La fascinació que desperta un monument tan antic i
singular com la Gran Piràmide de Kheops ha donat lloc a les més diverses
interpretacions fora de l'estricte àmbit de l'arqueologia. Uns pensen que
es tracta d'una gegantina bíblia de pedra, els elements arquitectònics
amagarien, codificats, més complexes revelacions de caràcter iniciàtic. Altres
creuen que va ser construïda amb ajuda de tecnologia extraterrestre i que
estava destinada a servir, en aquests temps remots, de punt de referència per a
l'aterratge de potents naus interestel · lars.
També hi ha qui atribueixen a la seva forma geomètrica el poder de concentrar l'energia còsmica, el que, entre altres coses, valdria per preservar incorrupte el cadàver del faraó, dipositat al bell mig de la construcció. Finalment una altra hipòtesi de tipus esoterista assegura que la Gran Piràmide és en realitat un majúscul calendari universal, on, per la disposició de passadissos i cambres, podria llegir-se el passat i el futur de tota la humanitat.
També hi ha qui atribueixen a la seva forma geomètrica el poder de concentrar l'energia còsmica, el que, entre altres coses, valdria per preservar incorrupte el cadàver del faraó, dipositat al bell mig de la construcció. Finalment una altra hipòtesi de tipus esoterista assegura que la Gran Piràmide és en realitat un majúscul calendari universal, on, per la disposició de passadissos i cambres, podria llegir-se el passat i el futur de tota la humanitat.
Les
cèlebres piràmides d'Egipte anomenades de Kheops, Kefren i Micerinos, conegudes amb aquests noms des de l'època de l'historiador grec Herodot, és troben situades en
el límit sud-oest del Caire. La major de les tres, la de Kheops (la Gran
Piràmide) simbolitzava la Força de la Natura, la segona, a un tir de fletxa de
la primera, expressava el moviment, i la tercera, a menys d'un tir de pedra
d'aquesta, era símbol del Temps, de l'Eternitat. Sembla que fa tres mil
anys, la base d'aquestes piràmides estaven orientades de manera que una de les
seves cares mirava al nord, la segona a l'orient (domini de l'Alfa) i la
tercera a l'occident (símbol del Omega). I que una de les cúspides del
triangle de base, orientada cap al sud, assenyalava el regne de les tenebres.
Davant d'una obra humana de semblant calibre, tan gran i tan absolutament resistent al pas del temps, continua sent inevitable preguntar-se (igual que fes Heròdot i després Napoleó) com van ser aixecades les piràmides, i sobretot, per què. I és que l'immens esforç que va suposar extreure, transportar, tallar i encaixar cadascun dels blocs no hagués estat possible sense una força espiritual que impulsés els músculs i la voluntat dels treballadors en l'erecció d'aquesta magna construcció, la més imponent de tota la història de la humanitat. Convé recordar que la antiga hipòtesi hollywoodiense de la utilització de mà d'obra esclava, va quedar desmentida ja fa unes quantes dècades, quan va poder demostrar-se que la totalitat dels treballadors que hi col·laboraren eren pagesos (fel·lah) que anualment dedicaven uns quants mesos a les obres de l'edificació, amb l'esperança de poder reposar al costat del faraó i poder anar amb ell a l'altre món
Molts són els càlculs i xifres barrejats pels especialistes sobre les piràmides de la IV dinastia. Durant els cent anys d'història egípcia que corresponen al període de la seva construcció, es va haver de col · locar un bloc de pedra cada quatre minuts i mig, amb una mitjana de 2500 quilos per bloc. En total, 8.972.500 metres cúbics i 12.000.000 de blocs manipulats entre 25.000 persones treballant una jornada de 10 hores diàries. El que era impossible amb la tecnologia de l'Edat de Pedra.
La més convincent de les teories és
una rampa que girava en espiral al voltant de la piràmide. Els blocs es
remolcaven sobre els trineus fins al punt més alt, però construir aquesta rampa
seria més difícil que construir la piràmide.
Encara segueix sent un
misteri com van aconseguir determinar la planta de la Gran Piràmide de Kheops
amb tanta exactitud. Segons els càlculs moderns, els angles entre cada
dos costats de la base mesuren 89 graus, 59 minuts, 5 segons; i 90 graus, 0
minuts i 58 segons respectivament. Tanta precisió en la recerca de l'angle
recte, va permetre que els quatre costats fossin absolutament iguals, o gairebé. En
realitat tenen una desviació màxima de 5 centímetres, sobre una longitud total
de 230 metres per costat. Segons molts especialistes, ni avui, amb tota la tecnologia de que disposem podríem acostar-nos a aquesta precisió.
Ningú sap com van ser extretes les pedres de les
pedreres per a la construcció d'aquestes piràmides. Diu una estranya
llegenda àrab que, per construir la Gran Piràmide, es col · locaven sota les
pedres unes fulles de papir en què havia escrits missatges secrets. Després
de ser colpejades per una vareta, les pedres anaven ascendint per l'aire fins a
situar cadascuna al seu lloc. D'altres explicacions no menys mitològiques ens parlen d'una estranya tecnologia antigravitacional (!). Sigui com sigui, potser no ho sabrem mai, el que si sembla evident és que els egipcis contemporanis dels grecs i dels romans, eren incapaços de construir quelcom semblant a alló que van fer els de les primeres dinasties, molt anteriors, en un clar exemple de que les societats poden involucionar, anar cap endarrera, tecnològica, científica i socialment.
Arquitectura
S'ha discutit molt sobre l'origen de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides van sorgir en diferents civilitzacions sense contacte entre si, a tots els continents de la terra, en un període de temps relativament curt, inferior a 5.000 anys, el que ha donat peu a multitud d'especulacions de tota mena. No obstant això, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat gairebé inevitable del simple desig de guanyar altura utilitzant pedra.
En l'antiguitat, l'arquitectura comuna emprava materials fàcils d'aconseguir i manipular, com ara el fang o la fusta. No obstant això, aquest tipus de construccions oferien un seguit de limitacions tècniques i no perduraven en el temps. Quan es desitjava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, es recorria llavors a la pedra (o al maó si no es disposava del primer). Les primeres construccions de pedra per tant van obeir a propòsits funeraris o religiosos, i tant a Egipte (Mastabes) com a Amèrica i d'altres indrets, encara que milers d'anys després, ja van adoptar una forma troncopiramidal.
Amb el temps, es van començar a edificar tombes i plataformes religioses damunt de les anteriors (potser amb la intenció de manifestar major poder que el predecessor). Aquest tipus de pràctiques va derivar en les piràmides escalonades, un tipus de construcció molt similar als Zigurat mesopotàmics.
