EL CAMÍ DE LA DEESSA: LA RODA ANNUAL.

Fa molts de temps, en una entrada anterior, deia: "Molts de nosaltres, en haver estat educats en la tradició judeo-cristiana, hem après des de ben petits, a considerar la superioritat humana respecte a la Terra, a la que sempre hem considerat quelcom inferior,  senzilla i burda matèria aparentment inert, a la qual podiem explotar i expoliar sense mesura, dons, ens deien, estava en l’ordre de les coses que fos aixi. També, dins la nostre tradició, ens van ensenyar a considerar com a molt més importants, superiors i elevats: el pensament, la Ment  i  l’Esperit – el Pare Cel – per damunt de totes les coses. Alló femení en general i les dones en particular, com a conseqüència de la seva connexió instintiva amb la Terra i amb altres criatures vivents, i de la “molesta hemorràgia mensual”, han estat igualment considerades inferiors.

La manera patriarcal de relacionar-nos amb el nostre planeta no pot durar molt de temps més, dons està amenaçant la continuïtat de la nostre pròpia espècie: guerres, malalties i pandèmies, fam, i el que encara és pitjor, provocant la destrucció del medi ambient fent-lo inhabitable per a pràcticament tots els éssers vius – amb l’excepció d’uns pocs insectes i d’alguns organismes unicel·lulars molt resistents -".

Cada dia és fa més evident que cal un canvi de paradigma, una manera nova de pensar el món i les relacions que hem de mantenir amb ell. I també, que ens cal recuperar el poder d’allò femení, i això ha esdevingut un perill real per a la mentalitat i l’”status quo” patriarcal. 

Després de segles i segles d’opressió, d’abusos i calumnies, el despertar d’una nova consciència femenina - i no només per part de les dones -, ens ha dut a  reconèixer que les dones, el 51% de la humanitat, encara que no surtin als llibres d’història –evidentment escrits per homes -, han tingut un paper determinant en la creació de la civilització humana: descobriment del llenguatge, de la ramaderia i de l’agricultura, etc..

Les dones tingueren un protagonisme excepcional en els orígens d’una civilització molt antiga que va romandre inalterable al llarg de milers, potser milions d’anys, en la que les persones - dones i homes - visqueren en una societat igualitària, sense diferències socials, sense propietat privada damunt dels medis de producció, sense sacerdots ni privilegiats, sense exercits... en unes condicions socials que comparant-les amb les actuals, malgrat els luxes i comoditats d’una part molt petita de la humanitat, podrien qualificar-se de “paradisíaques”, constituint allò que Marija Gimbutas i d’altres estudiosos de les antigues societats europees i universals, anomenen el Matriarcat, en pau i perfecta harmonia amb l’entorn natural, la Mare Terra.

Tots els pobles i tradicions de la humanitat guarden memòria d’aquella veritable Edat d’Or, d’aquell Paradís terrenal on Déu caminava tot sovint entre els seus pobladors... Sense el record d’aquell temps feliç, no podríem adonar-nos de la quantitat de coses que avui no funcionen com haurien de funcionar, no podríem sentir aquell anhel que ens mou a tractar de combatre la injustícia, l’opressió, les desigualtats, i a millorar, a transformar-nos tot transformant el nostre entorn, per aconseguir el restabliment del Paradís perdut, al que tenim dret com a éssers humans.

El camí que ens conduirà a restablir aquesta nova Edat d’Or, és conegut com el Camí de la Deessa, i es presenta davant els nostres ulls com l’única oportunitat per a guarir a la humanitat –dones i homes- i al planeta sencer, desprès de setanta segles d’opressió patriarcal, deus masculins al Cel i Estats autoritaris a la Terra.

El Camí de la Deessa, ofereix a totes les persones sense cap mena de distinció, la promesa de la totalitat, de la plenitud, de la joia de viure a la fi en un món més just, lliure i igualitari, sí; però també en un món respectuós amb el medi natural, els minerals, les plantes i animals,  amb totes aquelles creatures amb les que compartim la curta durada d’aquest viatge intergal·lactic que anomenem existència o vida.

La recuperació d’allò intrínsecament femení: la capacitat de relacionar-se de manera no competitiva, la capacitat de crear, d’abraçar, de nodrir... ens són imprescindibles per a no ser vençuts pel desànim, si volem  mantenir viva l’esperança d’un futur millor.

Ens cal enderrocar el sistema econòmic basat en les desigualtats socials, hem de substituir el poder basat en la força i en la mentida, hem d’acabar amb uns models socials basats en les diferències de gènere, raça, religió, posició econòmica i... hem de treure de l’interior dels nostres caps les imatges d’un Deu Tirà que tot ho sap, que tot ho veu i tot ho apunta en l’extensíssim llibre on es recullen els nostres pecats, a l’espera d’aquell terrible Dia del Judici Final... i en el seu lloc hem...de seguir... el Camí de la Deessa.

Però què o qui és la Deessa? Perquè hem de seguir el Camí de la Deessa? En què consisteix el Camí de la Deessa?.

Ens caldrà començar pel principi.

Un grup d’arqueòlegs va trobar ja fa molts anys, enterrades al terra, un gran nombre d’imatges de la Deessa. Segons molts indicis raonables, fa uns quatre cents mil anys, l’Home de Neanderthal ja practicava un seguit de rituals funeraris que ens fan pensar en una forma primitiva de culte a la Deessa. Encara l’H. De Neanderthal, va fer fa uns 250.000 anys la primera i més antiga d’aquestes imatges, l’anomenada Venus de Kemhet-Ra ( Israel), i des del 30.000 abans de la NE, trobem imatges de la Deessa pràcticament per a tot arreu i molt especialment en el que anomenem món antic – Àfrica, Àsia i Europa-.

Unes són tan petites que caben en l’interior de la mà, d’altres tenen les cames en forma de punta de fletxa per a ser clavades al terra, com a centre d’un cercle ritual?...algunes s’han trobat en l’interior inaccessible de coves, o per a protegir una entrada, moltes altres a l’interior dels sepulcres, acompanyant els difunts en el seu viatge al més enllà.

Hi ha que destaquen meravellosament les seves formes arrodonides, posant l’accent en els seus poders com a Donadora de vida, amb grans pits i el ventre farcit de multitud de nens, exemplaritzant la fertilitat i fecunditat, és la imatge de la Deessa Mare, de la Mare Terra. Hi ha també d’altres estàtues que ens la presenten en el seu aspecte destructiu, la que retira allò creat per a fer espai a noves vides, recollint-ho tot, retornant-lo tot al seu sí perquè pugui néixer allò nou. Però hi ha d’altres que ens mostren a la Gran Deessa amb cap d’ocell, la que travessa la frontera entre els diversos móns, aportant-nos guariment i saviesa.

Pels coetanis d’aquelles temps, cada naixement, cada acte de creació eren sagrats, un miracle, una aparició de la Deessa en el seu cicle de renovació sense fi.

De les cavernes als poblats, la Deessa va promoure la capacitat humana de col·laborar junts i en pau, no només per a sobreviure, sinó també per a prosperar, conviure creativament, propiciant la riquesa espiritual i interactuant respectuosament amb el gran cicle de la Vida, amb Natura.

Riane Eisler deia: “La re connexió amb les primitives tradicions espirituals del Culte a la Deessa està relacionada amb el desig d’un model igualitari de societat que és molt més que la necessària reafirmació de la dignitat i valor de la meitat de la humanitat –la femenina-. Tampoc és només una manera extremadament reconfortant i reafirmant d’imaginar els poders que regeixen l’Univers. La recuperació del Culte a la Deessa, ens ofereix a més, la possibilitat de reinterpretar d’una manera positiva els mites i imatges que des del principi han tergiversat els fonaments de les relacions humanes, al valorar la violència, l’assassinat i l’explotació de l’home per l’home, per damunt de les capacitats creadores, de donar a llum i d’alimentar”, i - afegiríem- comprendre a la fi que el món es com és, no per un determinisme absurd  del tipus “por la gràcia de Dios”, sinó perquè els valors patriarcals dominen el nostre pensament, les nostres més íntimes creences, condicionant les nostres maneres de veure i viure al món.

Però com dèiem anteriorment, les cultures que consideraven la Terra com el cos de la divinitat, és a dir com a quelcom que està viu i sent, han estat els més feliços del planeta. Moltes d’aquestes cultures no coneixien el significat de la paraula mentida, ni tenien la idea “de tenir presa”,  no sabien el que són les malalties mentals, o no tenien por a la mort... I això té sentit. Si el terra pel que caminem és el cos de la Deessa, si les altres creatures són manifestacions de la Deessa, està clar que les tractarem amb el màxim de respecte i tractarem de no destruir-les perquè sí. El desastre ecològic va començar a produir-se quan els éssers humans varen situar-se fora i per damunt de la resta de la vida al planeta, de la delicada teranyina tridimensional que uns uneix indissolublement els uns amb les altres.

