de temperatura mitjançant cristalls dobles, calefacció central, aire condicionat. La majoria som gent de ciutat, apartats dels processos de producció d’aliments, aconseguim el nostre menjar precuinat en supermercats i no directament del camp, de l'hort o del jardí, com feien els nostres avantpassats. La il·luminació elèctrica redueix l'impacte de l’arribada de la nit; les llums dels carrers fan desaparèixer les estrelles. Aquest és el tipus de vida que molts hem triat.

Sens dubte, la industrialització ens aporta beneficis. Estic escrivint això en un ordinador, escolto en CD's, o amb el reproductor de MP3 la música que m'agrada, fins i tot electrònica, veig en ocasions la TV, disposo d'un vehicle propi i d'altres coses mes… però… al perdre el contacte amb el món Natural, hem perdut també entre d’altres coses, el contacte amb els processos de naixença, vida i decadència que donaven forma i sentit al món dels nostres avantpassats i van inspirar les conquestes del seu esperit. També hem perdut el contacte amb els esperits de la Naturalesa que són un element fonamental de la tradició druídica, al perdre totes aquestes coses, hem perdut l'accés a poderoses fonts d’ensenyament, de curació i de inspiració.

Potser per aixó, en les darreres dècades s'ha pogut veure un interès creixent per les cultures més primitives i en particular, pel cas que ens ocupa per la celta, i molt especialment per la seva espiritualitat, pel druïdisme. Per què una filosofia arrelada en la prehistòria hauria de seguir tenint rellevància en la nostra època tecnològica? Què hi ha en les paraules dels nostres avantpassats que fa que ens segueixin arribant a través dels segles?.

La cultura i societat que avui anomenem celta, aplegava un munt de pobles molt diversos que s'extenien des de la península d'Anatòlia fins la Ibérica i, des de les Illes Britàniques fins els Alps. Aquesta forma de vida perdurà al llarg de milers d'anys al continent europeu, fins l'arribada dels conqueridors romans que tot i apropiar-se de moltes de les seves costums, divinitats, etc., conseguiren amb l'ajuda inquestionable de la religio judeu-cristiana, esborrar bona part dels trests distintius d'aquella que subsistí amb dificultats en els racons més apartats o innaccesibles de l'Imperi Romà, ben bé fins el S.VII o VIII de la nostre era.
A Catalunya, els celtes es barrejaren amb els íbers, constituint allò que els historiadors han convingut en anomenar celtíbers, però a les zones de muntanya i de l'interior, l'aïllament i les formes de vida tradicionals celtes tingueren un protagonisme molt superior que a les zones costaneres, més influïdes per les cultures estrangeres, grecs, púnics, romans, de manera que fins i tot en els S.VI a la zona de les Guilleries - Montseny, hi ha indicis de la pervivència d'un gran santuari (bosc sagrat) on els costums i tradicions druïdiques es mantenien força presents.
Si us interesa ampliar la informació sobre aquest particular podeu llegir:

http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/rutes-amb-el-cor_25.html

La batalla ideològica per eliminar les antigues tradicions fou llarga i difícil, allà on no arribà la superioritat militar de les llances i legions romanes, ho feu la paraula dels sacerdots cristians recoltzats per l'aplicació severísima i cruel de la Llei, que prohibí i perseguí la pràctica de les religions tradicionals anterirors al cristianisme, a partir d'aquell moment (S.IV), anomenades paganes, cosa que, afortunadament, no s'aconseguí plenament, doncs en plé segle XVII la brutal i desmesurada, persecució contra les mal anomenades bruixes, ens recorda la pervivència de moltes de les caracterísitiques de l'Antiga Religió.
Si us interesa el tema de la bruixeria, concretament la seva brutal repressió a la zona de La Selva, Guilleries, Osona, Lluçanes, podeu llegir aixó:

http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/una-ruta-ensangrentada.html

