L'ANTIGA SAVIESA: CRISTAL·LOTERÀPIA.

Ara fa uns quants mesos vaig conèixer un personatge molt interessant. La història sembla extreta d'una d'aquelles pel·lícules dels anys 60. Alguns matins abans d'entrar a la feina, especialment quan vaig amb la moto i fa fred, m'aturo a prendre un tallat en un bar del poble. Un d'aquests dies, en el bar de costum, vaig veure un personatge que llegia un llibre que m'era molt conegut, es tractava de "El viaje del Chamán"  de Michael Harmer. Em va sorprendre doncs el poble és relativament petit, i amb el pas dels anys, creia que coneixia a tots aquells que podien estar interessats en els mateixos temes que jo. Aquell dia no li vaig dir res, doncs entre el lloc on jo hi era i ell, hi havia d'altres clients, "currants", paletes, pintors, oficinistes i no era fàcil accedir-hi allà on ell s'hi estava.

El dia següent, les coses van anar millor. Ell hi era assegut a la barra, continuava llegint el mateix llibre i just al seu costat, hi havia un espai lliure. M'hi vaig acostar, ocupant l'espai a la seva esquerra, al cap d'uns minuts les nostres mirades van coincidir i li vaig comentar, quelcom semblant a: "bon llibre aquest que estàs llegint" i de seguida vàrem començar a parlar. I com sol passar entre aquells que comparteixen el camí espiritual i la recerca, va nàixer un sentiment de fraternitat que es manté fins avui, quan ja compartim algunes experiències.

Ben aviat en Joan, així s'anomena, va demostrar uns grans coneixements en variats temes, en particular sobre diverses teràpies naturals, o alternatives. És per això que ja fa un parell de mesos, li vaig demanar que escrigués un petit article per aquest bloc, que avui us ofereixo.  

"JO SÓC UN CANAL CLAR I PERFECTE, LA LLUM EM GUIA, INVOCO LA LLUM DEL CRIST INTERN."

EL CONTACTE CONSCIENT AMB LES FORCES ELEMENTALS DE LA NATURA.

La natura ens envolta, ens alimenta, ens ensenya, ens posa a prova; formem part d'ella, existim gràcies a ella. Però amb tot i això la seguim considerant una decoració externa, fruit d'una casualitat evolutiva. Els arbres, les roques, les aigües, les estrelles, el vent. . . estan sempre presents a la nostra vida, però hem perdut el contacte conscient i directe amb les forces elementals de la natura, sense les quals la vida sobre la Terra seria impossible. La ignorància i la manca d'amor i de respecte a la Mare Terra, Gaia, produeixen en els nostres cossos i ments una solidificació i una contaminació interna que té com a resultat l'estat actual que tots estem patint. Ens alimentem inadequadament, no sabem respirar, bevem líquids que no tenen vida i perdem la nostra energia vital a través de desigs i emocions destructives.

La terra, l'aigua, el foc, l'aire i l’èter son les qualitats de la nostra estructura energètica, pujant des de la base de la columna, la zona sexual, el centre epigàstric, el pit i el coll. Cada element està inscrit en òrgans concrets, amb funcions específiques, i la seva disharmonia produeix alteracions més o menys greus de la salut física, emocional, mental o espiritual de les persones. Podem afirmar que cadascun dels elements és la manifestació de la perfecció de l'univers en una freqüència vibratòria determinada, el punt inferior de la qual és el sòl que trepitgem. Cadascun dels regnes de la natura, mineral, vegetal, animal, humà i angèlic ens ofereix eines i respostes, només cal tenir pau mental, una actitud humil i una voluntat inflexible per a descobrir la màgia de la Vida.

El món mineral amb les seves coves, roques i cristalls pot transmetre'ns la seva saviesa intuïtiva i el seu poder de regeneració. Hi ha pedres que ens ajuden a veure el futur, que ens donen els seus coneixements -la memòria de la Terra-, que faciliten els viatges fora del cos i la comunicació amb els elementals o esperits de la natura. Només el posar-les en contacte amb les nostres mans, o acostar-les al front o al ventre és suficient per a facilitat l' evolució de la consciència. Els cristalls i els seus “Deves” o entitats que els regeixen, ens connecten amb els mons interns. Fills de l'aigua i de l'energia nuclear, nascuts sota condicions de pressió inconcebibles, aquests descendents de la Mare Terra son consciències que amb el seu camp d'energia eleven la vibració de tot allò que els envolta, aportant curació, recarregant els centres vitals o xacres, i despertant les facultats de la persona que entra en contacte amb elles.

A TRAVÉS DEL CRISTALL

"Allò que és essencial és invisible als ulls..."