Però si els éssers humans és tornessin a reconèixer com “els que caminen per la Terra”, si recuperem el lloc que ens pertoca en l’entramat de la vida, obtindríem molts beneficis. El primer seria la necessitat de corregir el desastre ecològic que hem provocat, d’aquí naixerà la consciència de la igualtat amb les altres creatures i la certesa de que poden ser els nostres aliats i també, els nostres mestres, i com a corol·lari, ens sentirem forta i amorosament sostinguts per la immensa xarxa que ens connecta a tots.

Si, el Camí de la Deessa està ressorgint desprès de segles de foscor per tornar-se a mostrar, aquest retorn és produeix justament quan més falta ens fa, quan tots ens adonem que “això ja no pot continuar així” que “les coses han de canviar de debò” quan les sirenes d’alerta ressonen per tot el planeta. La Deessa torna renovada i disposada a actuar per la curació i regeneració del planeta. Els segles de foscor i retrocés potser han estat necessaris, una part imprescindible del gran cicle còsmic, però ara a arribat l’hora d’alegrar-nos, ens trobem en l’inici del Camí, podem prendre part activa en ajudar a l’expansió i consolidació d’aquesta nova manera de veure i viure al món, podem ser els creadors d’una nova cultura, d’un nou model de societat que s’aixecarà damunt dels principis de l’Amor, de l’Ajuda Mútua, del respecte de tots per Tot.

Ens cal dons retornar al començament, incloure a les nostres vides l’harmonia sagrada de viure l’instant present en connexió amb la Natura de la mateixa manera que ho feien els nostres avantpassats, celebrant el do meravellós de la vida al nostre planeta.

Certament és fa molt difícil imaginar com serien les celebracions i els rituals d’aquells llunyans predecessors, però els descobriments de nombrosos especialistes en l’arqueologia i l’etnologia comparades, han aportat algunes proves que ens permeten intuir quins serien els valors que dominaven les vides d’aquelles comunitats que seguien el Camí de la Deessa: Primacia de la col·lectivitat, damunt de l’interès egoista d’un grup per poderós que fos; afecte, tendresa  i creativitat; sense diferències socials ni privilegis, sense jerarquies ni poder; amb l’autoritat justa que deriva del coneixement, les capacitats o l’experiència; respecte a tota forma de vida i a l’entorn natural per considerar-lo sagrat, el cos de la Deessa, etc.. Alguns estudiosos, defensors de l’status quo dominant, afirmen que aquestes comunitats no van existir mai, o que són senzillament una Utopia, a tall d’exemple, entre molts d’altres, caldria recordar els estudis de Morgan sobre els indis iroquesos i la molt important “Gran Llei de la Pau”, recollida per les NN.UU., i que podeu consultar en el llibre “Una llamada vital a la Conciencia”, on s’evidencia com en temps tan moderns com el S.XVIII els europeus van entrar en contacte amb una civilització extraordinària que encara vivia d’acord amb aquests valors i que va influir poderosament a la redacció de la Declaració d’Independència o la Constitució dels EE.UU.
A més l'estudi de les primeres ciutats de la humanitat, com Catal Huyuk al proper Orient, i de Caral a Sudamèrica així semblen confirmar-ho. Podeu veure un estudi sobre aquesta darrera ciutat aquí:

http://terradesomnis.blogspot.com.es/2011/10/en-el-viatge-que-alestiu-del-2010-varem.html

La realitat es que la nostre societat, la nostre cultura, el nostre món s’ha de transformar amb urgència si volem evitar el desastre que s’acosta a gran velocitat, i que és únicament en la potenciació, recuperació i manteniment d’aquells valors on podrem trobar alguna esperança de que la humanitat i el miracle de la vida a la Terra pugui sobreviure.

Si som capaços de reconstruir aquest sentiment de relació sagrada i espiritual amb l’entorn natural, afavorirem l’establiment d’una societat molt millor que l’actual i alhora, seguint el Camí de la Deessa, recuperarem una part de nosaltres mateixos que teníem adormida des de fa molt de temps, però que ja comença a despertar...

Una forma de fer-ho, es retornar a la celebració d’aquelles festivitats tradicionals que a gairebé totes les tradicions de la humanitat divideixen en vuit parts la gran roda del cicle anual. Festivitats que coincideixen amb les fases de la peregrinació del planeta per l’òrbita al voltant del Sol, solsticis, equinoccis, estacions, etc., així com en els cicles dels animals i de les plantes que composen la delicada dansa de la vida. I cal fer-ho amb el convenciment de que és com un retorn a casa, una recuperació de quelcom molt íntim de nosaltres mateixos però que el nostre model social va oblidar i perdre ja fa molt de temps.

Tot i que la nostre tecnologia ha anat molt més lluny del que podem entendre, el nostre jo intern no és gaire diferent del d’aquells que vivien fa milers d’anys. Tots els éssers humans compartim un Jo profund, instintiu, un mateix imaginari poblat pels mateixos mites i arquetips amb molt poques variacions, més enllà de les evidents diferències espacials, temporals, o culturals.

Aquestes festivitats s’adrecen a aquest Jo interior, per tal de satisfer una de les seves principals necessitats, la de fer-lo sentir que no està sol, que la seva vida no és un fet atzarós, casual, menyspreable, sinó que forma part indestriable, activa, viva, fonamental, d’un procés molt més important, transcendent, ple de sentit i de necessitat, el Gran Cicle de la Vida que la Natura executa any rera any.

Quan voluntària i conscientment ens disposem a celebrar les festivitats tradicionals que representen els cicles anuals de germinació, creixement, formació dels fruits, caiguda i mort i nova germinació, ens regalem serenor, comprensió, saviesa dels nostres propis processos alhora que realitzem una profunda i poderosa connexió amb el nostre planeta, el Camí de la Deessa.

Aquests moments especials que celebrem són moments en el temps, creats per una força anterior a l’existència humana, allò que fa que la Terra, el Sol, la Lluna, milions de galàxies i un nombre inimaginable d’estrelles dansin milers i milers d’anys per un espai que no podem ni arribar a imaginar en les seves veritables proporcions i fondàries, i que malgrat tota la nostre tecnologia no podem arribar a modificar ni en una infinitesimal part.

L’observació d’aquests instants especials, l’equinocci que dura tan sols uns brevíssims instants, o el solstici que ens mostra l’infinita diversitat de l’estiu i l’hivern, la vida  i la mort, ens ensenyen a abraçar l’instant per a deixar-lo anar amb gratitut. A l’equinocci de primavera el dia i la nit tindran  la mateixa durada, però només per un instant, a la següent respiració el desplaçament per l’òrbita del nostre planeta farà que hagi de passar tot un altre mig any per que és torni a repetir aquest instant d’equilibri i harmonia còsmiques.

Celebrar les vuit festivitats ens ofereix la possibilitat de recuperar el nostre sentiment de que la Terra es un ser viu, però també un ser sagrat, dons la Terra esdevé el Cos de la Deessa, la Gran Mare que ens ofereix saviesa, salut i plenitud. El món, deixa de ser el teatre dels malsons, per esdevenir el lloc ple de màgia que mai ha deixat de ser.

En aquest “altre món” màgic, l’esperit es troba per a tot arreu. Els minerals, les plantes, els animals i els humans esdevenen els nostres aliats, mestres i guies, com podríem dominar-los o perjudicar-los, destruir-los...? 

Tot ha esdevingut sagrat i d’una importància vital per a tot el conjunt, és l’antic Wyrd dels druides de les nostres terres, aquella teranyina tridimensional de la que tots en formem part... quan una gota de rosada sospesa vibra per l’acció de la brisa, totes les altres vibren al uníson amb ella.

Pot ser molt interessant recollir les paraules d’una bruixa argentina dels nostres dies de nom Idiel que ens diu:

Sabbat ve del grec "sabatu" que significa "descansar".

Els festivals solars coneguts com sabbats són la base sobre la qual gira la roda de l'any per a les religions de la terra. Aquestes antigues celebracions marquen no solament el canvi d'estacions, sinó també els cicles de l'any agrícola.

El més important a entendre sobre els vuit Sabbats és que no són festes fetes per l'home. Amb això vull dir que no són el mateix tipus de celebracions que, per exemple, el dia de la independència, és a dir, un aniversari en una certa data, amb una importància especial en història. De fet, els Sabbats de les religions de la terra no commemoren cap esdeveniment històric i són, com veurem, gairebé l'antítesi al concepte d'història.

