dijous, 16 d’octubre del 2008

L'ANTIGA SAVIESA: GEMOTERÀPIA







Fins ara hem pensat en les pedres com a senzills objectes, coses, minerals inerts, sense vida, però seriosament, podem assegurar avui que hi ha alguna cosa inert en la matèria?, en l’Univers sencer?
Ni en aquest, ni en cap altre univers existeixen masses de matèria inerta o morta. Una gemma, una pedra, un cristall és un element vibrant i per tant viu, de la mateixa manera que un ésser humà, encara que sense la capacitat del llenguatge o moviment, etc.; el que no impedeix no obstant que pugui aconseguir en la seva esfera objectius tan nobles i sorprenents com l’home pugui aconseguir en la seva.
Des de sempre, s’han dedicat les investigacions de l’ésser humà sobretot als regnes animal i vegetal, buscant les energies o qualitats guaridores en ells contingudes, no tenint en compte al regne mineral més que parcialment, per exemple, a partir de l’estudi dels minerals en l’ésser humà.
El regne mineral, sobretot quant a les gemmes i cristalls es refereix, ha estat mes objecte de mites i supersticions que d’un estudi seriós dedicat a la comprensió d’aquest regne i les seves implicacions en la salut o harmonia de l’ésser humà. Només uns pocs s’han dedicat a investigar part de l’aura de misteri que envolta el domini de les gemmes.
En els nostres dies, gràcies a la física quàntica s’ha pogut esbrinar que en tota matèria existeix vida, és clar!, a nivells atòmics i subatòmics, fins i tot alguns científics s’han aventurat a donar un origen cristal·lí a la mateixa vida. Així segons el científic A.G.Cairns-Smith els primers organismes vius van ser d'origen mineral i els primers gens, van ser gens cristallins.


Però què són i com actuen aquestes invisibles partícules que configuren l’energia, la matèria, la llum, a nosaltres mateixos, a tot?.








** Derechos Reservados Crystalinks 1995-2007. Traducido y publicado con la autorización de Ellie Crystal. Puede ser compartido siempre que la nota completa del copyright sea desplegada, se den los créditos apropiados y no haya cobro por el mensaje.


Anem a parts, avui ja sabem que l’energia de la terra és alguna cosa real. De fet, el nostre planeta es comporta com un gegantesc imant amb les seves pròpies línies de força que a més a més, es troba immersa en d’altres camps energètics d’origen extraterrestres, així el Sol, però també la Lluna, i en una mesura més subtil, els altres astres en general tenen un influència notable en el pla físic: llum, colors, marees, clima, radiacions diverses, etc., estem parlant només d’algunes de les energies còsmiques que actuen en el pla físic i que la nostra tecnologia actual és capaç d’amidar i, parcialment d’interpretar. Però la veritat es que la força de gravitació, els camps electromagnètics, els vents solars, la mateixa llum i les radiacions en general són energies de les quals encara en sabem molt poc pel que fa a les seves influències en el nostre entorn i en nosaltres mateixos.


Camps electromagnètics i vents solars.


Des dels començaments, la Terra ha estat en continua evolució a través de les diferents eres i en constant transformació a causa dels moviments interiors i les influències exteriors; els minerals (components de l’escorça terrestre) han estat formats per brutals erupcions volcàniques, sobtats refredaments, magma plutònic, multitud de rius de lava incandescent i l’acció de l’erosió, al llarg de milers de milions d’anys...
Segons totes les tradicions, en els orígens de la creació, hi havia una consciència-energia il·limitada, un àtom primordial, un Deu, o “el que sigui” que ho abastava tot, abans de concretar-se, adoptar una forma manifesta i dotar-se d’unes determinades qualitats.
Des que aquella consciència-energia, o àtom primordial, Deu o "el que sigui", va començar a vibrar, han anat apareixent les diverses estructures energètiques que com a resultat de les seves variacions i modificacions, van engendrar tots els altres fenòmens, creatures o éssers.





Representació d'un átom d'Hidrògen, en el centre està representat el protó -molt ampliat-, men-tre que l'electró està representat com un núvol de punts vermells.


Imagen cortesía de Thomas Terry, The Biology Place.