El paganisme

Sovint un sent que la paraula “pagà” és una ofensa. No té res a veure amb adorar molts déus, fer sacrificis o vestir-se rar. Per definició, Pagans som tots aquells qui no pertanyem a cap de les religions oficials o majoritàries. La paraula prové del llatí pagus, és a dir, les persones que vivien als afores de la ciutat i per tant estaven allunyades dels centres de culte. Són considerades paganes totes les formes de religions locals preexistents d'Amèrica (pobles de les grans planures, maies, maputxes, asteques, inques, anasazi...), d'Àfrica (vodoo...,) d'Àsia (Xamanisme...), i totes aquelles originades (o mes aviat, redescobertes) en els últims segles: Wicca, Asatru, Druïdisme, entre moltes altres. Probablement, en les seves múltiples encarnacions, el paganisme sigui la forma de religió mes estesa sobre la terra.

Existint tantes formes de paganisme, hi ha una cosa que comparteixen en comú: la seva comprensió del respecte a la terra, com donadora de vida i sustent. Fins a l'arribada de les religions judeo-cristianes, la terra era per a cuidar-la i no per a sotmetre-la.
Gràcies a una sèrie de canvis ocorreguts en les últimes dècades (des de 1960 des d'ara) hem anat aprenent que qualsevol abús que fem de la Naturalesa es torna en la nostra contra. L'augment en el consum de petroli i els seus derivats va dur a la crisi energètica dels 70. La tala de boscos no planificada va dur a la desertificació de moltes àrees i posteriorment a la seva inhabitabilitat. L'escalfament global, la deterioració en la capa d'ozó, nombrosos accidents nuclears (Chernobyl, Three Mile Island, etc.) ens van mostrar que no som intocables ni estem a un nivell superior sobre les altres criatures que habiten la terra.
La conclusió és que qualsevol abús que fem de la Naturalesa es torna en contra nostra. I no perquè ella ens ataqui o es defensi, sinó que perquè som una part inseparable d'ella. Aquesta filosofia es denomina panteisme, i es pot resumir com segueix:

“L'última realitat, el mes gran objecte de veneració és l'Univers. La Naturalesa és una sagrada part d'aquest, de la qual nosaltres al seu torn també formem part, de manera inseparable, ja sigui en la vida o en la mort”.

El Panteisme

El panteisme és un concepte antic, i probablement moltes persones viuen aquesta creença sense saber-ho. Els Taoistes, Budistes, Animistes, Universalistes Unitaris, Hindús, Ecologistes, Humanistes, Xamans, Druides i fins i tot, molts ateus, comparteixen aquesta forma de pensar. De fet, no es requereix creure en cap ·Déu· (en el sentit clàssic de la paraula) per a viure el panteisme. La ciència no queda exclosa d'aquesta forma de veure el món, al contrari, el fonament del panteisme radica a emprar la raó abans que la fe; a confiar en els nostres sentits i la nostra lògica abans que en dogmes imposats per institucions per a arribar al coneixement.
Bàsicament significa “déu (teo) en tots (pan)”. Tots formem part de déu de manera indissoluble. No es requereix una “salvació” per part de terceres persones. No es requereix d'un “baptisme”. No existeix la “excomunió”. No hi ha “cel” ni “infern”. No és necessària la culpa, la autoflagelació, el càstig, el sofriment sense sentit. Que hi ha llavors ? Quina és la moral?
Es pot explicar la moral druídica en tres punts claus:
Primer, si déu està en nosaltres, i nosaltres formem part de déu, llavors nosaltres som sagrats.
Segon, si déu està en els altres, en el nostre proïsme, llavors les altres persones són igualment sagrades, sense exclusió.
Tercer, si déu està en la naturalesa, en l'ambient, en els animals i les plantes, llavors aquests són sagrats, i mereixen la nostra cura.
Curiosament, aquestes conclusions són molt similars a la frase “estima al teu proïsme”, de la tradició cristiana, però amb una diferència fonamental: a la filosofia panteista arribem pel nostre propi raonament. A “l’estima al teu proïsme” del cristianisme vàrem arribar solament perquè algú ens ho va dir així, i així ho acceptem, sense haver-ho pensat.