Tampoc són aleatòriament elegides per a celebrar a una certa institució social, com el dia de la mare. No, els vuit Sabbats de les nostres religions no són artificials perquè existeixen des de molt abans que l'home. O la dona. O els dinosaures. O la vida en aquest planeta. De fet, es pot dir que aquests vuit dies de festa són tan vells com la terra mateixa. Pot ser que no hagin estat anomenats " sabbats " aleshores, però allí estaven. La raó per la qual aquests dies de festa són així d'antics és que són part bàsica de com la terra treballa. Per tant, no estan en la història; estan en la naturalesa. 

Vegem: succeeix que vivim en un bell planeta blau verd que gira sobre el seu eix. I aquest eix s'inclina, lleument, cap al plànol de l'òrbita de la terra al voltant del sol. El resultat pràctic de tot l'això és que una vegada a l'any, hi ha una nit que és la nit més llarga de l'any, acompanyada pel dia més curt. Així, les hores entre l'ocàs i l'alba són més llargues, i les hores entre l'alba i l'ocàs són més curtes. Anomenàvem a aquest esdeveniment el " solstici de l'hivern ". I exactament front d'ell en la roda de l'any, tenim el seu contrari, el dia més llargària de l'any, i la nit més curta. I a aquest esdeveniment li vàrem anomenar el " solstici de l'estiu ".

Si seguim en la nostra anàlisi del cicle anual del planeta, és fàcil marcar dos dies més, similars i igualment importants. Cada Primavera, existeix un dia que les hores entre la sortida del sol i la posta del sol són exactament iguals a les hores entre la posta del sol i la sortida del sol. I anomenem això el " equinocci d'hivern o de primavera". Així mateix, cada Tardor hi ha un dia que les hores de la foscor i les hores de sol estan exactament en equilibri. I anomenem això el " equinocci tardorenc ". Mai s'insistirà prou que la importància d'aquests quatre dies radica en el fet que ningú "els va fer "; són simplement part de com aquest planeta treballa.

És raonable assumir que fins i tot el més primitiu dels éssers humans va notar aquest canvi en les hores del dia, i el consegüent canvi en les estacions. Ens podem imaginar l'ansietat en la ment del "noble salvatge" mentre era testimoni de la disminució de les hores del dia cada tardor. I l'alleugeriment que deu haver sentit quan l'any "donava la volta a la cantonada" en el solstici de l'hivern, i els dies començaven a ser més llargs altra vegada, prometent que el sol tornaria.

És de meravellar-se aleshores que el més antic vestigi d'observació astronòmica de la qual tenim notícia sigui sobre la posició del sol en el cel durant el solstici de l'hivern? De fet, la relativament nova ciència de la " arqueoastronomía " és la base de molt del que s'ha descobert sobre els antics dies de festa. Llocs Megalítics  com Stonehenge, per exemple, tenen alineacions clares per a solstici d'estiu i de l'hivern, i per als equinoccis. 

Aquestes manifestacions no estan confinades a les illes britàniques; de fet poden ser trobades en tot el món des de les piràmides d'antic Egipte, als temples de Xina; en els habitatges de penya-segat dels indis americans, als temples de Perú. Els dos solsticis i equinoccis deuen certament ser les més antigues festes conegudes pels éssers humans, i eren celebrades en tot el món.

Els folkloristes es refereixen a aquests quatre dies com els " dies de quart", ja que divideixen l'any en quatre. Els astròlegs també els reconeixen, ja que tres signes del zodíac encaixen curosament en cada quart, començant amb el primer dia d’àries en el equinocci d'hivern. I les bruixes modernes tendeixen a anomenar-los els quatre " Sabbats menors" o els " dies de festa menor " Els quatre "Sabbats majors" o " alts dies de festa " del calendari de les bruixes poden semblar, al principi, lleument menys obvis. Essencialment, divideixen els quarts que ja hem explicat, caient en el punt mig de cadascun. Per aquesta raó, els folkloristes els anomenen els "dies de quart creuat".

Amb aquests dies en el seu lloc, el cercle de l'any comença a semblar la roda de vuit puntes, símbol sagrat en moltes religions antigues. El fet es que aquests quatre dies no són marcats tan fermament per esdeveniments terrestres com els solsticis i els equinoccis, han conduït a alguns escriptors a especular que són derivats, i que la seva observació es va desenvolupar en una fase molt posterior de l'evolució humana. Encara així, la seva gran antiguitat va ser reafirmada pel recent descobriment a Irlanda de llocs arqueològics que marcaven la posició del sol respecte a l'horitzó per a cadascun dels dies de quart creuat!

Això significa que el dia de festa que avui anomenem "Halloween" era celebrat en èpoques tan remotes com les megalítiques! Edan Macoy a més agrega que al principi, aquestes dates no eren "fixes": Ja que no podien esperar-se que les collites i els animals seguissin patrons exactes referent a l'any solar, les dates dels festivals variaven ostensiblement. Per exemple, Samhain se celebrava després que l'últim gra de la collita estigués guardat, i Beltane quan el bestiar estava llest per a ser dut a les seves pastures d'estiu. Quan els éssers humans van deixar de viure només de l'agricultura, les correspondències astrològiques van marcar les dates dels sabbats. Avui, les dates són en gran part fixes, encara que en algunes tradicions poden variar per en dia o dos. Que els dies de quart creuat es mirin com més importants que els solsticis o els equinoccis no és cap sorpresa. És una experiència humana comú que les coses arriben a la seva força més gran, el seu moment de l'energia màxima, al punt mig. En l'observació d'una vida humana, per exemple, una persona està generalment en el seu punt més alt de salut i del vigor al voltant dels 30 anys, més o menys la meitat del seu cicle vital.

Així és doncs, també, amb la majoria de les altres coses en naturalesa i amb cada dia de quart creuat. Per tant, aquests dies poden ser vistos com "dies de poder". Conseqüentment, aquests puntes de potència van evolucionar fins convertir-se en els importants de l'any de les bruixes que, segons el vell calendari popular, també marquen el canvi de les estacions. Aquests dies també corresponen amb les figures del " tetramorph " del zodíac, i van ser adoptats més tard per la tradició de Cristiana com els segells d'escriptura dels quatre evangelis.

Sempre que em pregunten quines coses fan la visió del món d'una bruixa diferent a la de la resta de la gent, una de les primeres coses en les quals penso és en la sensibilitat de la bruixa als cicles de la naturalesa, especialment als cicles de la lluna i del sol.

En el nostre món modern, aïllat com està del procés de les estacions, podem anar al supermercat local i comprar vegetals i tot tipus de fruites durant tot l'any, sense considerar quina és " de l'estació ". No obstant, una bruixa pot generalment dir-te en quina fase de l'any o de la lluna està. (la paraula " Sabbat" era originalment babilònica i va ser utilitzada assenyalar els dies-quart del cicle lunar – Lluna Plena, Nova, Creixent i Minvant -- i així ocorria cada set dies. No va ser fins després que el poble jueu va demanar prestada la paraula i la va utilitzar per a denotar un dia de la festa i de la pregària, que ocorria cada set dies, independentment del cicle de la Lluna)

I res millor pot mantenir a una bruixa moderna en sincronia amb els cicles de la naturalesa com l'observació dels vells dies de festa.

Quan celebrem alguna de les vuit festivitats tal com feien els nostres avantpassats reafirmem el nostre compromís en el guariment del planeta, tant com en el guariment de cadascú de nosaltres. Ecologia, salut i saviesa, són tres dels regals del Camí de la Deessa.

Rituals amb la Roda Medicina

Les pràctiques terapèutiques de la medecina tradicional inclouen les esferes d’allò visible i invisible. Ens ensenyen a trobar l’harmonia i la connexió amb la Naturalesa. La Roda Medicina ens permet de comprendre els cicles de l’existència. És un cercle espiritual que roman a l’interior de tots els éssers i que des d’aquest punt, s’expandeix cap a l’exterior. Es naixement, desenvolupament, plenitud, mort i renaixement. És com un mandala, la reproducció a escala d’una Roda Curativa molt més gran: la de l’univers, on totes i cadascuna de les creatures té el seu lloc precís, adequat.

La Roda Curativa, compren el nostre cos i la nostre ment, el nostre esperit i el nostre cor. Les nostres experiències i els nostres desigs, els èxits, però també els errors, és un cercle màgic que inclou tota la nostre vida.

Els pobles natius, tant d’Europa, d’Àsia, d’Àfrica i d’Amèrica, coneixien el poder de la Roda Curativa, respectaven aquest concepte i li donaven una aplicació pràctica en les seves vides quotidianes. Moltes de les vivendes tradicionals tenien forma de cercle, aquesta forma geomètrica particular va esdevenir motiu central dels seus rituals i cerimònies sagrades, els consells directius dels seus clans, tribus o reunions familiars, solien fer-se al voltant d’un foc formant un cercle que els incloïa a tots i en el que tots tenien el mateix dret a parlar i expressar-se. Sovint aquests rituals, cerimònies o reunions s’acompanyaven amb la música dels tambors de forma circular i també es dansava fent cercles.