Les més denses de les vibracions d’aquella consciència energia van donar lloc a la matèria sòlida. D’altres més subtils van formar la llum, la força de gravitació forta i/o dèbil, etc. etc. Tot quant constitueix el nostre món-univers està format pels mateixos elements, els àtoms, i aquests són els qui constitueixen la base material de tot quant existeix.

Entenent-lo així, podem veure aleshores que el nostre propi cos o vehicle físic, és una “forma” composta de mineral orgànic igual que la Terra en la qual vivim. Sent que la Terra i els éssers humans som una mateixa cosa en la seva composició, la Terra mateixa és com un cos físic fet amb els mateixos elements que componen totes les altres coses existents. El nostre planeta, té una xarxa fluvial com nosaltres la posseïm (el nostre sistema circulatori), una xarxa nerviosa i uns òrgans; respira, s’alimenta i excreta com a qualsevol altre ésser vivent.
Els diversos cristalls posats en les múltiples vetes minerals, poden associar-se amb els corpuscles que viatgen per la nostra sang. Cada cristall mineral, té la seva pròpia vibració i per tant la seva funció i la seva influència especial, existint per tant freqüències vibratòries que guareixen, energitzen o sintonitzen l’esperit elevant-nos.
Si també pensem que en definitiva, la matèria no és més que una configuració energètica ja que en última instància està constituïda per àtoms que poden considerar-se com nivells d’energia, aleshores "poden explicar-se" coses tan aparentment dispars com l’astrologia -sempre que sigui feta en les condicions adequades- o la acupuntura, entre d’altres.
Doncs bé, aquest poder universal, les vibracions còsmiques, han estat utilitzades des de sempre per a la curació a través de molt diverses tècniques (la magnetoteràpia, la acupuntura, la cromoteràpia, la musicoteràpia i tantes altres medicines energètiques) que pretenen canalitzar i harmonitzar aquesta font inesgotable de força per a recuperar la perduda salut dels petits microcosmos que en definitiva som els éssers humans.





Mirar les pedres precioses, deixar-nos impregnar de la seva bellesa, de la seva lluïssor, de la puresa dels seus colors i de la seva claredat, ens permet de comprendre la fascinació que des de sempre han exercit damunt la humanitat. Encara avui, malgrat tot, podem percebre una mica dels seus misteriosos efectes.
Sabem que totes les civilitzacions, des dels orígens, van buscar en les entranyes de la nostra mare terra, cristalls d’inusitada lluentor o gemmes que eren utilitzades per a rituals de guariment, o màgics i com símbol del poder de Déu en la terra.

Els Asteques utilitzaven el jade i la obsidiana com pedres rituals, polien la obsidiana per a realitzar miralls negres en els quals es podia veure el futur, i també eren d’aquest material els gabinets que els sacerdots feien servir en els sacrificis rituals. L’ús dels cristalls va marcar moltes altres cultures, en cadascuna d’elles els cristalls i gemmes donaven prestigi, o facultaven per a conèixer el futur, o eren utilitzats per endevins, xamans, etc. Els antics egipcis posaven pedres en llocs molt determinats dels embolcalls de les seves mòmies per a mantenir l’energia dels seus centres i enfortir així les possibilitats del mort en el llarg i difícil viatge a l’altre món. La medicina xinesa tradicional utilitzava pols de distintes pedres com medicaments i la saviesa vèdica dels antics hindús ha utilitzat les pedres precioses com harmonitzadores dels centres vitals, els chakras, que regeixen l’energia dels nostres cossos material i astral.
Els cristalls de quars actuen dons com a transformadors i amplificadors de l'energia equilibrant i energitzen els sistemes biològics des del seu nivell atòmic i cel·lular a través de les vibracions oscil·lants -radiacions- que emeten. Cada pensament o energia negativa o positiva, posseeix una vibració diferent.