Quan diem: “venerem l'univers”, no estem parlant d'un ésser sobrenatural, sinó que parlem de com els nostres sentits i emocions ens fan respondre a l'esglaiador misteri i poder que ens envolta. Som part de l'univers. La nostra Terra va ser creada en l'univers, i algun dia la seva existència acabarà i tornarà a ser un tot amb ell. De la mateixa forma, nosaltres que no érem res, d'un moment a un altre VÀREM SER, vàrem néixer, i adquirim consciència. Així mateix, deixarem d'ésser i tornarem a ser un amb la terra. Carl Sagan va dir: “som de la mateixa matèria de la qual estan fetes les estrelles”, i tenia raó. Gaudim de “vida”, podem viure, però en realitat hauriem de dir “gaudim de consciència”. És en aquest moment que aquest munt d'àtoms que som nosaltres assoleix diferenciar-se de la resta de l'Univers i dir “jo sóc”.
Pel mateix, aquest breu període de lucidesa que anomenem vida està destinat a ser emprat de la millor forma possible: gaudint al màxim, creant coses noves, fent obres bones, i responent amb gratitud a un Univers que permet que existim. Imagina per un minut que has dormit durant mil anys i se't atorga la possibilitat de despertar per una setmana, abans de tornar a dormir per altres mil anys mes. Què de coses no faries durant aquesta setmana ! Probablement viatjaries, coneixeries altres persones, i intentaries deixar un bon record de tu per als pròxims mil anys de somni.
L'univers ens ha creat, ens ha sostingut i ens prendrà de tornada. Aquesta certesa fa que ens sentim en la nostre “llar” en qualsevol part en la que estiguem. Aquí pertanyem. Aquest és el nostre paradís. La terra promesa és justament en la que estàs dempeus ara. No està en un futur llunyà o en un lloc després de la mort. No esperem la fi del món perquè sabem que no té fi, tret que així ho disposem nosaltres. No hi ha infern tret que així ho vulguem.

La Naturalesa, serà per tant la nostra mare, la nostra llar, la nostra pau, la nostra seguretat, el nostre passat i el nostre futur. Pel mateix, hem de tractar-la com qualsevol creient tractaria els seus temples o les seves imatges sagrades: amb veneració i admiració davant la seva intricada i fràgil bellesa.

El druïdisme

Els antics druides van ser alguns dels primers en adonar-se que som una part indissoluble de l'Univers. En la seva condició d'astrònoms, sacerdots i mestres, van poder reunir els antecedents suficients per a arribar a concloure que estem subjectes a les mateixes normes que els planetes en les seves òrbites, que el mar i les seves marees, que els boscos i les seves estacions.

Amb l'adveniment de l'Imperi Romà i la seva posterior transformació al cristianisme, molt d'aquest saber es va perdre o va ser descartat. No obstant això, des de fa un parell de segles, coincidint amb l'avanç de la ciència i l’ humanisme, moltes persones han buscat reprendre la senda marcada pels druides i recuperar aquest coneixement.

Una crítica justificada que se'ns pot fer als qui practiquem el druïdisme és la validesa de les nostres creences i en quina mesura es relacionen amb el druïdisme original. La primera pregunta és relativament fàcil de respondre: les nostres creences són vàlides en tant estiguem disposats a practicar-les i a reconèixer-nos com a druides. Si algú ens pregunta com és la nostra religió, estem disposats a dir “druida” o almenys, “paganisme cèltic”?. Si no estem disposats a reconèixer públicament les nostres creences, difícilment podem adjudicar-nos el títol que duia una casta de dirigents i savis cèltics de fa dos mil anys. Llavors millor no parlem de religió, ni que sigui en el sentit de "religare" de tornar a unir el que avui es troba separat, parlem de hobby o afició per allò celta: estarem mes propers a la veritat i no ens ficarem en problemes.En resum, la validesa de les creences la dóna el propi creient.