El petit príncep A. de Saint Exupéry.

Un cristall és un sòlid geomètric regular. Els seus àtoms s'integren i encaixen en una trama cristal·lina perfecte. Els cristalls tenen una estructura atòmica ordenada i una composició química definida. Manifesta l'harmonia, ordre i geometria dels seus components químics, és a dir, la perfecció de la trama cristal•lina: línies de llum, força i energia estructurades segons un patró geomètric, a partir d'un patró geomètric. La química dels cristalls, els seus elements s'ordenen seguint aquesta trama fins formar els minerals tal i com els coneixem; els minerals de la terra i, evidentment, els del cos humà, ja que aquest els pren de la terra. Existim gràcies a aquests minerals i per poder viure a la Terra és imprescindible mantenir una bona relació amb ells. L'ésser humà viu i desenvolupa les seves activitats damunt l'escorça terrestre, és el nostre suport, la nostra base. Sota els nostres peus existeix tot un món de cristall, el regne mineral, el qual ens dóna la seva estructura i composició. El nostre cos està format a partir de la matèria que prenem quan encarnem i, de la mateixa manera que a l'escorça existeixen els cristalls i el potencial i les condicions necessàries per a la seva formació, al nostre interior també. La fascinació que sentim vers els minerals no és més que la necessitat de re connectar amb la Terra de la que formem part. És a través d'aquest contacte que l'home pot cristal•litzar tot el seu potencial i sentir-se inspirat a seguir evolucionant. Els cristalls ens encomanen la seva llum i color, la seva harmonia i transparència, fent ressonar les nostres estructures més sòlides fins a despertar dins nostre la voluntat de manifestar, igual que ells, la nostra perfecció.

Cada vegada que contemples un cristall (de quars, per exemple) tens la possibilitat de transportar-te al seu espai interior i pots arribar a sentir com flotes en el buit...com un planeta a l'univers. L'univers és un gran cristall, un cristall infinit emparat per l'eternitat. Tot allò que es manifesta a la natura no es més que un reflex del seu patró cristal•lí. Connectar amb els cristalls, amb allò més terrenal, és alhora una manera de connectar amb aquesta essència divina que som i de la que formem part. Connectar amb els cristalls és connectar amb el Gran Esperit. 

La Terra està viva. Viu a través de tots els éssers que hi habiten. Els minerals són el seu cos, respira a través de les plantes, l’atmosfera és la seva aura...i els éssers humans són la seva consciència. L'actual estat de desconnexió patològica que l'ésser humà manifesta en la seva relació amb la natura és la veritable causa de tots els mals que pateix. És imperiosa la necessitat de guarir-se que té l'home avui, abans que sigui massa tard i les conseqüències d'aquesta bogeria ens portin a major destrucció, patiment i dolor. És amb aquesta intenció que desitjo compartir tot allò que he après i m'ha funcionat en la meva relació amb els cristalls.

ÚS DELS CRISTALLS A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA:

Una de les primeres notícies que tenim de la utilització dels cristalls és a Egipte, on els sacerdots empraven lapislàtzuli i turquesa com a talismans per combatre malalties i la malaquita per ajudar els morts en el seu trànsit cap a "l'altre vida". A la Bíblia es parla del pectoral d'Aaron format de dotze gemes, una per a cada una de les dotze tribus d'Israel, origen de les gemes associades al zodíac. La medicina ajurveda de l'Índia mil·lenària utilitza cristalls i gemes en l'elaboració de remeis en funció de la constitució del pacient i també a partir de la seva carta astral. Els primers tractats sobre les virtuts de les gemes a la Xina son de l'any 500 a.C. Hi ha estudis sobre les gemes a la Grècia clàssica: Galè, Herodot, Aristòtil i el seu deixeble Teofrast son els més coneguts. Plini el vell (s.1 d.C.) va escriure una recopilació -a partir de les ensenyances d'en Teofrast- de minerals amb les seves propietats i les relacions astrològiques. De l'imperi romà tenim "el lapidari òrfic" del segle IV a.C. amb detallades descripcions de les virtuts i usos màgics de les gemes. Ja a l'edat mitjana tenim el lapidari de sant Isidor de Sevilla (560-636 d.C.), santa Hildegard Bon Bingen i el seu "art de curar", Albert Magnus (1193-1280) i el seu tractat sobre els secrets de la natura i el més important, el lapidari d'Alfons X el savi (1221-1284), del qual només es conserva una quarta part. 