El guariment amb els punts cardinals.

Un cercle no té ni principi ni fi. Va ser imaginat com una manifestació externa per a representar la vida interior. Els quadrants de la roda representen els quatre punts cardinals, però també els quatre elements. Cadascun dels quadrants té arbitràriament assignades unes determinades qualitats que és correspondrien als quatre aspectes fonamentals de la personalitat individual, segons els conceptes de la psicologia moderna.

Els quatre punts cardinals s’associen amb els quatre elements, així com amb determinats colors, animals o plantes que representen aquells aspectes determinats de nosaltres mateixos que volem treballar, guarir, despertar, potenciar o eliminar, corregir. Des d’aquesta perceptiva cada un dels punts de la Roda, té el seu propi poder i funcionalitat especifica.

El transcórrer de les estacions al llarg de l’any permet associar cadascun d’aquests punts determinats amb unes celebracions o festivitats especialment adients per  a tractar, guarir o desenvolupar aquells aspectes de la nostre salut o personalitat:

NOM	DATA	ORIENTACIÓ	ELEMENT	COLOR	REGNE	FESTIVITAT
RENAIXEMENT Sabbat Menor	21/12	N	AIRE	BLANC	ANIMAL	SOLSTICI D’HIVERN
RENOVACIÓ Sabbat Major	2/2	NE		VERD		IMBOLC
DESPERTAR Sabbat Menor	21/3	E	FOC	GROC	HOMES	EQUINOCCI DE PRIMAVERA
EXPECTACIÓ Sabbat Major	1/5	SE		TARONJA		BELTANE
CULMINACIÓ Sabbat Menor	21/6	S	AIGUA	VERMELL	VEGETAL	SOLSTICI D’ESTIU
PREPARACIÓ Sabbat Major	1/8	SO		MARRÓ		LAMMAS - LUGHNASADH
AGRAÏMENT Sabbat Menor	21/9	O	TERRA	NEGRE	MINERAL	EQUINOCCI DE TARDOR
RECORD Sabbat Major	31/10	NO		BLAU		SAMHAIN

Les quatre direccions del món interior

Cada estació té el seu tresor, una finestra oberta a cada punt cardinal des d'on treure el cap per la Vida. L'ésser humà és un microcosmos subjecte a les mateixes lleis que la resta de la Creació. També en nosaltres el canvi és la regla. Però podem aprendre a manejar, en harmonia amb aquestes lleis, les situacions i estats amb els quals ens trobem. Per a això cal parar esment als canvis físics i anímics que en nosaltres se succeeixen, i adaptar-se a ells, procurant atendre els senyals que el cos ens transmet. D'aquesta forma aprendrem a dur les regnes dels nostres processos. A conèixer els cicles pels quals passem i trobar el tresor de cadascun, sense deixar-nos atrapar pel seu costat ingrat. Per a això utilitzarem el marc idoni de la Roda Medicina, amb les seves celebracions al llarg de les quatre estacions, que ens serviran com mapa per a descriure les quatre direccions del món exterior o interior.

Mirant-nos en la naturalesa

Si observem amb neutralitat la Naturalesa descobrirem que el canvi és el fonament de la vida. Tot està en constant moviment. L'alba succeeix a la nit. Les plantes creixen, floreixen, donen fruit i es marceixen per a perpetuar-se en les llavors que deixen anar... Les estacions transcorren canviant el clima, la vegetació, els costums... i nosaltres les vivim, adaptant-nos a elles i traient profit de cadascuna, doncs totes ofereixen alguna cosa única que ens ajudarà en el nostre creixement espiritual i en la nostra salut.

Es tanca el cercle

Al llarg d'aquest viatge per les 4 estacions interiors descobrirem que participem de tots els climes, que en nosaltres habita el nen, l’ancià, la gosadia i el temor, el silenci i l'expressió... La creença que som d'una manera determinada, la repetició constant que som així, que no podem fer això o allò, que  uns altres tenen el que a mi em falta, tanca de manera definitiva, la porta al possible despertar de la infinita possibilitat que duem en el nostre interior.

Obre els teus sentits a la Naturalesa, doncs ella és un mirall de la teva pròpia naturalesa. Tens un mapa per a orientar-te; el territori ets tu, i el camí és un misteri que es va desvetllant al recórrer-lo. Observa't, les teves reaccions, els teus processos de pensament, els teus canviants estats d'ànim... I així com t'has fet un expert en manejar-te pel món en que vius, perquè has col·locat tota la teva atenció en això, fes-te  ara especialista en tu mateix: no lliuris a ningú el timó que només a tu et correspon manejar.

Recorda que existeixen tantes realitats com punts de vista. Així que no col·loquis la teva referència en creences, encara que les comparteixis amb molts milions de persones. El teu centre està en el cor, no en el cap, i només en el silenci mental trobaràs la respostes als teus dubtes... i només en el teu cor trobaràs la calor que dóna vida. Respira profundament, omple't de l'aliment que és l'aire, i agraeix tan immens regal. Amb els peus afermats en la terra, la força en el ventre i l'eix en el cor, obre els braços i  posa't el cel per barret!.

La salut i les estacions

Partint del concepte cosmològic xinès del yin i el yang com principi de comprensió per a qualsevol estructura i el seu entorn (des del microcel·lular fins el macrocòsmic) – aquí el lector pot introduir les dualitats que vulgui - i entenent-lo com un diàleg d'equilibri i complementarietat entre les diferents parts d'un tot, el cicle complet de l'any queda dividit de forma natural en les quatre estacions.

A cadascuna d'elles la tradició li assigna per analogia un Element, un Color, un Sentit, un Òrgan extern, un Sabor, una Adreça, un So, una Emoció, un Clima i dos Òrgans interns (un Yin i un altre de Yang). De manera que podem entendre la influència del Clima, per exemple, en el nostre cos físic a través dels òrgans que pertanyen a cada estació. O el paral·lelisme que representa el constant fluir de les estacions i el nostre creixement físic, mental, emocional i psíquic. La primavera s’associa a la nostra infància. L'estiu a l'adolescència. La tardor a la  nostre maduresa i l'hivern a la nostre vellesa i mort. Amb la següent tabla ho podrem comprendre millor:

Estación	Primavera	Verano	Otoño	Invierno
Elemento	Fuego	Agua	Tierra	Aire
Color	Amarillo	Rojo	Marrón/Negro	Blanco/Azul
Sentido	Vista	Sabor	Olor	Audición
Órgano ext	Ojos	Lengua	Nariz	Oídos
Sabor	Acido/Agrio	Amargo	Picante	Salado
Dirección	Este	Sur	Oeste	Norte
Sonido	Grito	Risa	Llanto	Gemido
Emoción	Ira/Cólera	Alegría	Tristeza	Miedo
Clima	Húmedo	Cálido	Seco	Frío
Órgano Yin	Hígado	Corazón	Pulmones	Riñones
ÓrganoYang	Ves. Biliar	Int.Delgado	Int.Grueso	Vejiga

Els Quatre Elements estan relacionats entre si de dues formes diferents: Una Creativa i una altra de Control. En la Creativa, cadascun dels Elements alimenta i dóna energia, en el sentit de les agulles del rellotge, a l'element següent. En la de Control, cadascun dels Elements té la facultat de controlar, governar o transmutar-se en un altre. La terra pot contenir a l'aigua…l’aire al foc.. Així doncs, tot és interactuant: La climatologia ens pot induir a un cert estat d'ànim; la visió d'un Color ens pot estimular un òrgan o per contra , el desequilibri en un òrgan intern pot afectar a algun dels nostres sentits. La Salut global és un equilibri entre tots aquests conceptes.