El segon punt és molt mes extens: El nostre druïdisme té alguna cosa que veure amb el druïdisme original ?Una resposta veritable seria dir NO: han passat mes de dos mil anys des de l'auge dels druides; gran part del coneixement es va perdre perquè els druides acostumaven a transmetre els seus relats i llegendes de manera oral; el nostre llinatge com druides actuals es remunta com a molt a 1717, any en el qual Ross Nichols fundà la OBOD (Ordre de Bards, Ovates i Druids), que va barrejar molt del misticisme oriental amb el druïdisme. Tampoc sacrifiquem persones ni animals, no som politeistes sinó mes bé panteistes; no participem en guerres, ni som una casta privilegiada.

No, no intentem reviure el druïdisme de fa 2.000 anys, el druïdisme és una tradició viva i igual que els temps canvien i que la consciència humana evoluciona, així el druïdisme canvia i evoluciona per a adaptar-se, renovant la seva rellevància en cada nova generació.

En el cor del druïdisme es troba la recerca de la inspiració. La busquem en la bellesa del món natural, en les relacions, en la música, la poesia i les cançons, somnis i visions, en ritus actius o en la tranquil·la contemplació i en la saviesa dels nostres avantpassats. Una vegada que trobem les nostres fonts personals de inspiració, aprenem a treballar amb elles per a aconseguir i mantenir la creativitat, expressada mitjançant les arts i mitjançant la forma de viure les nostres vides i de dur les nostres relacionis. La inspiració es manifesta per si sola actuant a diversos nivells i en una creixent consciència i comprensió.
Amb el pas del temps, la inspiració es mou a través de la creativitat i el coneixement penetra en l'ànima on es transforma en màgia i misteri. La maduresa personal és part del procés, però el druïdisme també treballa amb i per a les comunitats.
El druïdisme ofereix una reconnexió i una curació de tots els aspectes de l'ésser. Un acostament holístic a la vida, honorant i celebrant tant allò físic com espiritual. És una filosofia verd, una filosofia que afirma la vida, al considerar sagrada tota la creació. És doncs una actitud mental.
El druida aprendrà a trobar noves i fortes relacions amb els nostres avantpassats de sang i de esperit, a crear i treballar en un espai sagrat, a adaptar-se als models canviants del món natural mitjançant la celebració dels seus cicles, i a accedir i treballar amb el fluid de la inspiració, al que anomenem AWEN.
El druïdisme ofereix els instruments que necessitem per a recrear el nostre món mitjançant la recreació de nosaltres mateixos.

A diferència d'altres religions, el druïdisme reconeix la possibilitat de canvi i de desenvolupament en les seves creences i no busca romandre estàtic o tancat als avanços de la ciència i a nous descobriments. Per contra, reconeix la curiositat com un aspecte normal de tot ser humà, i accepta que aquest té lliure albir i capacitat de raonar.

Per aixó podem dir que: En el druïdisme no existeixen els dogmes, únicament existeixen els catmas. Els dogmes són creences rígides, sovint rebudes dels altres que tendeixen a limitar la llibertat de pensament i expressió. Els catmas són creences fluides, mantingudes solament en tant tinguin valor, potser fins que són substituïdes per la nostra maduresa d'experiència i comprensió. Els catmas ens ofereixen la llibertat de comportar-nos com si les nostres creences fossin certes, permetent-nos provar rigorosament el seu valor.
Al mateix temps, el druïdisme ens dóna arrels en les quals podem donar-nos suport i dir: “D'aquí venim. Som brots nous en un arbre que va ser tallat. Aquesta és la nostra història. Aquests són els nostres avantpassats”.