No queda constància dels motius que van impulsar el pas des d'aquest punt a la típica piràmide, encara que no és desgavellat pensar que el salt formal fos simplement estètic.
Construcció
Encara que essencialment les piràmides consistien en "simples" apilaments de pedra, van requerir un enorme esforç, habilitat, enginy i capacitat organitzativa per a la seva construcció. Tot i que algunes civilitzacions que van construir aquests monuments coneixien el arc de descàrrega (com l'egípcia), van emprar preferentment estructures adinteladas. No obstant això, els grans llindes de pedra eren incapaços de suportar les tremendes pressions exercides sobre ells sense fracturar-se, de manera que per obrir estades i passadissos interiors van recórrer a la tècnica de la falsa volta, consistent a anar aproximant lleugerament de forma escalonada les filades de els murs, fins a aconseguir un efecte similar al d'un arc apuntat, però amb dovelles horitzontals.
Els recobriments exteriors d'aquests edificis van variar molt d'unes cultures i èpoques a unes altres, trobant des de revestiments de pedra calcària fins estucs. El procés de tallat de les pedres era extremadament lent, ja que aquestes solien ser pedres dures (tipus granític). Per treballar es van utilitzar eines de bronze i sílex, i el lluentat s'aconseguia mitjançant fregat amb el mateix pols de les pedres o amb abrasius més durs com la pols de quarsita.
De tota manera, sobre aixó de les eines i la manera de treballar la pedra per part dels egipcis, podem veure:
Ja fa més d'un
segle, que a petició de l'arqueòleg i egiptòleg William Matthew Flinders Petrie
(1835-1942), l'enginyer de l'Antiga presa d'Assuan, especialista en eines
industrials i petrografia, Benjamí Baker, va elaborar el conegut com
"Informe Baker ".
Aquest informe apareix en l'obra de W.M. Flinders Petrie, "Pyramids and Tremps of Gizeh", i tracta sobre la utilització d'antigues eines per part dels picapedrers i artesans egipcis. Les conclusions a les quals va arribar B.Baker després d'exhaustius anàlisis i assaigs sobre el terreny van ser rotundes i sorprenents, podent deduir de tot això afirmacions com la següent: "... si un enginyer modern fos capaç de reproduir l'eina antiga no només es faria milionari, sinó que revolucionaria la indústria moderna ...".
Aquest informe apareix en l'obra de W.M. Flinders Petrie, "Pyramids and Tremps of Gizeh", i tracta sobre la utilització d'antigues eines per part dels picapedrers i artesans egipcis. Les conclusions a les quals va arribar B.Baker després d'exhaustius anàlisis i assaigs sobre el terreny van ser rotundes i sorprenents, podent deduir de tot això afirmacions com la següent: "... si un enginyer modern fos capaç de reproduir l'eina antiga no només es faria milionari, sinó que revolucionaria la indústria moderna ...".
Quines van ser les raons perquè B. Baker arribés a aquesta
increïble afirmació?.
En 1883, W.M. Flinders Petrie va presentar a l'Institut Antropològic de Londres un estudi sobre els forats efectuats sobre blocs de roca de gran duresa, com ara el granit i la diorita. Entre aquests, apareixien els trepans que es poden observar en dos blocs de granit vermell d'uns 12 centímetres de diàmetre, que es troben a la Gran Piràmide, el primer d'ells tirat a terra, a l'esquerra de l'entrada original, situada per sobre de la utilitzada actualment per accedir al seu interior, i que va ser realitzada per Abdullah Al Mamún a la recerca dels tresors que diferents llegendes assenyalaven a l'interior de la Gran Piràmide, i el segon dels blocs, en el Pou de la Cambra del Caos, a una considerable distància del primer.
En 1883, W.M. Flinders Petrie va presentar a l'Institut Antropològic de Londres un estudi sobre els forats efectuats sobre blocs de roca de gran duresa, com ara el granit i la diorita. Entre aquests, apareixien els trepans que es poden observar en dos blocs de granit vermell d'uns 12 centímetres de diàmetre, que es troben a la Gran Piràmide, el primer d'ells tirat a terra, a l'esquerra de l'entrada original, situada per sobre de la utilitzada actualment per accedir al seu interior, i que va ser realitzada per Abdullah Al Mamún a la recerca dels tresors que diferents llegendes assenyalaven a l'interior de la Gran Piràmide, i el segon dels blocs, en el Pou de la Cambra del Caos, a una considerable distància del primer.
A més se'ns vol fer creure que un cop tallades, les pedres eren pacientment polides a base de donar milers, o milions de cops a mà amb unes altres pedres més dures.
Entre diverses de les dades tècniques aportades per Petrie, es podia veure el d'un trepant realitzat sobre un bloc de granit amb un diàmetre de 5,6 centímetres, i en el qual s'apreciava en el seu interior un solc en espiral de cinc voltes, amb una diferència d'una a una altra de 2,3 mil · límetres, el que ve a significar gairebé un metre d'avanç en un sol intent de perforació. En el cas dels blocs de la Gran Piràmide, les xifres també eren desconcertants, ja s'apreciava que en cada volta el trepant s'introduïa 2,5 mil · límetres a la roca de granit vermell, una dada inexplicable si tenim en compte que amb la nostra més moderna tecnologia, els trepans de diamant sintètic només aconsegueixen un avanç de 0,05 mil · límetres per volta, exactament cinquanta vegades menys que els suposadament primitius i rudimentaris trepans egipcis.
En un altre dels trepans observats de 11,43 centímetres de diàmetre, i realitzat en un duríssim bloc de diorita, es podia apreciar que el solc en espiral aconseguia les 17 voltes, ni més ni menys que 6 metres d'una sola tirada. Entre la sorpresa i la incredulitat, van seguir apareixent noves dades de trepans de tot tipus de diàmetre, des dels 70 centímetres a fins i tot els minúsculs d'1 centímetre de diàmetre, però no per això amb menys efectivitat a l'hora de penetrar en la dura roca.
Els nostres més moderns materials de penetració de màxima duresa segons l'escala de Mohs arriben al nivell 11 sobre 10, que és el que té el diamant, una pedra que els egipcis desconeixien. Aquests materials de nivell 11, com són el diamant negre i el borazón, queden molt lluny d'aconseguir els èxits aconseguits per les antigues eines egípcies.