També cada cristall emet una vibració particular. La funció dels diferents cristalls, és treballar sobre l’energia que està embolicant al pacient o al centre d’energia afectat en el cos per a retornar l’harmonia i l’equilibri natural.
A manera d’exemple il·lustratiu, imaginem les ones emeses per un electroencefalograma. Si la vibració natural correspongués a una persona alterada variaria la forma de les seves ones en distintes formes que podríem anomenar innharmòniques. En aquest cas es busca un cristall que emeti ones iguals a les quals emet l’òrgan o la zona afectada, quan es troba en estat d’equilibri i s’apropa a l’àrea bloquejada, malalta o alterada o simplement a la persona. Això fa que el potencial harmonitzat que està dintre de cadascun comenci a ressorgir (el que els xamans anomenaven connexió amb la seva naturalesa Superior), normalitzi a poc a poc la seva vibració, fins que la irregularitat s’allunyi del cos i aquest recobri la seva unitat amb el Tot (el Gran Esperit).
El cos humà d’altra banda, es un mecanisme molt complex i sofisticat. Des del punt de vista de la medecina actual, es veu com un grup d’òrgans, sistemes, xarxes nervioses, vasos sanguinis, malucs, ossos, pell, etc. Però en realitat el cos es més aviat com un camp d’energia molt especialitzat, en precari equilibri amb l’entorn i amb sistemes superiors d’energia que l’alimenten a nivell cel·lular. Des del punt de vista de la medecina tradicional, aquesta energia la rep el cos a través dels meridians i determinats punts que recorren tot el os, subministrant el fluid d’energia que necessita cadascun dels òrgans. Alhora corrents elèctriques flueixen a través d’aquests conductes contribuint al creixement, manteniment i reparació interna en general. A aquesta energia vital, els xinesos l’anomenen Chi i els hindús Prana.
El cos humà té la capacitat de regenerar-se a ell mateix, com es pot observar quan ens fem una ferida, o ens trenquem un os, és per això que es molt important ser conscients de tot allò que fa referència a les emocions, sentiments i pensaments; a través dels cristalls podem ajudar a harmonitzar els estats emocionals i mentals, alliberant el malalt de les formes de pensament i emocions negatives acumulades.
Avui en dia, els cristalls, o les gemmes són utilitzades en diferents religions simbolitzant distintes energies o estats espirituals, com els bisbes que utilitzen la ametista, simbolitzant la transmutació i elevació de l’esperit a nivells superiors de consciència, o el robí dels cardenals com símbol del ministeri de Déu en la terra, o el topazi que es considera calze de la saviesa i receptor d’energies que obren el chakra de la corona.
Malgrat això ens sembla important assenyalar quina és la funció real d’un cristall. En ser un mineral, podem pensar que manca de vida alguna. Però d’acord a la teoria del Prana o del Ch´i, totes les coses existents en l’univers posseeixen un element no mesurable però vital que és una forma d’energia. Com experiència bastaria, encara que mai s’hagi sentit la vibració de l’energia, es prengui un cristall de quars clar entre les mans. Si el cristall és prou gran o en el cas que sigui petit s’elegeixi entre els de major vibració, sol serà necessari tancar els ulls durant uns instants mentre es respira profundament i el que a primera vista semblava inert, començarà a mostrar vida. Aquesta vibració no té una sola manera de manifestar-se, però generalment pot sentir-se en forma de pessigolleig, de batecs, o simplement com una manifestació de calor entre les mans. Qualsevol sensació diferent que es percebi en les mans és vàlida: el que es percep és l’energia del cristall.