Parlem dels nostres avantpassats de sang i de esperit. Els de sang són la nostra línea genètica (pares, avis, besavis…) fins fa uns 10.000 anys, després de la darrera glaciació, fins a tres milions de anys, quan els primers humans van caminar per les planes de África i molt més endarrere, fins a les formes de vida unicel·lulars de fa tres bilions de anys. La terra sobre la qual caminem i les roques sedimentàries que hi ha al damunt són el que queda dels nostres avantpassats en aquesta cadena de evolució. Honorem aquesta cadena d'altres vides que ens han donat la vida que tenim ara. També honorem als nostres avantpassats espirituals, aquells que van seguir camins similars als nostres en generacions anteriors, els quals ens van llegar els coneixements i els principis ètics i morals que han enriquit a la humanitat sencera, sense distincions de raça, cultura o religió. Per a recordar-nos a nosaltres mateixos la connexió entre la terra i els nostres avantpassats, de vegades cantem a ritme d'un tambor: “Terra, roca, sang i os, tot és un, tot és un…”

D'aquí la importància dels rituals que marquen el flux de les canviants estacions de la Lluna i del Sol, així com el flux de les nostres vides, amb ritus de passada que reconeixen i celebren els canvis que arriben amb el naixement, la pubertat, el compromís amb una parella, la menopausa i la mort. A través d'aquests rituals , explorem el significat d'aquests canvis i de la manera com afecten a les nostres vides, preparant-nos per a cada nova etapa en el viatge de la vida. La majoria de els rituals druídics no tenen un text preestablert, sinó que es deriven d'una resposta immediata i espontània a les necessitats de temps i lloc, persones i esperit.

El druïdisme ens presta els seus ritus i festejos, i ens regala alguna cosa mes important encara: la màgia d'aprendre altra vegada, i de mirar totes les coses com si fossin noves, tal com un nen ho faria.

Carl Sagan va escriure en el seu llibre “Un pàl·lid punt blau”, en 1994, el següent:

“Una religió antiga o nova, que destaqui la magnificència de l'univers tal com ens el presenta la ciència, seria capaç de treure a la llum reserves de reverència i sorpresa que rares vegades toquen els cultes convencionals. Tard o d'hora, tal religió emergirà”.

Se'ns ha dit que els antics druides realitzaven ritus en els boscos, si bé aquesta pràctica no deuria de ser gaire freqüent abans dels intents romans de limitar les activitats dels druides. Els druides tenien un concepte d'espai sagrat denominat “nemeton”, un àrea específicament destinada per a usos rituals, sovint envoltada per un munt de sorra, o una franja excavada en el sòl, de vegades es vaig construiran allí petits santuaris o temples, realitzats en fusta, os o pedra.

D'altra banda, darrerament s'han incorporat al druidisme conceptes nous, com per exemple: la creença en el Awen, l'“esperit fluid” que inunda totes les coses: les roques, els rius, les plantes i animals, l'aire que respirem, i a nosaltres mateixos i als nostres déus, també és una addició relativament recent. Encara que s'esmenta en els mites cèltics com el furor que agafa a Cu-Chulainn enmig de la batalla, o com la inspiració que li permet a Ameirghin, el poeta druida, el crear poderosos encisos, el Awen tampoc va rebre el seu nom fins al segon mil·lenni de l'era comuna; bastant temps després que l'últim druida va haver desaparegut.
El mateix succeí amb el concepte de Wyrd: la xarxa que uneix totes i cadascuna de les parts que formem aquest ésser interconnectat que en realitat som





Molts amics d'altres països, que estudien el druïdisme se sorprenen al trobar tantes similituds amb el budisme, i d'altres religions orientals i molt probablement aquestes no siguin atzaroses. La idea del ser interconnectat i la reencarnació són comunes a la majoria dels pobles de la terra, només ens caldria recordar que aquesta darrera era molt estesa en l'àrea europea i del proper orient fins almenys el S.III de la era comuna, tot i que poden haver arribat de nou en segles passats i haver-se reafirmat en l'últim temps.
Llavors; Què és el que estem practicant ? És realment druïdisme ? No seria millor anomenar-lo, New Age, o Wicca, o solament paganisme cèltic ? La resposta pot semblar contradictòria davant tots els arguments anteriors. I la resposta és, SI, el que practiquem avui dia ÉS DRUÏDISME.