LA PRIMAVERA

És l'època de l'any que es manifesten més evidentment els processos del naixement i el creixement en qualsevol forma de vida. És l'època en que iniciem el nostre cicle vital; amb el naixement i les primeres etapes de creixement. (També pot ser de l'energia necessària per al començament d'una nova etapa). Els xinesos anomenen a la Primavera, "primer moviment". El començament de l'Any Xinès marca l'inici del cicle anual i és al febrer (Imbolc); moment climatològic en que l'hivern declina i ja se senten les primeres manifestacions de la Primavera: Les llavors trenquen el seu embolcall per a créixer cap a la llum, les fulles i les flors esclaten en les branques per a regalar-nos aquest color verd, característic d'aquest període, les primeres fulles en els arbres del camp…

I parlant del color verd, en aquesta època estan indicades les verdures de fulla verda ; així com aliments de gust amarg o agre, que netejaran els òrgans relacionats : llimones, aranges, atxicoria.... És el moment en que el vent neteja el fred de l'hivern. El moviment d'aquesta Estació és, doncs, ascendent i cap a l'exterior. Com la sortida del sol per l'est (punt cardinal que defineix l'element Foc). O el procés del crit com resultat d'un estat emocional colèric. En aquest procés d'inici del cicle vital, podríem començar a moure la nostra energia global, amb exercicis de CH'I KUNG o de TAI-CHI, o qualsevol altre a l'aire lliure. Aquesta qualitat del moviment en la Primavera defineix també la influència de l'Element foc en la personalitat humana i es reflecteix en la capacitat de les persones per a planificar la seva vida i prendre les seves pròpies decisions; per a controlar així la seva pròpia destinació. En altres paraules, tenir clara la direcció cap a on es vol caminar.

A nivell físic aquest element regeix els músculs, com estructuradors del nostre arbre físic-corporal. També del teixit de les ungles, com a manifestacions més externes d'aquesta energia en el nostre cos. Així com els òrgans del fetge i la vesícula biliar, amb totes les seves diferents funcions a nivell digestiu, sanguini, proteínic… Ah! I vigila amb la vista (en qualsevol època de l'any), doncs els ulls, a més de ser el "mirall de l'ànima", reflecteixen la salut del nostre Fetge i Vesícula. Podem sentir com els Elements (totes les Estacions) són necessaris en els cicles de vida de l'Univers i que si algun de ells faltés, la vida no seria completa en cap ésser vivent.

La Primavera Interior

Surt. Els teus sentits es desperten davant la immensitat que t'envolta. Allà on poses la teva atenció un nou centelleig, un so diferent s'obre per a tu. Hi ha tant per descobrir!. Sacseja't les rutines per a llançar-te lleuger a l'aventura de descobriment que és el nou dia. Una força misteriosa recorre els quiets camps hivernals. El Sol ha vençut a la foscor i la vida ressuscita. Una explosió d'energia ha fet brollar les llavors i retorna les fulles als arbres dormits. L'Ésser es desplega en innombrables formes; el nou pren el relleu i reina en un món jove. El passat no existeix, i el present és tan intens que no hi ha espai per a perdre's imaginant futurs.

A l'est, la transformació.

Aquest punt cardinal representa la alquímia que es produeix quan es rebutja el vell i s'abraça el nou. Simbolitza la transformació dels cànons i les velles tradicions. És purificació i renovació. és energia pura, llum i transmutació. Representa el poder de l'esperit. S'associa amb l'element Foc.

El tresor de la primavera

El tresor de la Primavera és viure el present. Lliurar-se a cada moment amb decisió i alegre confiança. Si l'hivern era l'ordre, l'austeritat de l'essencial, la primavera és la passió del descobriment, la gosada exploració de les fronteres; no hi ha barreres per a la curiositat del nen. Celebrarem que estem vius. Celebrem la nostra forma humana, els dons que gaudim; un cos, sentiments, raó i paraula, mans per a construir, dibuixar, tocar un instrument... La capacitat de sentir plaer i de ser avisats mitjançant el dolor; la flexibilitat per a canviar i adaptar-nos harmònicament al que ens envolta...

Aprendre és un joc

Venim de la serena foscor de la llavor. Hem sortit a la llum en un món nou i enlluernador. Comença l'aventura de conèixer - i conèixer-se- en aquest nou món. Encara no s'han assumit rutines que limitin el que podem experimentar. Percebrem sense embuts, oberts a conèixer, i no donant-lo tot per sabut. Jugant aprenem a desembolicar-nos i desenvolupem habilitats. Aprendre amb goig és jugar. Estem tan plens de vida que la gosadia és un impuls espontani. I la llibertat de moviments, l’apropeu-se a tot sense prejudicis i gaudir com nens, ens ha fet hereus d'aquest Paradís del com també som part.

Créixer i multiplicar-se

L'impuls creador de l'Ésser és la Vida. I les innombrables manifestacions de la Vida posseeixen aquest mateix impuls creador; desplegar-se cadascun amb la seva forma i matís i ser vehicles per a portar nous éssers a aquest món. I els humans també noves obres, melodies, llars, escultures, missatges, danses irrepetibles... elaborats des de la celebració d'estar vius, des del gust per explorar, per usar els dons amb els quals hem arribat a aquest planeta.

Començar de zero

De nens estem en mutació constant. Madurs, anem escollint la rigidesa. Cristal·litzem en una personalitat concreta, amb hàbits predicables i horitzons limitats. Però la Naturalesa ens mostra en aquesta estació que tot es renova, que el canvi és més que possible: és llei natural. De l'aparent mort hivernal ressuscita un nou cicle. El miracle es repeteix any rere any, i ens mostra de què estem fets, quin és la base on tot se sosté. Però ens obstinem a fabricar un miratge de seguretat cimentat en creences inamovibles, costums repetitius i una mirada plena de prejudicis. Una presó quotidiana auto-imposada que, quan amenaça ruïna, ens paralitza amb la por al desconegut, a perdre tantes disfresses. En comptes de gastar-nos a sostenir antics i pesats vestits, agrupem la força en el abdomen i enfoquem-la a canviar el que no ens agrada de nosaltres mateixos, atrevint-nos a viure com volem. El regal de la vida ho tens ara. No et lamentis, ni t'atipis amb preocupacions; obre els ulls al teu voltant i troba el que et faci falta. Gaudeix de l'amplitud del que se't ofereix sense espantar-te pel desconegut. Transforma els problemes en reptes i gaudeix de superar-los; guanya entusiasme amb les dificultats, usant-les per a aprendre i reconeixent-te una mica més ampli amb cada experiència.

Com trobar el tresor de la primavera

Els actes de gosadia ens fan travessar algun límit: d'importància personal (temor al ridícul) mental ("no sóc capaç..."), físic, emocional (incapacitat d'expressar els sentiments). Actua impulsivament, confiat en la força que dóna el llançar-se sense amidar la resistència dels obstacles. Atreveix-te a realitzar algun acte de gosadia, encara que sigui petit; derrocar un límit dels quals crees tenir. Experimentaràs que el valor d'arriscar-te fa brollar en tu la força que jeia dormida. L'energia que inunda el cos renascut (la purificació hivernal ha preparat l'organisme), impulsa a l'activitat, a la dansa, un dinamisme alegre i despreocupat. Deixa't dur pel moviment i descobreix que això et regala més vitalitat. Practica la dansa lliure, cuidant que la musculatura s'afluixi, atenent a les tensions per a relaxar-les amb el moviment; sentint tot el cos i realitzant moviments desacostumats. Les rutines són hàbits que es repeteixen de la mateixa manera i amb horari determinat; també són rutines de pensament, filtres inamovibles per a entendre la realitat. Si omplim amb elles el present no quieta buit per a la improvisació i la sorpresa. El més meravellós pot arribar sense assabentar-nos. Converteix el present en un acte de creativitat constant. Cada gest, cada acció és una obra d'art, una dansa que expressa el miracle d'estar vius i de posseir un cos. Descobreix la bellesa que destil·la per a tot arreu i embriaga't amb ella. Però vigila que els teus impulsos  no derivin en ceguesa o tossudesa. Que el dinamisme no degeneri en pressa o impaciència... No malament utilitzis la teva energia atacant a l'altre; empra-la a detenir als teus pitjors enemics: la ira, la violència, l'egoisme... el que t'allunya de sentir-te bé amb tu mateix. Per a apropar-te a l'esperit de l'estació, sembra una llavor i cuida-la, atent al seu creixement. Aprèn de la Naturalesa, que no dubta a fer brollar la llavor.

