dimecres, 30 de setembre de 2009

L'ANTIGA SAVIESA: L'OBSIDIANA PEDRA DE PODER.






Aquest missatge pretén continuar i aprofondir un d'anterior, en el que ja esmentaven les raons científiques que "avalen" la utilització de determinades pedres i cristalls, tant en la pràctica del guariment, com d'ajuda poderosa pel que fa al despertar de la consciència, com podeu veure aquí:


Amb el pas del temps, vas aprenent més coses sobre aquestes meravelloses, silencioses i omnipresents companyes de viatge, avui voldria aprofondir en el coneixement d'una d'elles: l'obsidiana. Com veureu, no pot ser considerada una roca, de fet no ho és, sinò un cristall magmàtic, això li dóna unes peculiaritats extraordinàries en molts aspectes, a més de ser una criatura d'una gran bellesa i varietat. A més, s'haurien d'afegir unes raons de tipus personals, dons aquest estiu he tingut l'ocasió d'anar a dos iaciments d'aquest cristall, he pogut copsar l'admiració i l'interés que encara desperta entre els que s'acosten a les cultures mesoamericanes, i sobre tot, he pogut informar-me de les pràctiques guaridores i vivencials que al voltant de l'obsidiana, promou la investigadora Ana Silva Serrano, autora de diversos llibres, entre ells l'important "La obsidiana: piedra de sagrada de sanación" publicat per la Editorial Índigo de Barcelona, que us recomano i que malauradament no puc oferir-vos, dons no l'he trobat a la xarxa.





Hi ha un camp de la ciència que s'anomena etnobotànica que estableix els estrets lligams entre determinades civilitzacions i les plantes que les caracteritzen, així parlem de les civilitzacions o cultures del blat (Mesopotàmia i Egipte), de l'arros (Xina i l'Índia), del blat de moro (Sud i Mesoamèrica ), etc. Potser algun dia, si és que no s'està produint ja, haurà d'apareixer una "etnomineralogia" que estudïi les relacions entre aquestes cultures i les pedres que contribueixen poderosament en la seva articulació i personalitat. Com a propostes improvisades: celtes-ferro, maies-jade, xinesos-jade, olmeques-obsidiana i podriem continuar...
L'obsidiana és una roca ígnea, que ve de ignis = foc. Ignis significa fetes del foc o la calor. Quan els volcans entren en erupció i la roca líquida ve fins a la superfície de la terra, es crea la nova roca ígnia. Quan la roca és líquida dins de la terra, es diu magma. Quan el magma s'endureix dins de l'escorça, es converteix en el granit. La majoria de les muntanyes estan formades de granit. Es refreden molt lentament i és molt dur.


Pedra d'obsidiana sense pulir

Quan el magma és expulsat a la superfície i flueix, com què passa quan un volcà entra en erupció, després el líquid s'anomena lava. La lava flueix cap avall pels costats del volcà. Quan es refreda i s'endureix es diu obsidiana, roca de lava o pedra tosca - depenent del que sembli.  
Les roques ígnies es formen quan la lava fosa (magma) es refreda i es converteix en roca sòlida. El magma ve del nucli de la Terra que és roca fosa. El nucli suposa prop del 30% de la massa total de la terra (31,5%)        
Hi ha 5 classes de roques ígnies, depenent de la barreja de minerals a les roques. 1) El granit conté quars, mica i feldspat . 2) La diorita conté feldspat i un o més minerals foscos. El feldspat és dominant. 3) El Gabbro conté feldspat i un o més minerals foscos. Els minerals foscos són dominants. 4) La Periodotita conté ferro i és negra o fosca. 5)  La pegmatita és un granet de gra gruixut amb grans cristalls de quars, feldspat i mica.  
L'obsidiana és vidre natural. Es forma quan la lava es refreda ràpidament a la superfície. És vidriós i llis.
La pedra tosca està plena de butxaques d'aire que van ser atrapats quan la lava es va refredar quan va fluir cap a fora sobre la superfície. És l'única roca que flota.
El text que segueix, recull algunes de les parts més significatives de l'esmentat llibre, traduït com bonament he pogut, així com d'altres articles de la mateixa autora al voltant d'aquesta amiga fosca i brillant.
Que ho disfruteu.