Macrofotografía d'un àtom de cristall de zinc


Les curacions dels pobles nadius, consistien a evocar o invocar, segons a qui desitjaven cridar en la seva ajuda, i a conjurar, que significa unir els poders en un sol. Els metges xamànics, s’auto denominaven “BALLARINS DE L’ENERGIA”. En realitat ells sabien que no guarien les malalties, sinó que simplement desviaven els pensaments negatius que embolicaven al pacient i ho posaven en contacte amb la seva naturalesa Superior, que immediatament es connectava amb el Gran Esperit.
En essència això és el mateix que totes les teràpies alternatives ens ensenyen avui en dia. Ja aleshores se sabia que la malaltia és un mètode que cadascun de nosaltres escull per a aprendre les lliçons de vida, de manera que a través de les curacions, els metges feien prendre consciència a la persona que devia responsabilitzar-se per l’elecció que havia fet i entendre el com i el per què d’aquesta malaltia per a poder evolucionar i així alliberar-se d’ella.
Les més difoses són les pràctiques d’equilibri dels centres d’energia del cos (chakras). Per a això hi ha cristalls determinats que funcionen millor en cada zona. Un exemple d’això seria el de la ametista que s’usa sobre el segon chakra (en el centre del ventre) per a mantenir al pacient ancorat al cos. o el quars clar que, per posseir una energia major, és el més utilitzat en la connexió amb la nostra part espiritual i per tant utilitzat en qualsevol àrea del cos. En alguns casos el cristall es posen sobre els chakras durant un temps determinat perquè actuïn sobre la vibració energètica alterada, i en uns altres el gemmaterapeuta els fa girar en un sentit o en l’altre sobre ell, fins percebre que l’energia torni a acomodar-se.
Així mateix, hi ha cristalls com la calcita (en forma de paral·lelogram), que ajuden a diagnosticar els desequilibris de cada òrgan corresponent al chakra. Per a això és necessari bàsicament conèixer l’anatomia humana, però especialment cal una molt intensa pràctica amb aquestes tècniques per a entendre què és el que està succeint en el cos ajudats per un cristall.
Gràcies a la llei de ressonància vibratòria, és possible influir damunt del cos, la ment i l’esperit de l’ésser humà per diversos mitjans. Per exemple els colors. La majoria de les persones ens ressentim ni que sigui inconscientment del seu impacte, així un vermell molt viu tindrà una influència activa, ens posarà en estat d’alerta, mentre que un verd molt suau tindrà un efecte calmant i harmonitzador. De la mateixa manera les vibracions musicals provoquen en nosaltres ressonàncies, emocions i sentiments.
Les pedres, els cristalls segueixen aquest mateix esquema de vibracions fonamentals. Les expressen principalment a través dels seus colors i estructures cristal·lines naturals. A més aquestes representen els principis d’un determinat ordre que pot fer-nos adonar del gran ordre còsmic.




La situació dels diferents chakras o centres d'energia en el cos huma, amb els seus colors corresponents i algunes de les pedres que millor s'avenent amb cadasqun d'ells.
Quan portem o ens col·loquem a sobre determinats cristalls o pedres, aquestes provoquen una ressonància subtil, en nosaltres, en el nostre nivell vibratori. Amb això reanimem les forces i les estructures del nostre propi ser primordial.
Els bloqueigs i les tensions de la nostre vida, dificulten el lliure fluir d’aquestes forces que d’aquesta manera s’escapen i es dissipen, fent-nos incapaços de viure l’experiència de la unitat interior, de la joia de viure i de la creativitat que són les característiques d’una persona que viu amb harmonia amb ell mateix.
El contacte amb les vibracions terapèutiques dels centres subtils afavoreix els processos evolutius, al llarg dels que sovint prenem consciència de sentiments que teníem amagats.
A través dels cristalls podem atreure les millors influències, només cal tenir atenció interna i profundament receptius. Cal tractar els chakras amb la pedra o cristall adequat.
El tractament per lithoteràpia d’aquests centres d’energia subtils, coneguts com a chakras, és un mètode particularment adequat per tal d’harmonitzar a la totalitat del ser.


A la naturalesa hi trobarem tres tipus de roques:
ROQUES MAGMÀTIQUES: tenen el seu origen en el magma platònic o en gasos de l’interior de la terra i en els corrents de lava volcànica que ascendeix a la superfície del planeta. Entre els minerals magmàtics, cap esmentar al QUARS, format per la massa de roca fosa. A mesura que es refreda i endureix, els àtoms s’uneixen fins aconseguir la regularitat necessària per a determinar la forma i composició del cristall.
ROQUES SEDIMENTÀRIES: Neixen en solucions aquoses o creixen amb ajuda d’organismes existents en la superfície o prop d’ella. L’aigua, el vent i el gel són els principals factors d’erosió que participen en la dissolució de les matèries que acaben consolidant-se i cristal·litzant, com per exemple la CALCITA.
ROQUES METAMÒRFIQUES: Neixen de la recristal·lització dels minerals o cristalls existents sota pressió i temperatures altes en les regions més profundes de l’escorça terrestre. Aquests minerals experimenten canvis naturals i químics. Aquestes alteracions reorganitzen els àtoms creant noves estructures de composició i cristalls dispars. Per exemple el DIAMANT i el GRANAT.
El regne dels cristalls consta de set famílies:
ISOMÈTRIC, FLUORINA (CÚBIC)
TETRAGONAL, RUTILO, WULFENITA (4 CARES)
HEXAGONAL, MARAGDA, BERILOS (6 CARES)
TRIANGULAR, QUARS (PRISMES I PIRÀMIDES DE 3 CARES)
ORTORRÓMBIC, TOPAZI (FORMA DE ROMBE)
MONOCLÍNIC. AZURITA (INTERSECCIÓ D’EIXOS OBLICS)
TRICLÍNIC, TURQUESA, CIANITA (INCLINAT EN 3 PLÀNOLS)


Com començar?