L'Estiu

Entre el 21 i el 24 de Juny, se celebra en diferents punts d'Europa el Solstici d'Estiu ; la festa del foc, per excel·lència (o màxim Yang). El punt d'inflexió entre el que definitivament deixem endarrere i la nova etapa : El sol escalfa més amb la seva llum la geografia i els nostres cossos ; els dies es fan més llargs, l'aire és calent i sec i tot ens convida a la viure a l’aire lliure i a les activitats en l'exterior : Natació (la relació amb l'aigua pot ser el complement refrescant a la calor del foc), passejar amb bicicleta, excursions per la muntanya… Tot això es fa més evident en els països del sud (o en el sud dels països). I ens parla del Creixement i la Maduració en la Naturalesa (pensem en tots els fruits que ens ofereix aquesta època). Les nostres energies s'activen i ens sentim més alegres i comunicatius; ens riem i pot sorgir en el nostre interior un sentiment d'amor i compassió cap a les persones del nostre entorn. Són emocions que identifiquem amb el nostre cor (aquest amor passatger de l'estiu ?) i amb la passió (El volcà del nostre ànim, quan ens enamorem ; La sang que flueix més ràpida i ens arriba a les galtes…). Així, el color vermell ho identifiquem amb la calor del foc i el nostre cor, que bombeja la sang, transporta oxigen i ens dona capacitat per al discerniment. Aquest òrgan està vinculat, en Acupuntura, a l'intestí prim, el qual ens parla de " separar el pur de l'impur ". Rep, digereix i absorbeix els elements nutritius dels aliments. Els aliments més aconsellats en aquesta estació són els de sabor amarg, d'energia refrescant per al cos : sucs de fruites (cítrics), cogombres, enciams, endívies, escaroles. Devem beure molt aigua. Les infusions d'Espino Albar, Lavanda, Mejorana, Meliloto, Pasiflora, Valeriana, menta, Hibiscus, també estan aconsellades. La Regalèssia (abstenir-se els hipertensos), el Fonoll, el Anís i la Consuelda, estan indicades per a l'intestí prim. Els hipertensos, amb el risc de malalties del cor i els hipertònics, actius o agitats, deurien intentar reemplaçar la carn pel peix o cereal. I no menjar molt anyell ni blat; reduir les espècies i els estimulants com el cafè, tabac, alcohol o xocolata. Per contra, els hipotensos, hipotònics, letàrgics, deuen augmentar el consum d'anyell i blat. Menjar mill, albercocs, chalote, coliflor, dent de lleó, Angèlica, gingebre, pimentón, milenrama i aliments amargs i calents. En el Cicle de Creativitat, el foc engendra  la terra. Les cendres de la foguera fertilitzen la terra, la qual cosa ens parla del nostre final de l'adolescència, que dóna pas a la nostra maduresa  com persones. Gaudim, doncs d'aquesta època en la qual podem absorbir l'energia que ens proporciona el nostre entorn per a utilitzar-la en el següent període.

L'Estiu tardà

Preparem les nostres cistelles per a recollir els fruits de la terra que han madurat a l'estiu: cereals, raïms, figues, fruits del bosc… Hem deixat endarrere la sequedat de l'estiu; el temps és més plujós (com si l'Univers ens preparés per a la Tardor) i, per tant, més humit. El clima és més temperat i agradable. Els colors de camps i boscos es tornen ocres i grocs. Els xinesos criden a l'última part de l'estiu, "la 5ª Estació"; que per a ells significa transició o canvi d'estació. Els períodes interestacionals (dos o tres setmanes en els solsticis i els equinoccis) són curts, però no per això menys importants. Tenen la qualitat de posar-nos de nou en contacte amb el nostre centre que, en Medicina Tradicional Xinesa, és l'element terra: la referència de la qual parteixen o a la qual retornen els uns altres quatre elements. Creant cohesió, unió i estabilitat. En totes les cultures tradicionals, el centre de la casa és la cuina; allí on s'elaboren els aliments que ens nodriran. En el nostre cos, el centre físic i energètic és on estan situats els òrgans que reben, digereixen, assimilen i distribueixen l'energia dels aliments que mengem: l’estòmeg i la melsa-pancrees. Prenem els aliments per la boca i amb el sentit del gust, assaborir les seves diferents textures i aromes. L'element terra és doncs, sinònim de nutrició ireeptivitat. De la terra neix tot el que dóna fruits i d'ells ens nodrim. Al seu torn, la terra ha rebut les llavors perquè així sigui. Així, al final de cada estació, recollim el que ens ha ensenyat aquest període i ho assimilem per a anar creant aquesta maduresa que anirà configurant el nostre Jo intern. És temps, aquest, d'atendre al nostre Cos, a través del sentit del Tacte, amb agradables massatges. O de tenir en compte una alimentació que ens harmonitzi, sense arribar a l'obssessió. Com el prendre cereals (mill,blat de moro), verdures, llegums, fruits secs (Dàtils), tahini (mantega de sèsam). Deuríem prendre menys sucres refinats i menys alcohol. Beure infusions de Melisa, Olivera, Revetlla, Canyella o Sàlvia. Els carnívors deurien menjar més pescat i menys carns vermelles. Els vegetarians, menjar una mica de vaca o bou. Podem eliminar toxines suant, amb saunes o corrent moderadament. I realitzar exercicis i postures de Ch'i Kung que ens arrelin a la terra, per mitjà dels nostres peus i cames (que són la part del cos físic més terra, ja que és la qual ens connecta al sòl). És temps de passejar pel camp i reprendre aquest contacte amb la Mare naturalesa que ens doni l'estabilitat, l'equilibri i la reflexió que amb les presses de les ciutats de vegades perdem. Preparem-nos per als períodes més introspectius de la Tardor i l'Hivern.

L'Estiu Interior.

Migdia el sol està en el seu apogeu, i la seva llum i calor regnen. Època de maduresa, de collita, d'abundància i celebració. El cor, el nostre sol interior, s'obre en amorosa confiança i ho abasta tot. En la festa del solstici d'estiu, la Nit de San Juan, les fogueres il·luminen la nit més talla de l'any. La llum i la calor han triomfat. Del despertar individual a la primavera a la celebració joiosa en grup. La vida és més fàcil, i sobra energia per a celebrar i compartir amb els altres.

AL Sud, els sentiments.

El poder medicinal del Sud està centrat en els sentiments i les emocions. És intuïció, connexió íntima amb l'espiritualitat. Simbolitza els somnis sagrats, les impressions psíquiques i el coneixement interior. Aquest punt cardinal ens permet relaxar-nos i guarir-nos a través de les emocions. S'associa amb l'element Aigua.

El tresor de l'estiu

Les grans festes de l'any se celebren a l'estiu. Els pobles sencers es bolquen en una abraçada joiosa. És temps de ball col·lectiu, de festa, d'alliberar-se de les ocupacions i normes quotidianes. El pensament es deté; no hi ha de què preocupar-se. Arriba el moment de gaudir dels fruits del temps i l'esforç.. Tot en la creació ha madurat, i nosaltres també. El premi de la collita ha arribat, i cal agrair els dons de la vida, i celebrar amb els altres generosament l'abundància estival. Com la cigala, que canta optimista i despreocupada, doncs la vida és fàcil, sense fred, amb tot el que necessita envoltant-li. Les formigues han de tornar-se cigales i conèixer l'amplitud que dóna la confiança en la Naturalesa, i el goig de gaudir del millor dels altres; ¡a viure, que són dos dies! Ja tornarà el declinar del sol, i la preocupació per sobreviure. No deixis que el temor al ridícul, o la inclinació a mojigatas normes socials t'encotilli i faci de tu una mòmia hieràtica i sense alegria. Estàs viu, i cap esforç has de fer per a això. ¡És un regal! El més preciós ja ho tens, així que esborra el temor i la desconfiança. Tots compartim el mateix do: som éssers vius, i allà on poses el teu cor trobes un ésser com el teu, fill de la mateixa creació. No et contreguis, posant-te a la defensiva; ets tan ampli que pots donar-te generosament i compartir el que tens i ets.

El cor, el nostre sol interior

El Sol està en el seu apogeu, i el nostre sol interior, la font de calor, llum i comprensió és el Cor. Deixem que l'atenció es posi en ell, i sentim el que ens envolta des d'allí. Que el present es tenyeixi d'amor, que el que visquis es filtri amb amor. Així desapareixerà el judici, la intolerància, el creure's diferents i separats de l'altre. Començant per tu mateix; has d'acceptar-te i voler-te, per sobre dels teus errors i defectes, doncs ets una barreja d'ombra i llum, com tots. Per a canviar devem conèixer-nos, i això només és possible si ens mirem de front, sense complexos ni rebuig. Si t'has alliberat de cotilles i prejudicis torturants hauràs netejat la teva ment i alliberat la teva energia. I el teu cor podrà bategar amb el seu autèntic ritme, i podràs sentir pels altres la compassió que a tu mateix et negaves.