Ana Silva Serrano, autora d'aquestes ratlles.


Ja des de èpoques molt remotes, fa mes de 33.000 anys, l’obsidiana va mostrar-se com una pedra que a ajudat els éssers humans en la seva supervivència, en el desenvolupament de les seves cultures materials i, com guia espiritual i vehicle de guariment. A l’antic Egipte, però també a Mèxic, l’obsidiana està molt present en la seva història, com a objecte ritual i de culte, però també com a arma, o per a la fabricació d’instruments quirúrgics de gran precisió.


Puntes de llança d'obsidiana


Fulla de ganivet d'obsidiana

En el cas de Mèxic que es caracteritza per tenir una gran quantitat de volcans en el seu territori, l’obsidiana es força abundant, per aquest motiu, ja des de la època prehispànica, aquesta pedra s'ha utilitzat de múltiples formes com a instrument de supervivència.




Cap olmeca del Museo Antropològic Nacional de Mèxic


En aquest prolífic terreny, es desenvolupa la civilització dels olmeques – per a molts experts anomenada: la “civilització mare”-, la primera de Mesomèrica on es dóna l'ús de la obsidiana per al servei de la comunitat.
Se sap que 1.000 anys a. de NE., aproximadament a la mateixa època que els fenicis s’establiren a Cartago, la civilització olmeca es consolidava en San Lorenzo, La Venda i Tres Zapotes (avui Tabasco i Veracruz), procedents, segons sembla del que avui anomenem Guatemala. En aquestes regions i en tota la Costa del Golf de Mèxic, va existir un comerç molt estès i molt ben organitzat, d’articles manufacturats amb obsidiana de nuclis allargats, de múltiples facetes, en forma de navalles, llesques i puntes de projectil.


Escultura tolteca del MAN de Mèxic



En les cultures prehispàniques posteriors, com la Tolteca, l'Asteca i la Mexica, l’obsidiana està integrada completament i d'una manera molt sofisticada, a les necessitats d'una civilització desenvolupada i avançada. .
Aquests són els moments de major auge, ja que va convertir-se en la industria mes important de la vida econòmica del Mèxic prehispànic, doncs gràcies a ella, s’establiran relacions de gran importància social, vincles d’expressió artística, aliances polítiques, regals entre dirigents i cerimònies religioses, tots ells factors de gran transcendència.
A l’època de l’esplendor mexica i asteca, tant l’explotació en el jaciment, com el transport i la distribució, es van efectuar sota supervisió i control directe de les institucions estatals de Tenochtitlán i Texcoco i no com un producte tributari comú com ho consideren alguns experts. L’obsidiana va ser el material d'intercanvi privilegiat a nivell local i regional. Cap a l'exterior va arribar a abastar el que avui anomenem Guatemala, El Salvador i Hondures des del període clàssic fins a la conquesta espanyola.


Aflorament d'obsidiana a el Chayal (Guatemala)


Aquesta roca dinàmica i polifacètica es va utilitzar principalment en la fabricació de tot tipus d'armes, puntes de projectil, per a la guerra; la fabricació de fones, llançadors, la porra de fusta, l'espasa asteca, temible macáhuitl i l'arc i les fletxes, però també, per eines de treball en forma de navalles, ganivets, destrals i punxons. Per a ús ornamental, es van manufacturar collarets, orelleres, pectorals i adorns corporals.


macahuitl


Mascara d'obsidiana


Orellera d'obsidiana


Pectoral d'obsidiana



Des del punt de vista mèdic, aquesta pedra, a més de fabricar precisos punxons, ganivets i bisturís, va ser utilitzada per a guarir ferides, aplicant pols d’obsidiana, a malalties com la gota i artritis si era ingerida com a píndola -barrejada amb polpa de fruites -, i per a la trepanació de cranis i la mutilació de membres, a manera de bisturí o ganivet de cirurgia.