T’aconsellaria que escollissis una pedra -un cristall-, la que més cridi la teva atenció, oblida’t si t’han dit que tal o qual pedra és la que et correspon amb el teu horòscop, etc., etc., doncs tu ets especial i únic, i si una determinada pedra a captat la teva atenció és perquè ella és com tu, especial i única. És la seva forma de dir-te que ha connectat amb tu, que pot ajudar-te d’alguna manera, que només prestant-li una petita cura es convertirà en una bona amiga.
La pròxima vegada que sostinguis una pedra et convido que pensis en ella, que la deixis “parlar”.
Saps la quantitat de milers d’anys que han hagut de transcórrer per a arribar a transformar-se en el que és ara?, el millor exemple seria el diamant, un simple carboni que a través d’aquests milers i milers d’anys s’arriba a transformar en el cristall més bell, fort i pur. No és això veritable màgia?
Primer pensa en ella; pensa en el seu naixement o en la seva composició química, en el seu creixement o informació molecular, en les seves experiències o el seu pas per altes pressions i elevades temperatures, en la quantitat d’informació que deu haver acumulat a través de la seva llarga existència. Transmet-li el que esperes i desitges, ella a poc a poc es comunicarà amb tu per mitjà d’un llenguatge senzill de sensacions i sentiments. Pot ser que al principi no l’entenguis massa bé, però no per això deixis d’insistir, simplement és el començament...

NETEJA, CURA I PROGRAMACIÓ

A casa amb la teva futura amiga – imaginem-nos que hem triat una ametista - més tranquil·lament la tornaràs a observar, no pel que estic dient ara, sinó perquè instintivament sentiràs aquesta necessitat. Segurament passaran pel teu cap alguns pensaments, preguntes i fins i tot dubtes sobre ella. Amb això simplement vull dir-te que si et passa no desisteixis, és una cosa normal. Després pren un recipient de cristall o ceràmica, posa una mica de sal marina i cobreix-la totalment amb aigua, la deixaràs així durant dos o tres dies - a poder en contacte amb la llum del Sol i de la Lluna- si és la primera vegada que la neteges, això es deu fer per a evitar les interferències de les possibles energies que hagi acumulat de les diferents persones que han intervingut en la seva manipulació, des de la recollida, transport, emmagatzematge, etc. fins arribar a tu.
Transcorregut aquest període, la pots passar per un corrent d’aigua freda i fins i tot rentar-la amb un gel suau i neutre, després l’assecaràs amb un drap net o tissú. Això últim és opcional, però ho utilitzo en algunes pedres per a llevar les possibles restes de sal i que llueixin amb la seva màxima bellesa al ser exposades posteriorment a la llum solar durant dos o tres dies, guardant-la diàriament al posar-se el sol.
Finalitzat aquest tractament la nostra ametista ja està carregada amb tota la seva energia i poder, preparada per a rebre les teves confidències i ajudar-te en la realització dels teus desigs i esperances. Parla-li amb la mateixa confiança que ho faries amb el teu millor amic, esposa només un desig en el qual ningú resulti perjudicat, ja que en la seva naturalesa no està el danyar a res ni a ningú i a la llarga qui emet aquest tipus de pensaments és qui resulta perjudicat. Repeteix-l’hi tantes vegades com creguis necessari fins veure materialitzat la teva aspiració.
Durant aquest temps ningú deurà tocar la pedra excepte tu, i si per algun motiu consideres que no està del tot neta o algú aliè a tu la toqués, simplement bastarà repetir els passos anteriors i estarà novament preparada, deixant a la teva intuïció el temps de la seva neteja i exposició al sol. Això últim també és vàlid per a quan vulguis programar-la amb un nou desig.
Altres formes de netejar-la per segona vegada seria col·locar la pedra durant diversos minuts sota un corrent d’aigua neta d’alguna deu o riu; enterrar-la durant tres dies sota terra o cobrir-la totalment en sal, en tots aquests casos deuràs després exposar-la al sol. També es pot carregar col·locant-la sobre una vella drusa. Finalment comentar que si dueu alguna pedra enfilada sigui sempre en metalls nobles com la plata o l’or perquè deixi fluir la seva màxima energia.
Els quars deuen ser exposats directament a la llum del Sol amb freqüència sempre que es pugui. La ametista i el quars rosa es poden posar al Sol però poc temps doncs perden el seu color. Les turmalines agraden de llocs foscs i protegits. Hi ha pedres de caràcter lunar que es veuran beneficiades si són exposades a la llum de la Lluna en període creixent i en Lluna plena. Aquestes pedres són el quars blanc, la selenita, la ametista, la maragda i la pedra de Lluna. Cal mantenir l’entorn de les pedres net, amb veles, encens i flors fresques sempre que sigui possible.
Si una pedra o cristall es trenca o perd totalment el seu poder curatiu a causa de un excés de treball, no deuen menysprear-se mai. Enterrant-les en el nostre jardí, o en els nostres testos, no sol ajudaran a les plantes sinó que, amb el temps, poden anar recuperant la seva força. El podem fer també llençant-les al mar; sobretot on hagi penya-segats. Es purificaran, es renovaran i el mar les polirà. Potser un dia la trobi un nen, i començarà de nou la seva beneficiosa labor.
És recomanable començar a treballar amb les pedres de forma individual. En meditació, per exemple. Tampoc és efectiu estudiar una pedra cada dia. L’ideal és treballar amb una durant vint minuts diaris cada dia, durant una setmana com a mínim; així comprendrem millor com actuen en nosaltres. Començar el procés de familiaritzar-se amb les pedres utilitzant els anomenats “metges de capçalera”: Quars Ametista, Quars Aventurina i Quars Rosa.











