Es tristament un tòpic, però és cert que hi ha artistes que per a triomfar, per obtenir el reconeixement del públic i de la crítica, han de marxar a l’estranger, malgrat això, alguns continuaran essent desconeguts al seu país molt desprès de la seva mort.
Aquest és el cas de l’extraordinari pintor andalús que avui vull presentar-vos.
En aquest blog he anat posant imatges de Luis Ricardo Falero, pràcticament des de les primeres entrades, haig de reconèixer que hem fascinen la seva capacitat i precisió en el dibuix, els tons i els colors de les seves obres i, també l’atmosfera sempre màgica de les històries que explica.
He de confessar les dificultats per a trobar informacions biogràfiques sobre la seva vida, o estudis més o menys rigorosos i crítics de les seves obres. La majoria de les entrades existents a internet és limiten a reproduir les poques dades que recull la Wikipèdia, i en quan a imatges de les seves obres, pràcticament hi ha unes poques –sempre les mateixes-, mancant obres clau, les quals no he pogut/sabut localitzar per enlloc, en bona part a causa del mateix Falero que no solia posar títols a les seves obres, en part perquè bona part de la seva abundant producció a anat a para a col·leccions privades i no tenim un coneixement molt extens de la seva obra .
Amb tot, aquí trobareu la selecció més amplia de tota la xarxa, al menys en llengua catalana i en castellà.
Reconegudes les limitacions, començarem dient que Luis Ricardo Falero va nèixer a Granada el 1851, en el sí d’una família acomodada i benestant. Pel que sembla, va ser un nen talentós i precoç. El seus pares van decidir enviar-lo a una escola a Richmond (Anglaterra) per aprendre la llengua anglesa i la pintura d’aquarel·la, en el moment en que triomfaven els grans aquarel·listes anglesos com JWM. Turner .
Tenia només 9 anys quan es va traslladar per a continuar els seus estudis artístics a París.
Pocs anys després, torna a Espanya per enrolar-se a la Marina de Guerra espanyola, seguint els desitjos del seu pare. Però als 16 anys –amb gran disgust del seu progenitor- va abandonar l’Armada per iniciar els estudis de Química i Enginyeria Industrial, sense deixar de banda la seva vocació artística. Alguns experiments perillosos que va realitzar durant els seus estudis, van decidir-lo a dedicar-se només a l’art.
Va marxar a Londres on s’establiria i obtindria l’èxit i el reconeixement. Afeccionat a l’astronomia, de la que va tenir uns coneixements moderadament profunds, que és reflectirien en la seva obra:
el dugué a col·laborar amb Camille Flammarion, il·lustrant alguna de les obres de l’escriptor francès, com “Urania” que us podeu descarregar (en francès) aquí:
de la que podeu veure algunes il·lustracions:
Alhora que aquests temes astronòmics: estrelles, planetes, constel·lacions, seran una presència gairebé constant en la seva obra, com per exemple en “Les noces d’un cometa” –introbable a la web, almenys amb aquest títol -, o “Twin Stars”,
una de les seves obres més reconegudes.
Pintor que va experimentar en diversos camps de la pintura, com el retrat:
del que va ser un gran especialista
o la pintura de gènere o costumista:
es de difícil identificació amb alguna de les escoles o moviments de les vanguardies europees del seu temps, molt influït pel moviment realista –fins i tot vorejant l’hiperrealisme-,
derivà cap a la practica d’un cert orientalisme molt a la moda aquells anys com hem pogut veure en l’entrada anterior
http://terradesomnis.blogspot.com/2010/12/el-descobriment-de-lorient-la-pintura.html
Però alhora, sota l’influencia de pintors com Goya,
Fusselli
Blake,
s’allunyarà de les escoles imperants, per introduir-se en terrenys que el durien prop d’un surrealisme “avant la lettre”, fins i tot, del simbolisme, moviments pictòrics del segle següent. Entre aquestes obres cal destacar: l’introbable “Cap a un món millor” i "La sortida de les bruixes".
de la que podem veure alguns detalls:
així com l'estudi preparatiu, que com a tal no te la finalització ni el detall característics de l'obra de Falero:
Els seus temes preferits, a mes de l’astronomia, van ser el nu femení, presentat sempre amb gran encant i precisió, s’ha dit que les seves figures presenten una mòrbida bellesa decadent, sempre amb un cert aire de seducció, fantasia, misteri, passió i sensualitat, però el que potser ho fa més atractiu és que els nus femenins de Falero és presenten sempre en íntima comunió amb les forces ancestrals de la naturalesa.