Tecpatl





El deu Xipe Totec

A nivell religiós, estava el ganivet sagrat de sacrifici "tecpatl", amb el qual els governants es feien mutilacions i ferides rituals, per fer-se sang, com ofrena a les forces deïficades de la naturalesa per a legitimar el seu poder i oferir-lo, al déu Xipe Totec. Fabricaven articles sagrats per als sacerdots que només ells podien utilitzar com la mascara d’obsidiana, els recipients com la "osomatli" (la “moneta embarassada”) que representa al déu de la pluja Tláloc


Una de les joies més preuades del MNA de Mèxic


El deu Tlalolc

i el mirall de obsidiana que reflecteix al déu omnipresent, Tezcatlipoca.


Mirall d'obsidiana



El deu Tezcatlipoca


La raó per la qual l’obsidiana no resulta gaire popular avui en dia, és perquè amb l'arribada dels espanyols a Mesomèrica, ja no es va necessitar extreure mes obsidiana, per la seva substitució pels instruments fabricats amb el metall que portaven d’Espanya. Malgrat això, podia haver continuat la cosmogonia i la creença filosòfica de la relació religiosa entre aquesta roca i els déus. Però la nova religió que s'instaurava, feia creure que l'ús de la roca "negra", estava relacionat amb el dimoni i a les pràctiques denominades "malèfiques" pels frares i sacerdots. Per aquest motiu, i fins avui, es troba amagada, reclosa, sobreviu només en petits poblats mexicans, així, una pedra que conta amb interessants atributs de guariment s’associa encara amb forces demoníaques que poden "perjudicar" a la persona.


Gosset d'obsidiana, juguet per a nens, si us fixeu porta rodes, argument que desmonta la hipòtesis de que les civilitzacions mesoamericanes no coneixien la roda.


Afortunadament, gràcies a que avui en dia contem amb major informació, podem conèixer els atributs físics i energètics que aquesta pedra ens ofereix pel nostre equilibri i guariment.







Obsidiana vermella





Obsidiana Blau electric







Obsidiana verda




Obsidiana caoba o lleonada



A nivell físic, a causa de la seva capacitat d’absorció, pot ajudar a desinflamar i, per tant, alliberar de múltiples dolors físics com contusions, inflamacions per diverses causes, inflors en membres i infeccions quan és aplicada sobre la zona afectada. En aquest sentit, l’obsidiana és una eina terapèutica valuosa, ja que és antivírica i antibacteriana.
També és capaç d'enfortir el sistema immunològic a partir del seu alt contingut ferromagnètic que amplifica l’acció dels camps electromagnètics, ajudant a curar les malalties d'aquest tipus, alhora, permet major conductivitat a nivell de teixits com el sistema nerviós i el sistema circulatori, alleujant problemes de estrés, hipertensió, miomes, quists i tumors a diferents parts del cos.
A nivell energètic, la seva polaritat neutra i la seva dinàmica de separació ajuden a equilibrar l’energia a nivell emocional, alliberant aquella que s'excedeix del sistema i que es manifesta en el cos emocional. En temes de depressió, alleuja alliberant la energia densa que queda atrapada en el sistema i que "allunya" a la persona de si mateixa, impedint-la connectar amb els seus talents i potencialitats. Un atribut que els nostres avantpassats van assolir aprofitar d'aquesta pedra, és el seu poder psíquic, ja que té la capacitat de posar fora "el que es té dintre", el que ens obliga a utilitzar-la dintre de determinats temps i complint un ritme, així com també a observar les contraindicacions .