Ens preguntem moltes vegades si els cristalls tenen en veritat la capacitat de guarir. Podríem contar-los nombroses experiències que s’han realitzat amb ells, amb resultats summament eficaços, però no podem dir que aquests integrants del regne mineral facin màgia.
Els quars són piro-elèctrics (electricitat generada per variacions de temperatura) i piezo-elèctrics (electricitat aplicada produïda per pressió), servint per a produir unes vibracions determinades que poden ser utilitzades una a una sense interferència de les altres, també serveixen com amplificadors i equilibradors de camps energètics. No en va el quars s’utilitza en rellotges, lents de microscopis, aparells electrònics mèdics, equips de ràdio i televisió, i fins i tot el cor del nostre ordinador, el famós xip, és de quars (silici)
El cos físic també és elèctric i si alguna vegada t’has parat a pensar de què aquesta compost, t’hauràs adonat que som com un laboratori químic, doncs una persona d’uns 70 kg. de pes està composta per 45, 1 kg. d’oxigen, 12,3 kg. de carboni, 7 kg. d’hidrogen, 2,1 kg de nitrogen i 3,5 kg. de sals minerals, i encara que els minerals representen una petita quantitat del pes corporal, aquest component mineral és no obstant imprescindible per a la vida i sense ells no podrien donar-se els processos vitals.
Entre aquests minerals i oligoelements es troben: el calci, cinc, clor, cobalt, coure, fluor, ferro, magnesi, níquel potassi, seleni, SILICI, sodi, iode etc., tots ells formant part del nostre cos, i és el SILICI el que compon principalment als nostres amics els quars. L’ésser humà pot ser més complicat o si ho prefereixes complex, però no tan diferent de la resta de creatures de la naturalesa.
L’ésser humà a més de cos físic posseeix altres cossos energètics molt més subtils que no poden ser apreciats per la nostra visió actual, aquests cossos són: Vital o Etèric (el qual proporciona l’activitat i vitalitat al cos físic), Astral o Emocional (el qual genera els nostres desigs, sentiments i emocions), Mental (on s’originen totes les nostres idees i pensaments). I encara podríem afegir un cos Espiritual, però aquest ja no ens pertany dons és universal i no pateix cap mena de malaltia. Al conjunt d’aquests tres primers cossos l’anomenem: Aura.