Com trobar el tresor de l'Estiu

L'amor s'encén amb el contacte, així que troba't amb els altres: obre't sense barreres, malbaratant alegria i espontaneïtat. Substitueix el temor al ridícul per ganes de gaudir sense complexos. Expressa't: canta, balla, parla... No deixis que la importància personal, el pesat intent de mantenir una imatge davant els altres, et coarti i impedeixi comportar-te amb naturalitat. Com més es pretén mantenir el tipus, més vulnerable i maldestre s'apareix als ulls aliens. Així que oblida les teves pretensions de quedar bé i així estaràs més solt i hàbil per a resoldre i gaudir les situacions que et trobis. L'estiu és el si a la vida: obre els braços i descobreix tot el que abastes com humà. Un bol només pot contenir quan està buidor, obert a satisfer-se. El no és tancar la porta al nou. L'estreta comoditat del conegut. Manejable però limitada. Sense sorpreses no hi ha intensitat. Sense risc no hi ha aventura... Així que deixa lloc en la teva vida per a la confiança i la celebració. Sigues generós. Celebra una festa en la qual tot sigui abundant; evita la gasius, actua com la vida, que dóna sense mesura, sense por de gastar-se. Feix i fes-te regals: el descans que anhelaves, la visita pendent, l'excursió sempre posposada... Gaudeix dels teus sentits: degusta els aliments, delecta't amb la música, desperta el tacte, explora amb les teves mans els objectes i sorprèn-te amb les textures, acaricia't sense embuts; gaudeix de l'agradable que ofereix la naturalesa. La calor i la llum afavoreixen l'expansió, l'optimisme. Mira el costat positiu de les coses, el regal que és cada nou dia, l'aigua, la temperatura, els amics... Evita els "peros", els pensaments estudiats i judiciosos que impedeixen gaudir les situacions amb alegria i entusiasme. Mes no caiguis en l'excés; gaudeix del present, evitant que els desigs es desboquen i aparegui la cobdícia, l'ansietat per omplir-se d'intensitat, perdent la capacitat de gaudir del senzill. L'atenció posada en el cor, - que descobreix la meravella allà on es posa- evita que la ment s'obsessioni amb infinits desigs, impossibles de sadollar. La inclinació al plaer condueix a la confusió, de la generositat -donar-se per a obrir la font- es passa a l'egoisme -intentar omplir-se de coses-. Recorda que la calor de la celebració vivifica, però el foc desbocat transforma tot en desert.

La Tardor

SSSSCH…Tot comença a calmar-se. Sentim una punta de tristessa en el nostre ànim?. Per ventura més tendència al plor?…Després de les activitats a l'aire lliure, de la llum brillant de l'estiu (Yang), de l'energia desplegada cap a l'exterior, la tardor ens porta la llum blanca de l'oest i ens convida a caminar de tornada cap a dintre, preparant-nos per a l'etapa més interna del cicle anual, el Yin de l'hivern. La naturalesa es despulla dels seus vestits externs i centra les seves energies en les pulsions internes: Les fulles cauen, s'han recollit els fruits de la terra (pomes, peres, raïms, cereals) i creixen les arrels cap a dintre (naps, chirivías etc...). A part de totes aquestes coses, hem de començar a menjar aliments d'alta concentració energètica: llavors, lleguminoses, alvocats, fruits secs… i picants com l'all, jengibre, clau, pebre… perquè ens ajudin a conservar la calor interna. Aquest sabor ens pot equilibrar amb l'energia d'aquesta estació. També podem prendre infusions de Bardana, consuelda, regalèssia…I menjar els fruits de la terra, com xampinyons o carabasses. L'element metall (amb el quin es relaciona la Tardor) ens parla d'eliminació, de neteja, de començar un cicle de renovació i equilibri entre el que hem absorbit i el que devem eliminar; entre el superficial i el profund o intern. Així, els òrgans del pulmó i de l'intestí gruixot, que estan regits per l'energia de la tardor, ens remeten a aquestes funcions: l'intestí gruixut rep aliments, els assimila, capta els nutrients necessaris i elimina el nociu. Quan el seu terreny està sec, es pot produir el restrenyiment. El pilmó rep l'aire pel nas, ho filtra fins l'òrgan i expulsa els elements nocius d'aquest; creant la respiració. Quan les vies respiratòries estan obturades (Massa lactis?), l'olfacte es ressent, produïm més mucositats i la nostra transpiració canvia (l'òrgan de la pell depèn del pulmó i mitjançant ell regulem la nostra temperatura corporal). Per això pot ser que sigui un bon moment per a netejar l'intestí amb la Hidroteràpia de Colon (notarem que la pell també ens ho agraeix). O de practicar exercicis respiratoris: els pranayamas del yoga, p. ex.; estiraments suaus de Ch'i Kung que enforteixin l'energia d'aquests dos òrgans o la Meditació. Qualsevol tècnica que harmonitzi l'impuls extern amb la pulsió interna i que faci efectiu el lema: absorció/assimilaió/eliminació. Així, nosaltres devem, com aquest cicle natural ens indica sàviament, prendre el que la vida ens porta, acceptar els seus ensenyaments i desfer-nos del superflu. Gaudim amb les energies pròpies de cada estació i d'aquesta, la seva especial malenconia.

La Tardor Interior

La finestra de l'Oest mira a un llac d'aigües quietes, envoltat d'un bosc de fulles daurades. Un recés de pau en el qual retirar-se a contemplar en silenci i recordar, en el declinar de l'any, el cicle que acaba. Comprenent el lloc que tot ocupa en la Creació; que no hi ha activitat sense descans, ni eufòria sense serenitat. Un lloc també interior per a recapitular i trobar què és el que realment volem. Vespreja; la boira acompanya al riu que travessa el bosc antic. La Tardor és l'Oest, el crepuscle, el declinar del Sol. L'any s'apropa al seu terme i les pluges acaben amb el Estiu. Les fulles en els arbres engrogueixen preparant-se per al somni hivernal. La llum disminueix i l'atenció es dirigeix cap a dintre. És moment de recollir-se, revisar l'antic i preparar-se per a la renovació desprenent-se del que sobra o destorba. Conrear la serenitat, aquietar les emocions... i observar-les, descobrir que són com l'aigua i poden desbordar-se com en les riuades, descarregar la tensió com la pluja que neteja la xafogor del vent sud, estancar-se com en els pantans... o asserenar-se com en un llac de muntanya. L'Oest és també permetre's el descans; després de l'esforç ha de venir la recuperació, no és possible sostenir la tensió sense completar-la amb la relaxació.

El sofriment

En ocasions, sentim la necessitat de detenir-nos, descansar i des de la quietud reconsiderar el fet i experimentat. Preparant-nos per a deixar anar allò de  molest i donar el següent pas amb renovades forces i major claredat. Si ignorem el senyal i des del pensament forcem la màquina l'organisme insistirà en el missatge potser transformant-lo en dolor; arribats a l'extrem la falta d'energia es traduirà en apatia, neguit... La malenconia tan associada a aquestes dates. El dèficit d'energia pot deure's a esgotament físic, o falta d'algun aliment essencial (determinats oligoelements o vitamines, la pròpia llum del sol...), i la tristesa posar-se com un mantell fosc. O també pot ser existencial: precisem un canvi i al no fer-lo conscient apareix el senyal d'alarma; un neguit, un anhel ocult sentit en el centre del cos que ens força a canviar. I a força de no atendre'ns apareix la insatisfacció i apatia; ens quedem sense forces per a sortir de la confusió i acabar amb el que ens pesa. I la claredat només apareix quan ens detenim a sentir què és el que volem realment. Aleshores l'atenció podrà moure's de l'emocional a la voluntat per a recuperar l'energia perduda i sortir de l'embussament. Haurem trobat el nostre Nord particular, el moment per a cuidar el cos, netejar la ment i obrir la consciència. I això serà tema del pròxim article...

A l'oest, la saviesa.

Aquest punt cardinal simbolitza l'arrelament i la conclusió. Ens permet adquirir un profund coneixement interior i ens permet sobreposar-nos als moments d'adversitat. És salut i aliment. Representa la fertilitat, l'abundància i l'estabilitat. Encarna el poder del físic. S’associa amb l'element Terra.

Meditació en l'aigua

Per a endinsar-se en la serenitat, porta per a destriar amb claredat i recuperar-se, et proposo una senzilla pràctica de meditació. L'ideal seria buscar un curs d'aigua o estany, al capvespre i en el camp. Adoptant una postura de meditació (esquena alçada, muscles caiguts i relaxats, barbeta lleugerament ficada cap a dintre), fixa la mirada en l'aigua, sense apartar-la, procurant mantenir el cos i la ment quiets, centrat en la respiració, calmada i profunda (mínim 11 min.). D'estar a casa, col·loca enfront de tu un bol (millor de vidre transparent) satisfet fins la vora d'aigua. Aquietades les emocions podem repassar les nostres accions i relacions i deixar anar amb perdó els mals que implicem en el record com llastos dolorosos. Com el roure, desprèn-te de les fulles antigues per a deixar buit als nous brots que el futur portarà.