Sense oblidar el lapidari d'en Jaume Ferrer de Blanes cap a l'any 1500. No podem deixar de mencionar l'extens ús de cristalls per part de xamans (homes medicina) de totes les tribus del món, en especial les del continent americà, Austràlia i Àsia central. Inques, Maies, Tolteques, totes les cultures prehispàniques d'Amèrica central basaven el seu poder en pedres que consideraven sagrades com ara l'obsidiana negra. Actualment tota la tecnologia està basada en l'ús dels cristalls dels microprocessadors, els microxips, degut a la seva capacitat de ser programables; la "piezoelectricitat" del quars el fa imprescindible per a mesurar el temps; gràcies al robí tenim el làser; inclús la energia nuclear està basada en l'energia (radioactivitat) d'un mineral, l'urani. L'evolució de l’ésser humà està lligada a l'ús dels cristalls.

L'ÉSSER HUMÀ I ELS CRISTALLS:

El nostre cos no és només carn i ossos. El seu funcionament depèn del cos electrònic, la immensa trama de canals d'energia que transformen les senyals en impulsos. Ni el millor dels ordinadors pot competir amb la complexitat del nostre cervell i com aquest es comunica amb el resta de l'organisme a través del sistema nerviós.

L'aura és un camp de força o energia al voltant del cos, una prolongació subtil del nostre cos, el nostre espai vital, el conjunt d'emanacions electromagnètiques d'allò que realment som. Si l'ésser humà fos un petit planeta, l'aura seria la seva atmosfera. Les set capes de l'aura estan relacionades amb els set xacres i els seus respectius colors. Quan els xacres funcionen correctament s'emet una lluminositat homogènia i de tons suaus que indica la correcta harmonia de cos, ment i esperit. Al contrari, els desordres físics, psíquics o emocionals es manifesten a través d'un canvi de tonalitat de l'aura, que es torna més fosca o sembla tacada. Els danys a l'aura es poden produir per la contaminació de l'ambient, estrés, consum de drogues o per qualsevol desequilibri emocional o mental, que afectarà la manera com l'energia flueix. Agafeu ara un cristall, amb la seva estructura molecular ordenada en un patró geomètric. Els àtoms d'aquesta estructura van creant un patró únic d'energia. Ressona amb l'energia del cristall. Els desequilibris a l'aura de qualsevol persona poden ser compensats, passivament, deixant que el cristall faci el seu treball o bé, sintonitzant activament els nostres pensaments amb la vibració del cristall. No és el cristall qui et cura, només és una eina per harmonitzar les nostres energies amb la perfecció de les lleis celestials i còsmiques. 

Estableix una relació amistosa amb el cristall amb qui vols treballar. Porta'l amb tu, mira'l sovint, dóna-li voltes a la teva mà i para't a sentir la seva energia als teus dits i a les teves mans. Medita amb ell, o posa'l sota el coixí o a la tauleta de nit mentre dorms. A veure què somies !!! Si esteu tranquils i sensitius, les vostres reaccions us guiaran intuïtivament.

L'ésser humà ha estat utilitzant els principis actius de les plantes molt de temps abans que la química moderna confirmés la seva efectivitat. ¿Com coneixien fa segles les virtuts de les plantes?. Quin tipus de comunicació s'establia entre l'ésser humà i les plantes?. Una de les coses que feien els antics era fixar-se en la semblança entre certes plantes, les seves fulles, fruits o arrels i les formes físiques del cos humà. Un exemple d'aquesta analogia és la ceba (i la seva semblança amb la bufeta de l'orina), emprada amb efectivitat com a diürètic encara que no sabessin la seva composició química, la qual va confirmar temps després la seva efectivitat. Però encara hi ha molts més exemples: l'herba fetgera i la forma de fetge de la seva fulla, la semblança de les fulles de la pulmonària amb els pulmons... La llei d'analogia que inspirà el descobriment de les virtuts de les plantes i que és la base de l'homeopatia també és aplicable als cristalls. Per exemple la forma de núvol de certs hematites ens evoca la seva natura gasosa i la seva capacitat d'oxigenar la sang, el seu color vermellós similar al color de la sang i el seu pes la capacitat de densificar-la si per exemple és necessari cicatritzar ferides. La seva composició química també ens dóna informació sobre l'efecte que pot exercir en nosaltres: l’ hematites és òxid de ferro i els glòbuls vermells de la nostra sang dóna la casualitat que transporten l’oxigen gràcies al ferro. Tothom pot despertar la seva pròpia intuïció per comunicar-se millor amb els cristalls i descobrir els atributs i secrets que amaguen.