Imatge de l'aura, representació molt similar a les visions descrites per alguns xamans, entre ells Carlos Castaneda.

Aquesta Aura aquesta interrelacionada amb el cos físic i sobresurt d’aquest entre 60 i 100 ctms. (en persones comuns) formant com un ou o camp lluminós de diferents colors al voltant d’ell, variant el seu color segons siguin els nostres pensaments i sentiments. Alguna vegada us heu preguntat el per què una persona sense haver-la tractat prou, fins i tot només amb veure-la, ens ha caigut bé o malament, senzillament, és perquè els colors de la seva Aura han sintonitzat o no amb els nostres. En ella és on primerament es generen les malalties, manifestant-se posteriorment en el cos material o físic. I és precisament en l’Aura on aquestes pedres i quars actuen, equilibrant, amplificant, emmagatzemant energia mental i adaptant el nostre camp energètic, aquests es el motiu pel qual se’ls atribueix el poder de sanar malalties.
En realitat, el que actua en els treballs de Gemmateràpia, és l’energia que la persona que els utilitza és capaç de canalitzar. Si existeix una bona disposició de qui treballa amb els cristalls i una obertura de part de la persona que rep la seva energia, el que succeeix és que la vibració d’ambdós es veurà incrementada, equilibrada, balancejada, pel poder multiplicador d’energies que posseeixen els cristalls.
Al situar un cristall enfront d’una persona, la freqüència d’ona que aquest emet ajuda a harmonitzar els desequilibris que es troben en l’aura humana, restablint-ne l’ordre. Una gran part d’aquest treball ho efectua la claredat i puresa de cada pedra, però també és responsable en major grau el color, que posseeix també una vibració determinada.
S’ha comprovat que les vibracions dels cristalls arriben directament a l’hipotàlem, i que aquest s’encarrega de distribuir-les per tot el sistema endocrí. Així, els colors dels cristalls arriben més fàcilment als chakras que emeten la mateixa ona d’energia. La diferència de grandària entre l’un i l’altre, no altera la qualitat energètica que aquest pugui irradiar. Un cristall de quars (d’una sola punta, o dos, o vàries com en el cas d’una drusa), és capaç d’augmentar considerablement el camp magnètic (independentment que siguin grans o petits). Si és important tenir en compte la qualitat del cristall, doncs d’ella dependrà la força amb que emeti les vibracions (la velocitat d’ona). Els cristalls més clars i brillants, són els que posseeixen major potència, mentre que els opacs o foscs, treballen a menor velocitat, si bé alguns poden tenir finalitats més específiques.
L’acció de la Gemmateràpia no és immediata, sinó que requereix de temps i paciència, però és duradora ja que intervé també en els processos mentals, ajudant, sempre que cadascun ho permeti, a harmonitzar l’energia del pensament. En suma, un quars o qualsevol altre tipus de cristall pur, pot equilibrar les energies personals com així també dels llocs on s’usen, raó per la qual sempre és útil tenir un a prop, acompanyant-nos a cada moment.
Des de temps immemorables, els xamans o sanadors dels diversos pobles utilitzaven els cristalls en la curació com part del seu instrumental. Quars, malaquites, àgates i altres pedres semi precioses van ser conegudes durant generacions per les seves propietats harmonitzadores i equilibradores.
En l’actualitat és possible conèixer amb major certesa l’acció de les gemmes sobre el cos i s’estan realitzant tota classe d’estudis sobre aquest tema. Un rellotge de quars funciona amb una pila, la qual posseeix un petit cristall de quars que mitjançant la compressió emet energia suficient per a fer que el rellotge funcioni. Tan poderosa és la seva energia que els terapeutes de moltes disciplines s’estan apropant cada vegada més a la Gemmateràpia.
Els efectes guaridors d’aquestes pedres actuen sobre el cos humà magnificant l’energia dels petits cristalls que componen el nostre cos, normalitzant la seva funció. En termes científics, les gemmes i cristalls magnetitzent als seus parells dintre de l’organisme, el que produeix una sensació de relaxació i vitalitat. Els cristalls a més, posseeixen una vibració concorde amb la de la terra, per la qual cosa la sensació de relaxació pot ser atribuïda a una connexió vibratòria amb ella.