Imaginem un roure, poderós, amb les seves gruixudes arrels penetrant la terra, i donant fruits en les seves immenses branques. Un dia arriba un llenyataire, qui decideix tallar el roure i fer llenya d'ell. L'arbre cau, i queda reduït a un monyó i les seves arrels. No obstant això, en la primavera subsegüent, apareix una branca des del monyó, amb unes quantes fulles tímides. Passen els anys i aquesta branca creix, dóna al seu torn altres branques mes petites, i dóna fulles i fruits. Cap llenyataire s'interessa ja a tallar aquesta branca, perquè no és recta i no té utilitat. No obstant això, segueixen passant els anys i el que abans era una branca, ara és un tronc, gran i fort. L'arbre en si, encara mostra les cicatrius de la primera vegada que va ser tallat. Mai tornarà a ser el mateix arbre des del moment que va ser copejat pel destral, però tothom que el vegi dirà,”he aquí un bell roure”. Encara que la seva forma original s'ha perdut, el que ho defineix com roure, la seva essència, es manté. Què ens queda llavors del druïdisme ? Ens queden moltes coses, ens queden arrels i ja hem començat a donar branques noves.

El primer que tenim en comú amb els nostres avantpassats és l'amor per la naturalesa: pels animals, els arbres, els rius i muntanyes. A diferència dels seus contemporanis romans, els celtes no pensaven en la ciutat com l'ideal de vida: les tribus rares vegades sobrepassaven les tres-centes persones, mai van deixar una ciutat créixer tant com per a allunyar-se de la naturalesa. El contacte directe amb els arbres i la veneració cap a ells és una cosa que els druides sentien i que nosaltres encara sentim.





El creure i sentir que un doire (un nemeton, un clar enmig d'un bosc) és un lloc sagrat i carregat de misticisme, és una cosa que encara mantenim. Creiem estar fermament lligats a la terra: els seus cicles i estacions guien la nostra vida. No podem concebre la nostra existència sense ella. Veiem el cíclic en totes les coses i pel mateix, veiem l'eternitat en totes elles. Un hivern és només un presagi de la primavera; la mort només anuncia la tornada de la vida.
Adorem encara les llegendes i històries cèltiques. Els motius irlandesos, la seva música, els seus paisatges, evoquen immediatament en nosaltres una sensació de pau i de goig. Gaudim el so musical del gaèlic, ens interessa aprendre mes paraules i cançons en aquest idioma meravellós.