Obsidiana de Guatemala i de Teotihuacan


La qualitat energètica mes important que se li pot atribuir des del punt de vista terapèutic, és la seva freqüència, ja que per ser ultraviolada, ens permet, en la pràctica del seu ús, assolir una connexió des del nostre interior, mes allà de la sèptima dimensió per a arribar fins a la octava, el que ens permet vibrar en freqüències de energia superiors que ens ajuden a la visió i permeten "prendre consciència" des de la nostra saviesa interior.
En aquest camí totes les persones que utilitzin l’obsidiana en el treball terapèutic, tindran al final una mateixa conseqüència: la trobada de si mateixos des d'una connexió interior de nivell superior. No m'estic referint a una connexió "còsmica" de nivells desconeguts, sinó una connexió amb el propi ésser interior, on conflueixen el nostre cos físic, en una estabilitat i bon funcionament d’òrgans i sistemes, el nostre cos emocional, on les emocions es poden tocar, viure, reconèixer i acceptar com el camí al nostre coneixement personal interior, així com la nostra forma de pensar i el nostre molt personal i únic sistema de creences.


Obsidiana daurada



L’obsidiana, està considerada una pedra mística, i mítica. Mística, degut al fet que des de l’antiguitat va ser utilitzada pels bruixots i xamans, i mítica perquè al seu voltant, han sorgit mites tan importants com el de Jonás que talla la panxa de la balena, amb un ganivet de obsidiana, per a alliberar-se de la mort.
L’obsidiana no és una pedra… qualsevol, sinò un molt instrument bon instrument del que maneja la màgia i energia. El que ens tracta de dir és que allò que veiem, no és el que veiem.
A causa de la seva fractura concoïdal, que és el que la caracteritza, posseeix una propietat de difusió, la qual desenvolupa en el seu entorn, com efecte psíquic i en qui la utilitza. Aquesta, pot ser una qualitat de beneficis majors, quan se sap utilitzar de manera correcta, però tal vegada, ser un efecte que es torna difícil i fins a perillós de manejar. La diferència es troba en el coneixement de la manera correcta de la seva aplicació.
Aquesta capacitat psíquica, li permet convertir-se en una eina projectiva, que al ser utilitzada en camps que generen energia (un ésser viu, un espai o un entorn) té la qualitat de “posar fora el que existeix endins”. Aquesta qualitat s’enfoca, no a allò que descansa en un àmbit superficial que podríem anomenar, del conegut, sinó que s'endinsa en camps profunds, que per a l'ésser, no són visibles, contemplables ni recognoscibles. Ella, fa gala de la seva capacitat de absorció d'allò que roman en el mes profund dels àmbits no visibles, que conformen energies denses i de vegades negatives.


Mirall d'obsidiana modern



La obsidiana, sent aquesta energia projectiva, que alhora absorbeix aquella densa i negativa, es converteix en una eina que pot arribar a desvelar aspectes de persones o éssers vius que promouen el desequilibri, que anomenem “malaltia”. Aquest canvi promogut per ella, no és mes que la transició que s'ha de viure per a caminar cap a la salut, cap a una vida plena d’energia.
En l'ésser humà, la obsidiana, pot afectar un canvi en la matèria, a causa del canvi de freqüències que aquesta és capaç de modificar, a través de l’alteració dels camps multidimensionals de l'ésser que són governats pels chakras. Per aquest motiu els resultats que s'obtenen, són els d'un guariment corporal, però en el fons, no és mes que aquell guariment psíquic, que promou un canvi en el sistema de creences.
Aquesta pedra psíquica, màgica, desconeguda i ancestral, ha mostrat al llarg dels temps, la seva capacitat per a promoure la transició en el camp corporal, i en l’àmbit espacial, per elevar els nivells de energia que duen indubtablement als canvis que ajuden a elevar ni més ni menys que el nivell de consciència, factor que conforma l'estructura fonamental de la evolució planetària.
La màxima conquesta promoguda per la utilització d'aquesta roca sagrada es fa palesa durant el treball en els processos dels éssers humans en la terra, per a convertir aquest trajecte en l'obertura del cor, el que es convertirà gens menys que en saviesa.
En la seva obra referent als arquetips, Carl G. Jung parla de “l'ombra”, que és formada de símbols que es projecten com el diable, el perseguidor, la mort, la malaltia, la por, la foscor, el desconegut… símbols que resideixen en la psique, que no obstant això segueixen sent part de l'existència de l'ésser i que cada dia es reconeixen mes com aquells aspectes negats i rebutjats de nosaltres mateixos i que en la mesura que menys els reconeguem, menys els podrem alliberar o integrar.
Avui, la obsidiana, per la seva extensa presència en la història de la humanitat, la seva indescriptible profunditat, la seva negra penetració i la seva oculta mirada ens acompanya en aquesta transcendent indagació que sorgeix del nostre ésser: el treball de l’interior.