Atenent a l'escala de Mohs, que estableix un nivell de l'1 al 10 en la duresa dels materials, a B. Baker després d'aplicar una simple regla de tres, no li va quedar més remei a la vista de les irrefutables proves i evidències que romanen encara fins al dia d'avui, el assegurar que el material emprat per les eines perforadores dels antics egipcis haurien de tenir com a mínim una duresa de nivell 500. Un autèntic contrasentit si tenim en compte el nivell 11, que és el màxim assolit per la tecnologia del Segle XX a partir d'elements sintètics, i un nivell 10 que és també el màxim que es pot trobar a la natura.
Dins de les conclusions finals que aportava l'Informe Baker, destaca la següent:
"... L'única diferència en el funcionament del trepant antic i el modern és una enorme pressió sobre els forats que els nostres moderns trepans d'acer i diamant no poden resistir. La màxima pressió que pot suportar un trepant modern és d'uns 50 quilos, però l'eina egípcia suportava més de 2.000 ...".
És ben coneguda per l'egiptologia la realització de perforacions en roca, a base de fer girar molt laboriosament materials abrasius com la sorra, introduïts en un cilindre de coure i col · locat sobre una vara de fusta, aplicada posteriorment sobre la superfície de la roca i de forma continuada per diversos relleus d'operaris. Aquesta tasca repetida insistentment de fer girar la vara de fusta, formava un talòs de pedra a l'interior del cilindre de coure, que era extret a cops seguidament amb un cisell de coure i una maça de fusta. L'operació portava molt de temps i esforç, i anava sempre en proporció amb la duresa de la roca a perforar, podent-se emprar dotzenes d'hores, i no menys cilindres de coure per a tal tasca. I és en aquesta dada, on s'escuden nostres arqueòlegs per explicar la consecució dels trepans als quals ens hem referit amb anterioritat.
El que no té explicació i han preferit ignorar, igual que tot el contingut del
treball sobre els trepans de Petrie, i el propi Informe Baker, és l'existència
a l'interior d'aquests forats dels típics solcs producte d'una elaboració
mecànica, i que no tenen res a veure amb els bastos sistemes d'abrasió que
es van emprar en roques de menor duresa, i sense la perfecció en el traçat com
les que va estudiar Petrie i Baker. És més, la serietat i el reconeixement
generalitzat que sobre la persona i el treball de Petrie hi ha dins de la
comunitat arqueològica, fan que ningú s'hagi atrevit a atacar obertament les
seves conclusions sobre els trepans egipcis. Més aviat s'ha preferit
aïllar o ignorar tan molesta i incòmoda part de les seves investigacions, igual
que altres estudis existents sobre la metrologia de les piràmides, un tema tabú
dins de l'egiptologia, ja que com bé és sabut entre els cercles oficials, els
egipcis no tenien grans coneixements matemàtics per haver-los aplicat en
el seu moment a la construcció de les piràmides, com alguns investigadors
creuen haver detectat, per exemple la presència del nombre Pi en la realització
de la Gran Piràmide.
Malgrat tot, les dades hi són, assenyalant com un dit acusador a l'egiptologia oficial, que prefereix dirigir la seva mirada cap a una altra banda, i recordant a tots que hi ha una història de revisar i reescriure. (extret de
Malgrat tot, les dades hi són, assenyalant com un dit acusador a l'egiptologia oficial, que prefereix dirigir la seva mirada cap a una altra banda, i recordant a tots que hi ha una història de revisar i reescriure. (extret de
L'absència de documents ha impossibilitat conèixer els mètodes constructius
emprats en les piràmides antigues, però no hi ha constància de l'ocupació de la
roda, de manera que les teories més acceptades especulen amb rampes o espirals
exteriors sobre les quals s'anirien lliscant els blocs mitjançant palanques.
Només a partir del segle XX, després de la popularització de l'acer i el vidre
com a materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la
piràmide al seu repertori formal.
Simbolisme
La forma piramidal ha fascinat l'home des de sempre, fins al punt que s'ha encunyat el terme piramidología per referir-se al conjunt de creences pseudocientíficas que doten a les piràmides, o per extensió a la forma piramidal, de poders místics o sobrenaturals.
Les diferències expressades pels científics entre ciència i falsa ciència
Com si no haguessin d'altres formes de coneixement: inductiu, directe, etc.
Contra l'opinió generalitzada en els medis oficials, egiptòlegs i "científics" acadèmics, vegem l'opinió dels piramidólecs (Gabriel Silva):
"La PIRAMIDOLOGÍA no és un mer hobby. Tampoc és una pseudociencia com pregonen els falsos escèptics, ja que és una disciplina tècnica, fonamentada en la pura pràctica terapèutica, en la investigació física i és possible verificar l'efecte piramidal (o l'existència d'una "energia piramidal") mitjançant molt variats anàlisi de les mostres, persones, animals o plantes exposades a l'acció de la piràmide. S'usa principalment per combatre malalties degeneratives com el reumatisme i l'esclerosi de diversa etiologia, causa del seu efecte de reestructuració molecular de tota la matèria tractada. A més de millorar notablement el sistema immunològic, equilibrar el sistema limfàtic i els nivells de components de la sang, també el seu poder bacteriostàtic impedeix o combat definitivament aquelles malalties causades per bacteris sapròfits infeccioses, sense cap dany per als bacteris simbiòtiques (pròpies de l'organisme).
Uns pocs punts bàsics són suficients per donar una idea clara de l'assumpte, encara que és un tema molt llarg per desenvolupar. Aquests punts són els següents:
1) A la piràmide no es desenvolupa cap descomposició entròpica (putrefacció).
2) L'efecte piramidal no interfereix amb els processos de descomposició isotròpica (descomposició ordenada, com la digestió, assimilació natural, reconstitució de bases químiques, etc)
3) Funciona gràcies a la seva interacció amb el camp magnètic del planeta.
4) Les funcions i efectes de la piràmide depenen d'aquestes variables:
a) Proporció. Com més exacta a la Gran Piràmide de Gizhe, millor. En la mesura que ens allunyem d'aquesta proporció, l'efecte és menor o amb variacions que ens allunyen de l'objectiu buscat.
b) Materials: Per exposar persones, animals o plantes, només hem de fer servir materials paramagnètics com l'alumini, fusta, vidre o plàstics (aquests últims són menys recomanables). Mai utilitzar materials diamagnéticos o ferromagnètics.
c) Correcta orientació: Una cara ha de mirar exactament al nord magnètic.
d) Correcta anivellament. Mentre que l'orientació no admet error més gran de cinc graus, l'anivellament admet un grau una mica més gran (uns 12 º o més en certs llocs) sempre que la piràmide romangui estable. No obstant això, la potència serà menor com més desnivellada estigui.
e) Densitat. Hi ha una proporció mínima necessària entre cobertura de cares, volum i pes de la piràmide, depenent del material a utilitzar.