XACRES, CRISTALLS I COLOR:

La paraula xacra prové del sànscrit i significa roda. Segons la filosofia hindú existeixen set xacres principals que vibren en un determinat color, nota musical i mantram. Quan els xacres estan harmonitzats l'energia flueix i la persona es troba bé. Els xacres estan alineats seguint l'eix de la columna vertebral i cadascun d'ells es correspon amb un plexe nerviós. Els cristalls projecten i reflecteixen llum, motiu pel qual tenen la capacitat de provocar reaccions moleculars a l'interior dels òrgans. Els cristalls, com a materialització a la Terra de l'espectre cromàtic, actuen com a bateries que poden recarregar els nostres xacres. Per tal d'activar i equilibrar el sistema dels set xacres principals has de triar entre les pedres associades a cadascun d'ells, generalment a partir del color: vermell per a un guariment dels aspectes físics, corporals; o negre si vols centrar-te en els aspectes més psíquics o emocionals del primer xacra; taronja per al segon; groc per al plexe solar; verd pels aspectes físics del xacra del cor o rosa per als aspectes emocionals del mateix; blau pel coll; blau marí per al xacra del front; i violeta, blanc o transparent per al xacra de la “corona”.

Degut a que els cristalls tendeixen a activar més els tres xacres inferiors, s'ha d'evitar usar cristalls amb persones hipertenses, amb afeccions cardíaques, càncer o leucèmia, transplantaments o marcapassos, així com amb persones amb patologies psíquiques o que reben medicació per a problemes mentals. Les dones prenyades han d'evitar estar vora grans cristalls o treballar amb ells ja que aquesta activació dels xacres inferiors pot provocar avortaments o parts prematurs, per no dir danys irreversibles en el fetus.

Quan sàpigues quin xacra pots treballar escull el cristall corresponent i estira't confortablement -a poder ser amb el cap orientat al nord magnètic- amb els braços estirats i les mans enlaire. Per a treballar un sol xacra posa el cristall a la zona i relaxa't. Tanca els ulls i prova de sentir com l'energia i el color vibren. Deixa que la llum es vagi expandint dins teu mentre t'harmonitza i gaudeix de l'experiència.

CRISTALLS QUE ENS PROTEGEIXEN DE LA NEGATIVITAT:

El camp electromagnètic natural que tots tenim és agredit constantment per tot tipus d'ones produïdes pels aparells elèctrics que omplen cases i llocs de treball. La obsidiana negra i l'ònix tendeixen a absorbir la negativitat, mentre que la turmalina negra desvia l'energia negativa abans que ens afecti. Aquests minerals els pots portar a la butxaca o posar-los al lloc de treball.

L’estrès geopàtic està produït per corrents d'energia subterrània degudes a falles o a línees de força negatives -red Hartman- que convé evitar, per exemple, a l'orientar el sofà o el llit. Un cop detectades aquestes línies -a través de la radioestèsia- també podem posar una punta de quars en algun punt de la línia, per exemple vora la paret per a que no destorbi. D'aquesta manera estem tallant l'energia i evitant que ens afecti.

La turmalina negra és el mineral més utilitzat per a desviar i dissoldre l'energia estàtica provocada per qualsevol aparell elèctric: microones, ordinadors, mòbils...

A més d'alliberar-nos i netejar-nos de l'energia negativa que puguem generar, també ens protegeix de l'energia negativa emanada pels demés. Vivim en un món contaminat per formes de pensaments que pul•lulen al nostre voltant i una excessiva vulnerabilitat ens fa proclius a atreure aquestes energies que poden disminuir la nostra energia, condicionar el nostre comportament i comprometre la nostra salut. Una fórmula preventiva per a mantenir la puresa de la nostra aura, ment i emocions consisteix en la utilització de gemes negres.

L'hematites és un mineral eficaç per a mantenir allunyades les influències negatives. Vora la porta o en un lloc que es vegi des de l'entrada es converteix en un escut protector. Podem posar l'hematites en un bol ple de sal gruixuda i deixar-lo que funcioni com un aspirador astral de les energies negatives, formes de pensament...Deixa que sigui la teva intuïció qui et dicti quan canviar la sal.

LES LÀMPADES DE SAL: IONITZADORS NATURALS.

A l’atmosfera terrestre, a l'aire que respirem existeixen ions positius i negatius. Els ions positius, quan hi ha en excés són els causants de l'electricitat estàtica, motiu pel qual podem sentir-nos estressats o inclús cansats. Les tempestes, per exemple netegen de l’atmosfera els ions positius mitjançant les descàrregues elèctriques (raigs) i aporten ions negatius; és per això que després d'una tempesta l'aire està més carregat d'energia fresca, neta.

