Avui el blog ha rebut el visitant 25.000!; mai podia haver imaginat arribar a aquesta quantitat, i per a celebrar-ho, voldria anticipar unes quantes imatges d'un post que estic preparant sobre el hiperrealisme, així que, col·loqueu-vos còmodes, respireu profundament, posseu atenció i, a disfrutar-les!:
Primer que res m'agradaria presentar-vos unes poques pintures de l'escola persa contemporània, i la primera del gran mestre Morteza Katouzian, iniciador d'una extraordinaria generació d'artistes...
entre els quals destaca Imam Maleki, potser el pintor realista més important d'avui en dia.Primer que res m'agradaria presentar-vos unes poques pintures de l'escola persa contemporània, i la primera del gran mestre Morteza Katouzian, iniciador d'una extraordinaria generació d'artistes...
Us adoneu de la sensació de pau que desprén, i el suau joc de llums i ombres, es una delícia!
Quin domini de la tècnica, fixeu-vos en els texans i la mà, sembla increíble!
Com sap transmetre'ns la intimititat de la quotidianitat dels personatges, podem arribar a sentir-les com si fossin la nostre propia família.
La mirada, el gest, la situació... quina facilitat per a trasmetre sensacions...
D'altres pintors de la mateixa escola, Majid Arvari:
i Shahrad Malek
Un altre pintor realista, aquest cop d'una mica més lluny, de la Xina, Han Wu Shen:
Si, no us equivoqueu, es una pintura, cal mirar-la molt bé per a descartar la idea de que estem veient una fotografía.
Aquesta pintura deliciosa s'anomena "Germaneta de les muntanyes" i veritablement així ho sento! quina mirada!.
Per uns moments hem pogut escoltar l'eco de la vida rural d'un petit poblet de la Xina, gràcies a la sensibilitat d'aquest magnífic artista.
Ara dels EE.UU., Allan Banks:
Una d'holandesa, Desiree Roldon:
No sense raó s'ha comparat la llum d'aquestes pintures amb les de Jan Veermer, però a més tenen un estrany tó inquitent, imprecís però present, segur que el noteu.
Un de rus, Ulibidin, considerat un dels més importants artistes de l'anomenat realisme fantàstic:
I per acabar, algunes de la nostre admirada Sor Isabel Guerra:
Pocs artistes han sabut dominar tant perfectament el lloc de llums i foscors...
Aquesta obra és una de les meves preferides d'aquesta extraordinària pintora, no en va s'anomena "Llum"...
Tot i que si n'hagués d'escollir una de sola, no se perquè però aquesta s'enduria el premi del meu cor.
Tot i descriure escenes aparentment quotidianes, totes aquestes obres poden ser considerades com a art sagrat, doncs totes elles desprenen un aire mísitic evident, no?.
Bé espero que aquest petit avançament us hagi agradat.
Moltes Gràcies per seguir visitant aquest blog.