En el llibre "Tecnologia Sagrada de les Piràmides" s'enfoca l'assumpte arqueològic respecte a les antigues construccions piramidals.
5) La piramidología té el seu primer reconeixement oficial a Checoslovakia, quan el 1959 l'enginyer Karel Drbal aconsegueix (després de deu anys de demostracions) la primera patent sobre una piràmide per recuperar talls de fulles d'afaitar per reestructuració dels vidres de l'acer.
El segon i més important reconeixement va ser donat al desembre de 2005 per la CENAMENT, el Consell Científic Nacional de Medicina Natural i Tradicional de Cuba, que és un dels organismes superiors del Ministeri de Salut Pública.
A Cuba s'usen piràmides per molt diverses aplicacions terapèutiques, des infeccions de tot tipus fins a problemes osteoarticulars, reumàtics i algunes malalties sense cura en la alopatia, com l'esclerosi múltiple o la fibromiàlgia. El pioner en aquest camp és el Dr Ulisses Sosa Salinas, autor d'alguns llibres sobre l'ús piramidal en la seva especialitat, estès ara a moltes altres. Aquest eminent metge ha aconseguit una nova revolució cubana en l'àrea de la salut, ja que les piràmides són un mitjà econòmic i senzill però eficaç per acabar amb moltes malalties cròniques i agudes.
Simbolisme
La forma piramidal ha fascinat l'home des de sempre, fins al punt que s'ha encunyat el terme piramidología per referir-se al conjunt de creences pseudocientíficas que doten a les piràmides, o per extensió a la forma piramidal, de poders místics o sobrenaturals.
Les diferències expressades pels científics entre ciència i falsa ciència
Contra l'opinió generalitzada en els medis oficials, egiptòlegs i "científics" acadèmics, vegem l'opinió dels piramidólecs (Gabriel Silva):
"La PIRAMIDOLOGÍA no és un mer hobby. Tampoc és una pseudociencia com pregonen els falsos escèptics, ja que és una disciplina tècnica, fonamentada en la pura pràctica terapèutica, en la investigació física i és possible verificar l'efecte piramidal (o l'existència d'una "energia piramidal") mitjançant molt variats anàlisi de les mostres, persones, animals o plantes exposades a l'acció de la piràmide. S'usa principalment per combatre malalties degeneratives com el reumatisme i l'esclerosi de diversa etiologia, causa del seu efecte de reestructuració molecular de tota la matèria tractada. A més de millorar notablement el sistema immunològic, equilibrar el sistema limfàtic i els nivells de components de la sang, també el seu poder bacteriostàtic impedeix o combat definitivament aquelles malalties causades per bacteris sapròfits infeccioses, sense cap dany per als bacteris simbiòtiques (pròpies de l'organisme).
Uns pocs punts bàsics són suficients per donar una idea clara de l'assumpte, encara que és un tema molt llarg per desenvolupar. Aquests punts són els següents:
1) A la piràmide no es desenvolupa cap descomposició entròpica (putrefacció).
2) L'efecte piramidal no interfereix amb els processos de descomposició isotròpica (descomposició ordenada, com la digestió, assimilació natural, reconstitució de bases químiques, etc)
3) Funciona gràcies a la seva interacció amb el camp magnètic del planeta.
4) Les funcions i efectes de la piràmide depenen d'aquestes variables:
a) Proporció. Com més exacta a la Gran Piràmide de Gizhe, millor. En la mesura que ens allunyem d'aquesta proporció, l'efecte és menor o amb variacions que ens allunyen de l'objectiu buscat.
b) Materials: Per exposar persones, animals o plantes, només hem de fer servir materials paramagnètics com l'alumini, fusta, vidre o plàstics (aquests últims són menys recomanables). Mai utilitzar materials diamagnéticos o ferromagnètics.
c) Correcta orientació: Una cara ha de mirar exactament al nord magnètic.
d) Correcta anivellament. Mentre que l'orientació no admet error més gran de cinc graus, l'anivellament admet un grau una mica més gran (uns 12 º o més en certs llocs) sempre que la piràmide romangui estable. No obstant això, la potència serà menor com més desnivellada estigui.
e) Densitat. Hi ha una proporció mínima necessària entre cobertura de cares, volum i pes de la piràmide, depenent del material a utilitzar.
En el llibre "Tecnologia Sagrada de les Piràmides" s'enfoca l'assumpte arqueològic respecte a les antigues construccions piramidals.
5) La piramidología té el seu primer reconeixement oficial a Checoslovakia, quan el 1959 l'enginyer Karel Drbal aconsegueix (després de deu anys de demostracions) la primera patent sobre una piràmide per recuperar talls de fulles d'afaitar per reestructuració dels vidres de l'acer.
El segon i més important reconeixement va ser donat al desembre de 2005 per la CENAMENT, el Consell Científic Nacional de Medicina Natural i Tradicional de Cuba, que és un dels organismes superiors del Ministeri de Salut Pública.
A Cuba s'usen piràmides per molt diverses aplicacions terapèutiques, des infeccions de tot tipus fins a problemes osteoarticulars, reumàtics i algunes malalties sense cura en la alopatia, com l'esclerosi múltiple o la fibromiàlgia. El pioner en aquest camp és el Dr Ulisses Sosa Salinas, autor d'alguns llibres sobre l'ús piramidal en la seva especialitat, estès ara a moltes altres. Aquest eminent metge ha aconseguit una nova revolució cubana en l'àrea de la salut, ja que les piràmides són un mitjà econòmic i senzill però eficaç per acabar amb moltes malalties cròniques i agudes.
Els piramidólogos abastem necessàriament diversos camps científics al mateix temps, però hi ha especialitats segons l'àrea del tema que cadascun aborda.
a) Arqueològic: En aquest cas, el piramidólogo es dedica a investigar les piràmides de l'antiguitat amb ajuda de diverses disciplines com arquitectura, enginyeria, logística, antropologia, etc .. Entre els arqueòlegs acadèmics hi ha molt pocs piramidólogos objectius. La majoria segueix sostenint que van ser tombes i altres aberracions teòriques indemostrables.
b) Pràctic: Es diu de l'aficionat que construeix piràmides per al seu ús i experimenta amb elements bàsics.Aquest és el primer pas per conèixer realment el tema. Aquests solen trobar diverses utilitats, ja que la pràctica, l'experimentació objectiva és la mare de totes les certeses, mentre que els teòrics, especulatius i "escèptics" només generen dubtes i mai aporten res.
c) Constructors: Els piramidólogos que a manera industrial, semi-industrial o esporàdic construeixen cases, llits piràmides o per a altres usos, amb majors coneixements i poden garantir l'eficàcia d'un producte.