Creiem encara en els antics déus, tal vegada d'una forma diferent a la dels druides antics. Mentre aquests els temien i els respectaven, nosaltres els considerem els nostres amics i fonts d'inspiració. Entenem que ells ens donen la nostra identitat com druides i nosaltres al seu torn els donem la seva identitat com déus, evitant que els seus noms desapareguin oblidats en el temps. Herné, l'home amb banyes símbol de la fertilitat; Morrigan, deessa de la batalla però també de la creació; Taranis, portant les tempestes i les pluges sobre la terra; Lugh, il·luminant els dies i sembrant la vida; la triple deessa Eriu, Fodhla, Banba; Mananann fill de Lyr, governant els mars... I per damunt de tots, posem el culte a la Mare Terra.
Ens queden valors morals, transmesos fins a nosaltres dintre de les llegendes: el valor de la veritat; la justícia no punitiva sinó reparatòria; el respecte per la pròpia paraula i les pròpies promeses encara que en això se'ns vagi la vida; la creença que la mort és només un pas més dintre d'una existència que és eterna; la recerca constant del coneixement i del perfeccionament; l'amistat com un llaç tant o mes valuós que el de la família; la importància de la tribu, el clan, abans que la pròpia.
Creiem, igual que els druides antics, en la màgia: present en tots els nostres actes i rituals. No de manera simbòlica, sinó com una força realment present i que ha de ser emprada amb justícia i prudència. Creiem en el poder de la paraula, igual que els antics bards, sabem que un vers ben elaborat pot salvar a un home o pot destruir-lo, i pel mateix ens guardem d'actuar o dir coses precipitadament. Tractem de ser justos amb tots els qui ens envolten i tractem d'ésser al mateix temps sincers i compassius.Quan un pensa en un druida la majoria de les persones ha de pensar en una imatge semblant a aquesta: un ancià, amb una barba blanca i túnica a joc, potser amb un va bastó i un enigmàtic somriure, una saviesa de ancià en els uns ulls sense edat.
Per al druida, el passat no és alguna cosa estàtica que es conserva en les velles i polsegoses pàgines dels llibres d'història, sinó que és una part viva de la nostra realitat; és la manera que hem arribat a ser el que som i el projecte del que podríem arribar a ser.
Existeixen tres àrees principals en la pràctica druídica: els bards, els vates i els druides pròpiament dits. Cadascuna fa referència a distintes àrees d'ells mateixos i ofereix tres maneres diferents de veure el món.


La senda dels Bards, es centra a trobar fonts personals de inspiració i a fomentar la creativitat.


La senda dels Vates es centra en la curació, la consciència i la comprensió dels processos de canvi d'ells mateixos i del món.


La senda dels Druides els duu a treballar amb els processos de canvi per a assumir un paper mes actiu en el procés continu de la creació, els Druides segueixen exercint com sacerdots.
Sabem que van creure ferventment en la vida després de la mort, i que aquesta creença era tan intensa que celebraven la mort com una alliberació o un renaixement. També, com la majoria de les persones de tota Europa, fins a bé entrat el S.III van creure en la transmigració de l'ànima.
En Escòcia es van mantenir actius centres de ensenyança de Bards fins al S.XVIII, un segle després que desapareguessin els de Gal·les i Irlanda. Als estudiants de aquests col·legis se'ls ensenyava a memoritzar grans quantitats de poesies, tradicions i llegendes dels seus avantpassats, així com la genealogia de les famílies importants. Els Bards es refereixen als druides fins a bé entrat el S.XII, en el període que s'escriuen els antics contes de reis pagans i herois de la Gran Bretanya i Irlanda, els escriptors en general van ser monjos cristians. En aquestes histories els druides eren retratats com a consellers reals, profetes, poetes, mags, jutges, advocats, historiadors, mestres, metges, cantants, músics, remeiers i intèrprets dels somnis, interpretadores de presagis que tenien l'habilitat d'endevinar i profetitzar el futur, provocar boires màgiques, preparar beuratges màgics amb extraordinaris poders curatius, ressuscitar als morts, alterar el clima, transformar-se i transformar als altres en ocells i animals, fins i tot d'enderrocar tirans amb els seus encanteris. De fet, gairebé totes les funcions socials que requerien disposar d'uns coneixements, eren realitzats pels druides.
En conclusió, Som els druides de la antiguitat ? No, nosaltres som els druides del present. Però som druides al cap i a la fi, i creiem merèixer aquest nom. No som ni budistes, ni cristians, ni musulmans, encara que puguem admirar aspectes d'aquestes religions i compartir algunes de les seves creences amb totes o alguna d'elles, doncs la veritat no pot ser privilegi exclussiu de cap poble. En tant encarnem els ideals de Naturalesa, Justícia i Coneixement, podrem anomenar-nos amb orgull DRUIDES. Cap altre nom defineix millor el que fem.