El nu li servi també per a presentar-nos la seva peculiar visió de les criatures elementals, com ara les nimfes:
o les nereides:
El 1878, la gestió d'un hotel gran i popular de la ciutat de Londres, després d'haver afegit una sala pública, se li va ocórrer la idea d'atreure l'atenció, omplint-la amb fotos i objectes d'art. Entre els primers el més destacat va ser un famós, gran llenç de Bouguereau, el "Nimfes burlant-se d’un sàtir", com la va batejar l'artista, o "Nimfes i Sàtir", com és generalment coneguda,
i la pintura en la qual Luis Falero va consolidar definitivament la seva reputació de gran artista: "La visió de Faust".
Aquestes imatges per si soles, que van ser part d'un nombre d'obres d'art més gran, van costar milers de dòlars. S'ha estimat, per un dels caps de la casa, que només aquestes dues, han retornat deu vegades el seu cost, pel consum que han atret, i en relació amb l'avanç en el valor de mercat de la pintura moderna de la primera classe, que ara es podien vendre pel doble del que es va pagar per elles.
La imatge, en un sentit tècnic, és veritablement l’ obra mestra de Falero. Malauradament el pas del temps no perdona i alguns detalls de l'obra s'han anat deteriorant. Afortunadament disposem d'un fotogravat de finals del segle XIX que ens permetrà apreciar els detalls de l'obra tal com era originàriament:
Abans però, m'agradaria que ens fixéssim en la petita bruixa muntada en una escombra que hi ha sota el fotogravat. Convé tenir pressent que en l'època del nostre pintor -darrer terç del S.XIX-, els valors morals dominants partien de l'idea de que les bruixes eren dolentes i que el que era dolent era lleig, d'aquí que la imatge social de la bruixa fos aproximadament la mateixa que en l'època de Goya:
En canvi, el nostre autor ens presenta unes bruixes totalment diferents, joves, belles, atractives, potser per aixó, aquesta petita bruixa dibuixada -per algú- a sota de la reproducció, ens vol recordar el que estem veient. Anem a veure alguns detalls de la "Visió de Faust":
comparem-lo amb el fotogravat:
Falero pinta diverses obres sobre aquesta temàtica de Faust, fins a un mínim de set, en elles les bruixes tenen un paper predominant, en alguna d'elles com aquesta:
la protagonista apareix tota sola, sense gaires dels símbols terrorífics que eren comuns en el seu temps. Podem veure un estudi (el nombre 22) dels preparatoris per aquesta obra:
També el nostre autor va pintar escenes moralitzants:
com aquesta ànima humana que abandona el cos i es duta per un àngel, o aquesta "al·legoria sobre la puresa i la luxúria"
El 1896, l'any de la seva mort, Maud Harvey Falero el va demandar per paternitat. La demanda al·legà que Falero havia seduït Harvey quan aquesta tenia 17 anys i treballava a casa de l’artista en qualitat dona de fer feines i, a continuació de model. Quan Falero va descobrir que estava embarassada, la va acomiadar. Ella va guanyar el cas davant dels tribunals i li va ser adjudicada una pensió cinc xílings a la setmana en suport del seu fill.
Falero va morir a l'University College Hospital, Londres, a l'edat de 45 anys.
Falero va morir a l'University College Hospital, Londres, a l'edat de 45 anys.
La seva obra va ser revaloritzada a partir de l’any 1920, gràcies als pintors surrealistes -entre ells el propi Dalí-, i avui és considerat com un precursor de la il·lustració moderna, podent-se trobar reproduccions de les seves pintures o dibuixos,
a molts llibres de fantasia, comtes infantils, etc.
Aquí teniu una presentació amb un recull de la seva obra:
Com sempre, espero que us hagi agradat i us sigui útil.