Tot i que el desenvolupament científic de la piramidología ha portat vuitanta anys i incomptables esforços, així com hi ha diversos improvisats que treuen productes fraudulents, hi ha uns pocs empresaris seriosos disposats i amb coneixement per oferir productes piramidals reals.
d) Documentalistes: Necessàriament, els documentalistes han d'abordar tots els aspectes de la piramidología, ja que la seva responsabilitat és la de divulgar la veritat sobre elles, desmitificant la mala obra de falsos espiritualistes com els que venen objectes i amulets que pretenen reemplaçar la funció piramidal. També els piramidólogos documentalistes s'han d'amarar seriosament sobre assumptes tècnics de les grans piràmides de l'antiguitat, ja que gràcies a aquests llegats de la història és que podem aprofitar els beneficis de les piràmides.El descobridor de l'efecte piramidal és el mateix "pare de la geobiologia" moderna, el francès Antoine Bovis, que el 1927 es va adonar que no havia putrefacció dels cadàvers de gats i rates morts a les piràmides.
Va fer piràmides a escala, les va orientar correctament i
verificar que l'efecte es produeix fins i tot amb una estructura, sense
necessitat de ser una mola com la GP, ni tenir totalment cobertes les cares. N'hi
ha prou amb una estructura piramidal de vuit varetes, el gruix haurà de ser
segons el material i mida de la piràmide.
Simbolisme esotèric
Potser per ser les més antigues i geomètriques, les piràmides egípcies han gaudit de major popularitat simbòlica, i molt especialment la piràmide de Keops, que sens dubte va haver de causar sensació amb els seus 146 metres d'altura i el seu recobriment de llisa pedra calcària coronat amb un piramidión d'or, refulgeixen a la plana desèrtica. Però perquè la piràmide? Perquè aquestes veritables muntanyes de pedra? Molt probablement, l'edificació de piràmides tingui molt a veure amb aquesta similitud.
Simbolisme esotèric
Potser per ser les més antigues i geomètriques, les piràmides egípcies han gaudit de major popularitat simbòlica, i molt especialment la piràmide de Keops, que sens dubte va haver de causar sensació amb els seus 146 metres d'altura i el seu recobriment de llisa pedra calcària coronat amb un piramidión d'or, refulgeixen a la plana desèrtica. Però perquè la piràmide? Perquè aquestes veritables muntanyes de pedra? Molt probablement, l'edificació de piràmides tingui molt a veure amb aquesta similitud.
Molts pobles consideren sagrades algunes muntanyes:
Kailas
Sinaí
Fujiyama
Ararat
Ululoh
Olimp
La muntanya és una crida a dalt, al transcendent, per aquest motiu es aquesta com una escala fabulosa que ofereix una realització als somnis. És la muntanya el cim de la humanitat, el punt a on baixa la divinitat i es troba amb l'home que puja, per això es la presa com a símbol de la reunió: és per tant el primer i més sagrat dels santuaris, l'arquetip de tots els temples. Aquest simbolisme és tan fort que l'hi considera insubstituïble a tal punt que l'home ha aixecat els zigurats i els temples maies, que obren a manera de muntanyes artificials, i no diguem de les piràmides egípcies.
Per principi, la muntanya sagrada és al centre del món i aquest "omphalos" és una cosa eminentment simbòlic.
Si tot lloc sagrat té un centre, el centre sagrat natural més perfecte és la muntanya santa, i la regió que l'envolta forma la totalitat del món organitzat. En l'ordre geomètric la muntanya està representada per la piràmide, que és una figura perfecta, que reposa en una base quadrangular.
Certes concepcions bíbliques ens poden quedar més clares si tenim en compte el simbolisme de la muntanya sagrada, ja que Déu ha respectat la psicologia de l'home i quan s'ha revelat ho ha fet amb orquestració d'elements simbòlics, com veiem en la teofania de la muntanya Sinaí . En aquest temple natural Déu va revelar a Moisès la construcció del santuari.
Tan important és aquesta simbologia que diversos pobles van construir, des de la visió mística, "muntanyes artificials", per dir-ho: les piràmides egípcies, els zigurats mesopotàmics, els teocallis precolombins, i encara les catedrals s'inspiren en el mateix concepte: del dens al subtil (de baix a dalt).
Però quan aquesta muntanya es construeix des de la supèrbia egoiques amb pretensions d'espiritualitat, la resultant és la Torre de Babel, cridada a esfondrar-se enmig de la més absoluta confusió.
En relació amb el simbolisme de la muntanya hi ha la pedra sagrada i l'altar. Arreu hi ha pedres singulars i l'home les ha venerat des de la prehistòria, la més significativa és la Ka'ba, a la Meca.
Moltes d'aquestes pedres són meteorits que han caigut des del cel als llocs més elevats de la terra com succeeix en llocs com la Meca o Jerusalem, que estan molt elevats per trobar-se sota l'estrella polar sobre el pas de l'eix còsmic. El sagrat es manifesta en aquestes pedres singulars i perquè en elles l'home ha rebut alguna revelació o perquè estan unides a una salvació o recreació espiritual, com va passar a la roca de Horeb.
Finalment, la consideració de la pedra ens porta a l'altar, que la religió ha de col · locar en un lloc capaç de suscitar en l'home les forces psicològiques fonamentals segons vam veure en la teofania del Sinaí. La paraula altar ve del llatí "altus", que etimològicament vol dir elevat i queda assimilat al cim sagrada. És també un microcosmos no només del món natural sinó de l'univers espiritualitzat per una consagració que abasta litúrgicament a tot l'univers. L'altar posa en comunicació els diferents pisos o nivells del món i la seva relació amb el cel està clara; més d'altra banda l'altar està en comunicació amb el món dels morts per la qual cosa generalment en els temples hi va col · locar damunt d'una cripta , és a dir, la tomba que guarda els ossos dels màrtirs. Clarament l'altar és un "axis mundi" que posa en relació el subterrani amb el terrestre i amb el cel.