Quan utilitzem cristalls amb finalitats guaridores, treballem amb els sistemes que alimenten els nivells cel·lulars i moleculars de l’ésser humà. Els quars tenen efectes poderosos per a corregit els patrons d’energia normals que puguin ser causa de molèsties o malalties.
L’estructura d’aquests minerals esta formada bàsicament per tetràedres a cadascun dels seus vèrtexs s’hi troba un àtom d’oxigen i en el seu centre un àtom de silici formant llargues carenes. Tots aquests tetràedres estan units pels seus vèrtexs de manera que s’extenen en una estructura tridimensional al llarg de tot el cristall. Precisament en aquesta estructura rau la força especial dels quars. El triangle és la representació de l’equilibri en el llenguatge simbòlic tradicional de la humanitat, raó per la que s’afirma que els quars ens fan arribar una freqüència d’equilibri quan se’ls fa servir per a curar. Els cristalls treballen amb les energies subtils o etèries ajudant en la mobilització de l’energia estancada.
Les gemmes poden afectar de diverses maneres a qui les duen o utilitzen, i és el cos etèric, no visible, el vehicle o mecanisme encarregat de la percepció o resposta per part del nostre organisme. Aquest “cos etèric”, sent l’intermediari entre el nostre cos físic, i els nostres cossos superiors, mental, emocional o astral i espiritual, pot encarregar-se perfectament de percebre i traduir qualsevol ona vibratòria i fer-la arribar a la part o cos del nostre ésser que correspongui.
La Gemmateràpia, aplicada a la manera védica, és una forma de guariment holística (integral) que va alineant-se juntament amb altres formes de medicina energètica comprobadament eficaces i no agressives, podent completar -i completant-se- amb altres medicines, incloent la alopática o tradicional, tan injuriada de vegades i tan innegablement activa sempre.
Els colors, per la seva banda, són una de les característiques més notables de les pedres i condicionen d’alguna manera la seva actuació per a potenciar l’energia global del nostre organisme i estimular els distints chakras.
Com els chakras, també els colors tenen un sentit ascendent en l’escala. Els colors inferiors -el vermell, ataronjat i groc- regulen la part material de l’home i el blau, indic i violeta la part espiritual. El verd -en realitat és una barreja de groc i blau- es considera un color intermedi. Per als hindús hi ha tres colors primaris que fan que “vulguem en blau, pensem en groc i sentim en vermell”; i quan estan en harmonia el nostre cos i el nostre esperit es troben en pau.
El blanc i el negre -tots els colors i cap- són els símbols de l’activitat creadora. El blanc (yang de la filosofia xinesa) posseeix tots els colors i és masculí, actiu, positiu, dinàmic i estimulant El seu centre de convergència es troba en el cim del crani i la seva llum ens penetra a través de la glàndula pineal. S’utilitza com protector del cos físic i mental.
El negre és yin, femení, passiu, negatiu i creador. Representa l’abstracte. Com diu el Tao, “la foscor de l’interior de les tenebres és la porta que s’obre a l’explicació del misteri”.
A efectes curatius, les pedres poden utilitzar-se de moltes maneres: Posant només cristalls de roca -quars cristal·lí- sobre tots els chakras s’aconseguirà equilibri, harmonia i revitalització de totes les energies. El quars absorbeix els corrents negatius i les elimina del cos (també de l’habitació).

Un bon sistema per a iniciar qualsevol Gemmateràpia específica pot ser:
· Situar pedres verdes sobre tots els chakras. El verd és un color intermedi entre el material i l’espiritual i aporta harmonia i energia global. La malaquita és la pedra d’elecció en aquest cas per les seves característiques pròpies, però també pot utilitzar-se quars verd i/o quars rosa.
· Col·locar diferents pedres sobre els chakras corresponents, en funció del color, d'acord amb la imatge que teniu més amunt.

. A més, particularment, us recomenaria col·locar un quars fumat -negre- o bé una obsidiana, uns trenta centímetres per sota del chakra inferior, i un quars blanc o incolor, a la mateixa distància per damunt del chakra coronari.