diumenge, 22 de febrer de 2009

COM AGRAÏMENT: UN REGAL PELS SENTITS!

Avui el blog ha rebut el visitant 25.000!; mai podia haver imaginat arribar a aquesta quantitat, i per a celebrar-ho, voldria anticipar unes quantes imatges d'un post que estic preparant sobre el hiperrealisme, així que, col·loqueu-vos còmodes, respireu profundament, posseu atenció i, a disfrutar-les!:
Primer que res m'agradaria presentar-vos unes poques pintures de l'escola persa contemporània, i la primera del gran mestre Morteza Katouzian, iniciador d'una extraordinaria generació d'artistes...

entre els quals destaca Imam Maleki, potser el pintor realista més important d'avui en dia.

Us adoneu de la sensació de pau que desprén, i el suau joc de llums i ombres, es una delícia!

Quin domini de la tècnica, fixeu-vos en els texans i la mà, sembla increíble!











Com sap transmetre'ns la intimititat de la quotidianitat dels personatges, podem arribar a sentir-les com si fossin la nostre propia família.




La mirada, el gest, la situació... quina facilitat per a trasmetre sensacions...


D'altres pintors de la mateixa escola, Majid Arvari:



i Shahrad Malek







Un altre pintor realista, aquest cop d'una mica més lluny, de la Xina, Han Wu Shen:




Si, no us equivoqueu, es una pintura, cal mirar-la molt bé per a descartar la idea de que estem veient una fotografía.







Aquesta pintura deliciosa s'anomena "Germaneta de les muntanyes" i veritablement així ho sento! quina mirada!.


Per uns moments hem pogut escoltar l'eco de la vida rural d'un petit poblet de la Xina, gràcies a la sensibilitat d'aquest magnífic artista.
Ara dels EE.UU., Allan Banks:







Una d'holandesa, Desiree Roldon:



No sense raó s'ha comparat la llum d'aquestes pintures amb les de Jan Veermer, però a més tenen un estrany tó inquitent, imprecís però present, segur que el noteu.
Un de rus, Ulibidin, considerat un dels més importants artistes de l'anomenat realisme fantàstic:




I per acabar, algunes de la nostre admirada Sor Isabel Guerra:



Pocs artistes han sabut dominar tant perfectament el lloc de llums i foscors...





Aquesta obra és una de les meves preferides d'aquesta extraordinària pintora, no en va s'anomena "Llum"...


Tot i que si n'hagués d'escollir una de sola, no se perquè però aquesta s'enduria el premi del meu cor.
Tot i descriure escenes aparentment quotidianes, totes aquestes obres poden ser considerades com a art sagrat, doncs totes elles desprenen un aire mísitic evident, no?.
Bé espero que aquest petit avançament us hagi agradat.
Moltes Gràcies per seguir visitant aquest blog.