No s'ha de passar per alt la significació especial que va tenir la piràmide, estatge de l'ànima del rei, i com en ella l'ànima del rei difunt s'unia a la de Ra, la piràmide va ser la casa del propi creador, en el seu veïnatge estava amarrada una barca solar, en què viatjava l'ànima. El rei inhumat -la hipòtesi oficial de que les piràmides servien per a enterrar els faraons, no ha estat corroborat per les troballes arqueològiques, només en el cas de la piràmid de Teti, van trobar-se algunes evidències, amb tot continua essent la més acceptada - en la piràmide va ser objecte d'un culte, així que al peu de la piràmide es va construir un temple consagrat al culte funerari del rei. Però abans que res la piràmide va ser un monument funerari i còsmic, per aquest motiu havia de reproduir tots els traços de l'univers, estant destinada a ser com el seu doble. De la mateixa manera que el món arriba a la vida davant la crida del diví Logos, la piràmide va ser la imatge de la muntanya primordial emergint del caos i creant el cosmos organitzat. Era el símbol del principi espiritual que anima el món.
Coronada amb la seva punta daurada, el piramidó, recobert d'electre un metall al·liació natural d'or i plata (també se'l coneix com Or blanc), molt conductor de l'electricitat, ella és la imatge del sol, on ell s'uneix a la terra, d'aquesta manera, sense deixar la terra, les piràmides toquen el cel.
D'altra banda, les piràmides estaven envoltades per un fossat d'aigua o per un mur que recordava per la seva forma el signe jeroglífic de l'aigua. Tot això d'acord amb la idea que la piràmide era la muntanya primordial, sortint de les aigües, ja que etimològicament piràmide ve de pyrmus, que significa "arribant a ser".
S'ha dit que la piràmide era la petrificació d'un raig solar ja que ella constituïa simbòlicament una part del cos del sol. Això explica que la piràmide sigui un lloc funerari ja que les oracions del difunt tendien a aconseguir ser admès a la barca solar. Era clar que aquest monument etern estava destinat a servir de santuari del culte solar, en què es complia el misteri de la més alta iniciació. Observant l'interior de la Gran Piràmide, el corredor d'entrada estava perfectament orientat i abans d'arribar al nivell del sòl es dividia en dos corredors, un ascendent que per mitjà de la Gran Galeria portava a la Cambra de la Reina. En ell s'ha vist la semblança d'aquests dos corredors amb els passatges figurats en les pintures murals que representen el sol en el seu viatge a través de l'Hades.
Simbolisme de la Piràmide
Els grecs van anomenar després als monuments egipcis per excel · lència piràmides, és a dir, figures en forma de foc (pyr - foc)
Diu HP Blavatsky: La idea simbòlica de les piràmides és que totes les coses dimanen de l'esperit per evolució descendent, és a dir, que les formes han anat materialitzant gradualment fins a arribar al màxim de materialització. I en un altre passatge referint-se a Heròdot (...) però el famós historiador passa en silenci el veritable objecte de les piràmides, ja no impedir els seus escrúpols religiosos, hagués pogut dir que exteriorment simbolitzaven el principi creador de la Natura i posaven de manifest les veritats geomètriques, astrològiques i astronòmiques. Interiorment eren les piràmides majestuosos temples en aquest ombrívol recinte es celebraven els Misteris en què sovint eren iniciats alguns individus de la família reial.
El vèrtex és la mística baula que uneix el Cel i la Terra mentre que la base representa les branques esteses cap als quatre punts cardinals de l'univers material. Tot l'Univers emana de la Unitat, de Déu. Passant a través del Dos i el Tres, culmina en el Quatre, la perfecció de l'univers sensible. Tot el manifestat es compon dels quatre elements. La unió del ternari amb el quaternari engendra en la seva suma la xifra de set, símbol de perfecció i d'harmonització dels contraris, i, per multiplicació, el número dotze, el de l'Univers segons Plató, o el dodecaedre, el del cercle i divisió en el cicle anual de dotze mesos o dotze signes astrològics.
La Piràmide resumeix el procés emanat inicial fins a la configuració del món sensible, així com la tornada del mateix a la unitat primigènia, ja que la Piràmide és també un símbol ascensional, vertical. La piràmide simbolitza l'aparició del déu Ra, és per tant, un símbol solar i consegüentment adquirirà valors de saviesa (Sol-llum-coneixement).
Per al simbolisme maçònic, la Piràmide és el símbol suprem de tota iniciació, edificat segons els designis del Gran Arquitecte de l'Univers, que és la Vida.
DIVINA PROPORCIÓ - La geometria sagrada
L'opinió unànime de tots els arquitectes i enginyers que han estudiat la Gran Piràmide és que la seva construcció obeeix a un replantejament. És a dir, dels plànols de dibuix es va passar a l'edificació, eliminant qualsevol teoria que pretengui indicar que es van posar a pujar blocs de manera arbitrària. Aquests plans van ser concebuts seguint els conceptes que l'arquitecte va voler incorporar i la funció de la piramidología consisteix precisament a endevinar aquests plantejaments, ja que les mesures de la Gran Piràmide van ser projectades sota un criteri arquitectònic, com qualsevol edifici actual. Els arquitectes, després de realitzar els estudis pertinents, poden arribar a esbrinar quins van ser aquests plantejaments. Una altra cosa és jugar amb els números per trobar un carnet d'identitat, un número de telèfon o qualsevol altre malabarisme intel · lectual. La ciència és una altra cosa.
Anem amb les mesures de la Gran Piràmide. Posem que aproximadament la base mesura 230,30 metres, que l'alçada original era de 146,6 i l'apotema de les seves cares (la línia que recorre tot el centre de la cara) és de 186,3. Doncs bé, si simplifiquem aquestes mesures i considerem que la base mesura 2, l'altura mesuraria 1,272 i la apotema seria 1,618. És a dir, un triangle que tingui com a base 2, com alçada 1,272 i com els costats 1,618, tindria les mateixes proporcions que la Gran Piràmide en la seva cort transversal. L'altura divideix a aquest triangle en dos triangles rectangles menors que tindrien com a base 1, com alçada 1,272 i com hipotenusa 1,618.
És a dir, que la Gran Piràmide està edificada tenint com carcassa a un triangle rectangle que té com a base la unitat de mesura, com alçada l'arrel del nombre Fi (1,618). Pel que queda demostrat que el nombre Fi està incorporat a la Gran Piràmide sense distorsionar cap mesura. Per si de cas hagués dubtes, la secant de l'angle de 51 graus i 51 minuts (angle d'inclinació de la Gran Piràmide) és 1,618 (Fi) i per tant el cosinus de 51 graus i 51 minuts és l'invers de Fi (0,618).