 

L'HIVERN

Brrr...!. Ens encongim de fred. Correm per a arribar a casa i arraulir-nos al costat de l'estufa. Ens dóna mandra sortir i preferim dormir o descansar, emmagatzemant calor i energies. Plou, neva, gela, hi ha boira o humitat. L'aigua està present en totes les seves formes. I tenim menys hores de llum solar. Tenim ganes d’hivernar. És una època lunar, des de totes les cultures, al fred, la foscor, el profund, l'interior, les emocions... al poder del femení (els cicles menstruals). I algunes d'aquestes qualitats, per desconegudes, ens produeixenpor. El color negre (o Blau Marí) pertany a aquesta estació i fa referència a la major foscor i a la necessitat de concentrar les energies cap a l'interior: la naturalesa es despulla de tot l'extern (fulles, flors), mentre que la saba segueix corrent en el seu interior i en les profunditats de la terra (arrels i llavors). Igual que el líquid que nodreix la nostra medul·la espinal i regeix el sistema nerviós central; la nutrició dels nostres ossos o el creixement del cabell i de les dents. Posem la nostra voluntat al servei del subconscient per a arribar a el nostre nord. L'Embrió és rebut en l'Úter de la Mare, on flota i es nodreix en un mitjà aquós, a través del com li arriben els sons del món. El sentit de l'audció (Escolta) pertany a aquest període. Així, doncs, també les oïdes juntament amb els òrgans de ronyó i bufeta. Fixem-nos ara en la similitud de formes de l’oïda, elsronyons, el fetus i els testicles i la seva relació amb els diferents fluids. Els ronyons i la bufeta filtren i evacuen els líquids corporals i regeixen els òrgans sexuals i la reproducció (el líquid seminal, li energia sexual...). La vida neix d'aquest procés, igual que l'aigua engendra vida. Els Taoistes defineixen l'hivern com el període més yin, per les seves qualitats femenines, maternals, interiors, fluides i receptives. I l'aigua ens duu al Mar i els seus nutrients, com la sal (sals minerals), el Peix, les Algues... El gust salat és el que predomina a l’hivern. Prenguem-la amb moderació, sobretot les persones Hipertenses. Podem, a més utilitzar condiments rics en sals minerals, com el Tamari o salsa de Soja o el Miso. O picants com el pimentón, jengibre o el clau. La Dieta d'hivern ha d’estar basada en aliments que produeixin calor. Així, menjarem vegetals (bullits o al forn), sopes de verdures i arrels com pastanagues, naps, cebes, patates, alls o boniatos. El Mill és un excel·lent cereal per a aquest temps, com les lleguminoses (frijoles negres, jueves, llentilles, cigrons, faves...). Els fruits secs (nous) i les castanyes també. Llavors germinades de soja o alfals. Sèsam negre. I com proteïna bàsica, més Peix que carn vermella i Formatges (tot amb moderació) Per als vegetarians, tofu i algues, riques en vitamines i minerals. Per a acompanyar-nos en les tardes, podem preparar infusions d'arrel de Malvavisco, Fonoll, Cua de Cavall, arrel de Jengibre,  Enebro, fulles d'Ortiga o Clau. A pesar de la tendència al sedentarisme de l'hivern, no devem descurar el nostre cos. Als quals els agradi moure la Pelvis, poden ballar per a mantenir les articulacions en forma. També podem practicar ioga i els seus exercicis de respiració (Pranayamas). O simplement fer estiraments per a la nostra esquena i columna vertebral. Els moviments harmoniosos i globals del TAI-CHI, ens proporcionaran una sensació d'energia renovada. I en les pràctiques de CH'I KUNG es troben exercicis molt concrets per a cada època de l'any.

L'Hivern interior

Arriba la nit. Després de la serena recapitulació de l'ocàs mor el dia i la foscor esborra els límits. Silenci. El sol està ocult ara; has après a escalfar-te per tu mateix? Som un petit univers on s'interrelacionen inseparablement el cos físic, ment, emocions i sentiments. Tots canviants, com el clima i les estacions de l'any. I en cada estat s'obre la possibilitat de detenir-se interiorment i viure des del silenci mental connectant amb l'Ésser. Cada estació tanca un tresor comú a totes i un regal diferent: explorar la vida des d'innombrables perspectives. Del vigor i innocència primaverals a la serenitat de la Tardor. De la festa joiosa de l'estiu a la lucidesa i fortalesa hivernals. I de fons, sempre, el so de la Creació.

El tresor de l'hivern

El tresor de l'hivern és aprendre a treure l'energia del teu propi pou. Trobar la teva fortalesa. És moment d'eliminar els hàbits de vida i pensament que limiten i lleven energia. Purificar-se per a deixar buit conscient a l'Ésser. En la naturalesa la llavor es prepara per a passar l'Hivern; és moment de gaudir d'allò més íntim de nosaltres mateixos. Així, quan el nen ressorgeixi a la primavera estarem preparats per a brollar. Signi l'eix, ressuscitarem a un nou cicle, renovats i, alhora, els mateixos...

Posar-nos en ordre

L'ordre dóna energia. Ordenar-se és viure en harmonia amb les lleis de la pròpia naturalesa i és també posar ordre en el nostre interior unificant cos, pensaments i sentiments. Pacificar els seus conflictes, acceptant que tot en nosaltres té el seu lloc i funció. Has d'acceptar-te enter i cuidar-te bé per a conèixer-te i usar-te de la millor manera. Com fa el guerrer disciplinat i auster, que es manté en forma, despert i preparat davant el que aparegui - a posat ordre a casa-.

La Consciència

Després de netejar la llar, podem bolcar l'atenció en la foscor de la solitud interior fins donar amb l'essència. I retrobar el que som. El Nucli del Nucli. Nus de tota identificació. "Per a venir a ser-lo tot no vulguis ser alguna cosa en res" cantava San Juan de la Creu. No identificant-me amb el que no sóc arribo al que sóc. No sóc el que penso; no sóc el que sento; no sóc el riure, sóc el qual riu. Buidor, sense nom, no-nascut... d'on emana el que percebo, els pensaments. Aquesta identitat que no ha canviat des del primer record. Si l'estiu és l'apogeu de l'expansió, l'abraçada que ho abasta tot, l'hivern és desaparèixer, l'estreta porta del no-ser, la visió més pura i il·limitada.

La llavor

El pas dels anys ens ensenya el valor de l'imprescindible: un cos sa, ment calmada i en ordre, les emocions compreses i permeses... viure el present doncs és l'única cosa que existeix. El passat ens ha ensenyat a ocupar el nostre buit, el paper que ens toca en la Creació. A voler-nos, com vida en acció que som, i estimar el nostre reflex en qui i el que ens envolta. I si la maduresa dona els seus fruits, reconeixerem la llavor que batega en nosaltres, com la flor fructifica i en ella habita la llavor. Essència pura que conté la possibilitat...

Al nord, la llibertat.

Aquest punt cardinal s'associa amb l'element aire. Representa els ideals elevats, els nous començaments i l'elevació espiritual. Ens permet tenir una visió panoràmica de la vida. Representa la part universal de cadascun. És il·luminació i integració, llibertat i moviment. En aquest punt ens elevem i ens expandim. Representa el poder de la ment.

Com trobar el tresor de l'hivern

Per a enfortir-te i no perdre energia cuida la terra -el cos físic- Procura consumir aliments saludables, evitant els excessos i el que et sent malament. Enforteix i flexibilitza el cos amb gimnàstica, estiraments, yoga..., un exercici que et resulti afí. La voluntat és la capacitat de sostenir les nostres decisions. Superar reptes ens acostuma a exercir-la. També has de posar ordre en la teva ment. Neteja-la de pensaments negatius, judicis i qualsevol creença que impedeixi una percepció neta de la realitat. Per a apropar-te a la visió clara, evita la tergiversació; no t'enganyis ni enganyis als altres. Aprecia el valor de les coses; prescindeix de l'innecessari i no donis ales als desigs. Accepta el que et porti la vida sense fugir del desagradable; observa tot amb la mateixa neutralitat. Gaudeix del silenci, envolta't d'ell i permet que s'ensenyoreixi de tu. Medita; aturat en silenci sense objectiu. Tanca els ulls i sent-te. De vegades necessitem viure situacions límits per a reconèixer-nos, morir per a ressuscitar, sofrir per a sentir més profunda la realitat. Viure el present, transcendir els desigs i eliminar la autocompasió són alguns dels dons d'aquesta estació. Però procura no convertir la disciplina en rigidesa, intolerància o dogmatisme. Que la teva força i certesa no t'arrosseguin cap al menyspreu al feble o ignorant, que el silenci no t'incomuniqui ni la fredor esborri la teva compassió. Ascendir una muntanya simbolitza l'esperit del nord. L'esforç de la pujada, la voluntat d'arribar i aconseguir-lo reflecteixen la seva naturalesa superadora. I en la solitud del cim, amb àmplia mirada, podem reconèixer el lloc que ocupem en la Creació. Insignificants i, alhora, abarcadors de la immensitat.

Continua a la següent entrada.
Com sempre espero que us hagi estat útil i interesant.