Obsidiana arc iris sense tallar




Obsidiana arc iris tallada

La obsidiana és una pedra psíquica, ella ens pot mostrar aquells aspectes ignorats, rebutjats, negats i reprimits per aquelles experiències negatives i difícils d'admetre i que es guarden en aquesta profunditat negra del nostre ésser. Ella ens ajuda a penetrar en aquest fosc existir, on amb la seva negror, ens ensenya a veure la llum, on amb la seva profunditat ens permet arribar a dimensions mai arribades des del nostre ésser, on la seva capacitat de penetració arriba a transformar aquells continguts rebutjats de la nostra psique en saviesa; “perquè per a poder pujar, primer cal baixar”.
Per a assolir la plenitud de l'ésser, primer hem de reconèixer les nostres parts rebutjades, ja que com Jung deia: “Un no s'il•lumina imaginant figures de llum, sinó atenent a les parts difícils, rebutjades, negades que resideixen en el nostre interior”. Aquestes parts que lluny d'abraçar l'ombra, allunyen els dimonis del nostre interior, rebutgen la mort de la nostra existència i neguen la malaltia, que bé pot ser la nostra guia des de l'interior cap al creixement. Aquests dimonis… resideixen en el nostre ésser, on aquelles cultures antigues les veneraven per ésser també part de la nostra divinitat, i les representaven a través de les figures de les deïtats mencionades anteriorment.
La obsidiana juga un paper de transcendència sense igual ja que és el camí a la nostra veritat. És la energia que ens habilita d'una forma segura, que es fa conscient para veure totes les parts rebutjades, o fins i tot, talents ocults que resideixen en el nostre inconscient i que per a avançar en la nostra vida han d'emergir.
Obrim la totalitat del nostre ésser a una visió interior conscient, amb l'ajuda de l’obsidiana, para alliberar totes aquestes pors, temors, horrors i dimonis que habiten en aquest interior desconegut nostre, on amb la guia de aquesta pedra sagrada podem assolir trobar el nostre camí de la veritat.
Tot això pot sonar com una bella història de llum i fantasia, però l’obsidiana ens mostra el veritable camí cap a aquesta llum, que compromet com hem esmentat amb anterioritat, la nostra matèria, que és cos, ossos, muscles, però també emocions, pensaments i energia.



Obsidiana teranyina

Les llàgrimes que poden emergir en aquest trajecte, el dolor que en cert moment ens fa sentir aquesta roca, fent-nos conscients del nostre sofriment, la por que sentim en treballar amb ella, pot ser tan amenaçadora que ens allunyi del seu profund guariment. És una roca de saviesa i per això, ens duu a transitar per aquest camí de la consciència que ens recorda als grans mestres que ens parlen del dolor i el sofriment en la terra…ens tracten de dir que “encara tenim cos!” I que hem de treballar amb ell per a habilitar-lo en aquesta tasca de vida, personal, però també col•lectiva.
Un plor, un dolor, un fer-nos conscients dels nostres cossos, que ens ajuda a despertar, la obsidiana en nosaltres, sobre i dintre de nosaltres… ens permet reconnectar-nos amb nosaltres mateixos, i deixar de viure alienats d’allò que veritablement som. Una reconnexió des del nostre interior que ens permeti aquest tan buscat canvi de sistema de creences que comença per permetre'ns sentir, però que no podem assolir sense incorporar aquest trànsit, que ens permeti el canvi de energia, a través de la matèria.
Així, l’obsidiana és una pedra veritablement diferent a aquelles que habiten en el món mineral, una roca que no és roca, un element de foc, que emana del si de la terra, que ens mostra que per a poder elevar-nos, hem primer de baixar, una matèria negra que al ser polida, emana pólvores de color blanc… una ensenyança que ens fa cristal•litzar el trànsit de les tenebres a la llum de la consciència, una eina que ens permet fer realitat les ensenyances superiors dels mestres ascendits, per a trobar el veritable sentit de la nostra estada en la Terra.
Se l’anomena – a la obsidiana - "superior" no per un paràmetre comparatiu, sinó perquè a l'entrar en aquest equilibri energètic, la freqüència vibratòria, arriba a un nivell mes elevat que ens permet viure en l'estat de acceptació i salut que desitgem.