Les mesures de la Gran Piràmide resolen la quadratura de la circumferència. Demostració: La circumferència que té com a radi l'altura de la piràmide té la mateixa longitud que la base quadrada de la Gran Piràmide.
Ràdio = 146,6 x 2pi = 921
Costat de Base = 230,30 x 4 = 921
La qual cosa implica que si dividim la base de la piràmide pel doble de l'alçada obtenim el nombre Pi.
Les mesures de la Gran Piràmide resolen la quadratura del cercle. Demostració: un rectangle format per la base de la Gran Piràmide i la seva alçada té la mateixa superfície que un semicercle que tingui com a radi l'altura de la piràmide.
Superfície del semicercle = Pi x radio2 / 2 = 33.758
Àrea del rectangle = 230,3 x 146,6 = 33.761
Les mesures de la Gran Piràmide resolen la cubicació de l'esfera. Demostració: segons la geometria, la meitat d'un cercle pla és també matemàtica i rigorosament igual en àrea a la superfície esfèrica d'un quadrant de 90 graus. O sigui, que un rectangle l'altura i base siguin les de la piràmide té la mateixa superfície que un quadrant esfèric l'altura sigui la de la piràmide i el seu arc la base de la Gran Piràmide.
Superfície del quadrant esfèric = arc x ràdio = 230,3 x 146,6 = 33.761
Àrea del rectangle = 230,3 x 146,6 = 33.761.
Una altra demostració: la superfície del prisma generat prenent la base i l'altura de les cares de la Gran Piràmide (una caixa on es pogués ficar la Gran Piràmide) té la mateixa superfície que la semiesfera generada prenent com a radi l'altura de la Gran Piràmide.
Base x alçada 230,3 x 146,6 x 4 cares = 135.047
Superfície de la semiesfera = 4 x Pi R2 / 2 = 4 x Pi x 146,6 x 146,6 / 2 = 135.035.
Ara ens enfrontem a un problema amb dos possibles solucions:
1. Els constructors de la Gran Piràmide van adquirir en temps de Kheops el coneixement dels nombres Pi i Fi i immediatament després es va oblidar a Egipte tal coneixement, en una absoluta pèrdua de memòria sense parangó conegut en la història de la ciència.
2. Els egipcis, que desconeixien aquestes proporcions, no van poder construir ni tan sols l'esbós arquitectònic de la Gran Piràmide. Però aquesta és una altra història.
Indica S. Giedion: El paper tan important que ha exercit la regla d'or en la construcció de les piràmides descarta qualsevol ocupació accidental de les lleis de la proporció.
Pi i Phi no deixen d'aparèixer en la Piràmide. Són nombres irracionals, difícils de limitar però fàcils d'obtenir mitjançant un compàs i una esquadra. La seva utilització permet projectar superfícies esfèriques sobre superfícies planes.
Diu M. Ghyka: La superfície total de la gran piràmide es troba dividida seguint la secció daurada, de manera que la relació entre la superfície de la base i la superfície lateral sigui igual a la relació d'aquesta última i de la superfície total. També la relació de l'àrea de base amb l'àrea de la secció meridiana és igual a Pi. Phi i Pi apareixen de nou en la relació entre el pentàgon i l'hexàgon, ambdues figures integrades a la Gran Piràmide, ja que el costat del seu triangle de secció i el del seu triangle de cara són respectivament el costat d'un pentàgon i el d'un hexàgon inscrits en el mateix cercle. Les dimensions de la Cambra del Rei constitueixen un rectangle d'or.
Els egipcis donaven una gran importància al valor Phi. Segons Schwaller de Lubicz, Phi no és només un nombre, sinó sobretot és una funció creadora. Simbolitza el foc de la vida, el Logos de Sant Joan, l'impuls masculí de la creació. Al Timeu, Plató l'anomena la clau del coneixement físic de l'univers.
La continuïtat sense fi de les proporcions relacionades és potser la raó per la qual les línies i les superfícies de la Gran Piràmide reflecteixen perpètuament aspectes nous del nombre d'or diu S. Giedion.
Piràmides del món.
Anem a fer un repàs a algunes de les més importants piràmides d'arreu del món.
Es diu que eren monuments funeraris (!?) que van evolucionar, com moltes altres piràmides d'altres cultures, a partir dels túmuls funeraris i després de les mastabes fins al colossal complex de Gizeh.
Mastaba nº 17 a Meidum
En el sarcòfag encara pot veure's el martell utilitzat pels lladres per aguantar la llosa de pedra.
Actualment, a Egipte hi ha restes de més de cent piràmides - concretament 118 desenterrades-, i més de la meitat conserven gran part del nucli petri, però en gairebé totes ha desaparegut el revestiment original de pedra polida que, gairebé íntegre, només es pot contemplar a la Piràmide colzada de Dahshur.
La primera piràmide de la qual es té constància és una piràmide esglaonada atribuïda a Imhotep, i data del 2700 a. C., mentre que les primeres piràmides anomenades "clàssiques" (completament prismàtiques) estan datades al voltant del 2.500 a. C. Les piràmides de Huny i la «colzada», acabades durant el regnat de Seneferu, estan considerades com els primers intents de piràmides prismàtiques.
Entre les piràmides egípcies més importants són:
Piràmide esglaonada Zoser, a Saqqara
Piràmide colzada en Dahshur
Piràmide de Meydun
Piràmide Roja a Dahshur
potser una de les més boniques.
Piràmide Negra a Dahshur
Piràmide de Jufu (Keops), o Gran Piràmide en Gizeh
restes de la pedra que recobria la Gran Piràmide, probablement pintada de vermell.
Piràmide de Jafra (Kefren) en Gizeh
Aquí podeu veure les restes del recobriment a la cúspide.
Piràmide de Menkaura (Micerino) en Gizeh
La piràmide de Menkaura, amb una de les auxiliars, al davant.
Piràmide de Sahura en Abusir, hi ha més de 14...
Piràmide de Neferirkara en Abusir
Piràmide de Nyuserra en Abusir
Piràmide de Dyedefra a Abu Roash
Piràmide d'Unis a Saqqara
Piràmide de Tetis a Saqqara
vista dels jeroglífics de la cambra funerària, llibre de les piràmides.
Les piràmids americanes.
Aquesta imatge ens pot donar una idea de les diferències entre les piràmids egípcies i americanes, però la funció, el misteri continuen sent les mateixes aproximadament:
Maies
Normalment consistents en una piràmide escalonada que conduïa a un temple al cim. S'utilitzaven amb finalitats cerimonials i fins i tot com observatoris i calendaris astronòmic-astrològics.
Les restes més antigues s'estima que daten del Preclàssic 600 aC Entre les moltes piràmides mayas es destaquen:
Piràmide de Kukulcán a Chichén Itzá, Mèxic.
Piràmide de la Danta a Guatemala, jaciment Maya de El Mirador.
Considerada la més gran del món. Actualment encara es troba mig soterrada per la selva.
Piràmides de Tikal a Guatemala.
Piràmide de l'Endeví a Uxmal, Mèxic.
Piràmide a Copán Hondures
Temple de les inscripcions, a la zona arqueològica de Palenque, Mèxic.
Estructures I i II en Calakmul, Mèxic.
Mèxic Central
Basaments piramidals de les cultures prehispàniques mexicanes. També anomenades de vegades teocallis, entre les piràmides d'aquesta zona mexicana destaquen les dues principals de Tenochtitlán.
Piràmide del Sol en Teotihuacán, Mèxic
Basaments piramidals de les cultures prehispàniques mexicanes. També anomenades de vegades teocallis, entre les piràmides d'aquesta zona mexicana destaquen les dues principals de Tenochtitlán.
Piràmide del Sol en Teotihuacán, Mèxic
Piràmide de la Lluna en Teotihuacan, Mèxic
Visió de l'avinguda de Teotihuacan, amb la piràmide del Sol al centre i a l'esquerra
Piràmide de Tenochtitlan (Temple Major) Mèxic
Temple Tlalolco Tenochitlan Mèxic
Piràmide dels Nínxols en El Tajín, Mèxic
Gran Piràmide de Cholula a Mèxic
amb l'església al cap d'amunt
Piràmide de Cuicuilco a Mèxic, una de les poques piràmides circular
Piràmides de Monte Albán a Mèxic
Veieu els petits orbs?
Piràmide de Santa Cecília a Mèxic
Piràmides de Tulla
Occident de Mèxic
Els Guachimontones en Teuchitlán, Jalisco
Inques
Les piràmides incaicas prossegueixen en gran mesura l'antiga tradició preincaica que es remunta al conjunt piramidal de la Ciutat Sagrada Caral, a la que dedicarem ben aviat, una entrada en aquest mateix blog.
Les piràmides incaicas prossegueixen en gran mesura l'antiga tradició preincaica que es remunta al conjunt piramidal de la Ciutat Sagrada Caral, a la que dedicarem ben aviat, una entrada en aquest mateix blog.
i després de Chan Chan.
Les piràmides inques, també anomenades huacas o guacas (del quechua waca, déu
de la casa) són en realitat basamentos piramidals concebuts com residències de
les diferents deïtats, si bé els mochicas les van emprar per a fins
administratius.
Huaca Blanca a Lima Perú.
Una altre Huaca a Lima
Pachacamac, prop de Lima
Entre els quechuas era freqüent la construcció d'una estrucutura piramidal de petites o mitjanes proporcions anomenada ushnu, la qual rememorava a una muntanya. Aquesta espècie de piràmide situada usualment en el centre de les poblacions complia funcions rituals (com una espècie d'altar) i administratives (des d'allí els jerarques solien emetre els seus mandats).
Piràmide de Cahuachi cultura Nazca, Perú:
Les piràmides truncades preincaiques (és a dir, sense rematada en punta), van ser construïdes generalment amb tova, un material molt poc resistent al pas del temps, de manera que la majoria d'aquestes construccions han desaparegut o es troben en estat ruïnós.
Tucume, Perú
Mes de 24 grans piràmides, molt erosionades.
Huacas del Sol
i de la Lluna a Perú
Pachamanga, Perú
Huaca Rajada, Sipan
Conjunto de El Brujo
Altres construccions piramidals
A Amèrica, allà on es van assentar poblacions a partir del desenvolupament de
l'agricultura solen trobar construccions tumulares, com els grans monticles de
Cahokia en el centre d'Amèrica del Nord,
encara que les construccions més monumentals són les antigues piràmides erigides en l'actual Mèxic.
Piràmide de Akapana a Tiwanaku, Bolívia
Piràmide de Akapana a Tiwanaku, Bolívia
Piràmides de Cochasqui, Equador
Morro del Tulcán a Colòmbia.
Piràmides a l'Amazonia
Àfrica
Piràmides de Núbia de la dinastia XXV, al Sudan
Piràmides de Güímar a Tenerife (Illes Canàries).
Àsia
A l'Índia no es van construir piràmides de pedra, però, abunden mandir (temples) amb forma propera a les de les piràmides que, segons el seu tipus, són anomenats genèricament gopuram, vimanam ysikhara. Com moltes piràmides, aquestes estructures de l'hinduisme busquen imitar a una muntanya, en aquest cas al sagrat Mont Meru (que en la simbologia hinduista és el "axis mundi").
A l'Índia no es van construir piràmides de pedra, però, abunden mandir (temples) amb forma propera a les de les piràmides que, segons el seu tipus, són anomenats genèricament gopuram, vimanam ysikhara. Com moltes piràmides, aquestes estructures de l'hinduisme busquen imitar a una muntanya, en aquest cas al sagrat Mont Meru (que en la simbologia hinduista és el "axis mundi").
D'altra banda en el Tibet, hi ha temple-palaus budistes que encara que no són estrictament piramidals, tenen una certa afinitat arquitectònica amb elles a partir de les seves siluetes trapezoïdals (semblants a piràmides truncades i escalonades) com elPotala de Lhasa.
Estupa de Borobudur a Indonèsia
Piràmide de Xi'An a la Xina
En Hattusa capital de l'antic imperi Hitita també es troba una construcció de tipus piramidal.
Piràmides submergides davant la costa del Japó
Europa
Piràmide Cestia a Roma
Piràmides de Bòsnia
Piràmide de Falicon, França
Piràmide Hellenikon Grega
Piràmides modernes,
Monument a la Raça a Mèxic
Piràmides contemporànies
La piràmide està estretament lligada a la construcció en pedra, maó o tova. La piràmide moderna però ja no és massissa, sinó una superfície laminar suportada per una estructura metàl · lica que adopta la forma piramidal pel seu simbolisme o plasticitat.
Piràmide del Museu del Louvre a París, famosa por la película de "El Código Da Vincy
Pyramid Arena als Estats Units
Luxor Hotel a Estats Units
Walter Pyramid als Estats Units
Piràmide Transamérica als Estats Units
Palau de la Pau i la Reconciliació a Astanà, Kazakhstan.