Ixtli


Existeixen diverses geometries pel treball terapèutic amb obsidiana. He proposat en el llibre "Obsidiana, Piedra Sagrada de Sanación", tres d'elles que abasten diverses àrees com el físic - energètic, amb la aplicació de “Ixtli”, el disc de obsidiana; l'emocional - energètica, amb “Urantia”, l’esfera de obsidiana i la mental - energètica, amb “Tezcatlipoca”, el mirall de obsidiana.
Totes poden ser treballades d'una manera metòdica, i es pot iniciar el camí netejant els camps energètics a partir de l’aplicació de Ixtli sobre els chakras.









Obsidiana de foc

 Posteriorment, a l'alliberar-se emocions que sorgeixen amb l’aplicació de Ixtli, el treball continua amb Urantia, l'esfera de obsidiana. Aquí, es treballa amb l'origen, s'arriba fins el mes profund de la història personal, en el camí emocional. En aquest aspecte, l’alliberament ve de vivències concretes que ens duen als inicis d'aquesta memòria, amb la qual treballa la obsidiana des del angle transpersonal i junguià de l'ombra. Finalment, es pot continuar el treball terapèutic albirant l’aspecte del nostre sistema de creences amb Tezcatlipoca, el mirall de obsidiana amb la finalitat de donar sortida a aquelles creences falses que ens allunyen de la nostra veritat. És un viatge als nostres registres bloquejats o guardats a nivell inconscient, i que al abraonar-se amb un instrument psíquic com el mirall, ens permet veure aquelles vivències que s'allotgen en l'ombra, en el nostre costat mes profund i alliberar-les energèticament.
Tot i que aquesta és una proposta per al treball terapèutic des del físic fins al mental, la obsidiana també participa com a suport per a diverses teràpies, alleujant dolors físics en tractaments mèdics, on es pot observar que amb la seva aplicació, les curacions s'acceleren fins a un 30%, i que el pacient ho passa amb menys dolor i en menor temps.


Escultura de Jorge Rojas, si efectivament, ho veus bé, el plat està levitan.


També per a la teràpia emocional, on existeixen diverses tècniques que van des de la psicològica fins a la vibracional com la teràpia floral, la obsidiana ajuda a entrar en un major i profund contacte. I finalment en la teràpia mental, on també existeixen moltes tècniques que van des del psicoanàlisis fins a la teràpia de regressió de vides passades, on el mirall de obsidiana, ens pot dur d'una forma ràpida i segura a recuperar "aquestes parts" perdudes dintre de nosaltres mateixos.
Convé recordar que la transcendència de l’aplicació de l’obsidiana, és a partir de que s'utilitzi com una teràpia energètica, el que significa que els canvis es donaran a nivell de chakras, nadis i meridians, que es manifestaran en el cos físic, emocional i mental. Perquè aquesta pedra permet sinergetitzar totes les teràpies triades.
Des de la meva experiència personal el camí de la vida es converteix, amb l'ajuda d'una eina tan poderosa i d’aquesta saviesa ancestral, en una aventura a la qual no podem deixar d'assistir ja que els recòndits llocs, on resideix l'ombra, són els llocs mes màgics i meravellosos per a conèixer en aquesta oportunitat especial, que és la vida.



Obsidiana nevada




"Aquel que mira para afuera, sueña; pero aquel que mira hacia adentro despierta", C. G. Jung


Confio en que us serveixi.