La sal és un ionitzador natural. Quan ens banyem amb aigua salada o, rentar els cristalls amb aigua i sal, neutralitzem l'electricitat estàtica i la negativitat ja que la sal absorbeix al mateix temps que genera ions negatius que son els saludables per a l'ésser humà. A les llars actuals neutralitzar l'excés d'aparells elèctrics i estàtica és una necessitat i les làmpades de sal compleixen impecablement aquesta funció. Estan fetes de sal gemma, un mineral format per l'evaporació de mars prehistòrics i posterior sedimentació de les seves sals. El seu color rosat ataronjat és molt agradable a la vista i aporta una atmosfera càlida a qualsevol lloc on decideixis posar-la.

L'ALTAR DE CRISTALL

Molta gent té altars a casa seva com a forma d'honrar la divinitat i de mantenir un vincle amb el món espiritual. Hi ha altars per a tots els gustos, des d'una simple tauleta i una imatge simbòlica de la divinitat, fins altres més complexes i carregats d'elements: espelmes, flors encens...Si vols agrair i reverenciar les energies dels cristalls el millor que pots fer és col•locar-los en un altar o crear un altar per a ells. La creativitat que es desenvolupa per a ordenar els cristalls a l'altar i la bellesa i poder final que el conjunt desperta en nosaltres val la pena. Si a més afegeixes la llum de les espelmes i el perfum d’encens pots notar com s'expandeix i amplifica l'harmonia generada. Acosta't a l'altar sempre que necessitis preparar-te per a meditar o quan tinguis la necessitat de contemplar la seva bellesa o comunicar-te amb elles. Pots rebre impressions molt reveladores. Et recomano utilitzar encens per a beneir, purificar i honrar els cristalls del teu altar.

Joan Miranda, mestre de Reiki, terapeuta diplomat de medicina tradicional xinesa i acupuntura, essències florals, reflexologia podal, geometria sagrada i cristaloteràpia. 

Aquí podeu veure un curt video de la Cova de Selenita de Naica.

L'ANTIGA SAVIESA: L'OBSIDIANA PEDRA DE PODER.

Aquest missatge pretén continuar i aprofondir un d'anterior, en el que ja esmentaven les raons científiques que "avalen" la utilització de determinades pedres i cristalls, tant en la pràctica del guariment, com d'ajuda poderosa pel que fa al despertar de la consciència, com podeu veure aquí:

http://terradesomnis.blogspot.com/2008/10/lantiga-saviesa-gemoterpia.html

Amb el pas del temps, vas aprenent més coses sobre aquestes meravelloses, silencioses i omnipresents companyes de viatge, avui voldria aprofondir en el coneixement d'una d'elles: l'obsidiana. Com veureu, no pot ser considerada una roca, de fet no ho és, sinò un cristall magmàtic, això li dóna unes peculiaritats extraordinàries en molts aspectes, a més de ser una criatura d'una gran bellesa i varietat. A més, s'haurien d'afegir unes raons de tipus personals, dons aquest estiu he tingut l'ocasió d'anar a dos iaciments d'aquest cristall, he pogut copsar l'admiració i l'interés que encara desperta entre els que s'acosten a les cultures mesoamericanes, i sobre tot, he pogut informar-me de les pràctiques guaridores i vivencials que al voltant de l'obsidiana, promou la investigadora Ana Silva Serrano, autora de diversos llibres, entre ells l'important "La obsidiana: piedra de sagrada de sanación" publicat per la Editorial Índigo de Barcelona, que us recomano i que malauradament no puc oferir-vos, dons no l'he trobat a la xarxa.

Hi ha un camp de la ciència que s'anomena etnobotànica que estableix els estrets lligams entre determinades civilitzacions i les plantes que les caracteritzen, així parlem de les civilitzacions o cultures del blat (Mesopotàmia i Egipte), de l'arros (Xina i l'Índia), del blat de moro (Sud i Mesoamèrica ), etc. Potser algun dia, si és que no s'està produint ja, haurà d'apareixer una "etnomineralogia" que estudïi les relacions entre aquestes cultures i les pedres que contribueixen poderosament en la seva articulació i personalitat. Com a propostes improvisades: celtes-ferro, maies-jade, xinesos-jade, olmeques-obsidiana i podriem continuar...
L'obsidiana és una roca ígnea, que ve de ignis = foc. Ignis significa fetes del foc o la calor. Quan els volcans entren en erupció i la roca líquida ve fins a la superfície de la terra, es crea la nova roca ígnia. Quan la roca és líquida dins de la terra, es diu magma. Quan el magma s'endureix dins de l'escorça, es converteix en el granit. La majoria de les muntanyes estan formades de granit. Es refreden molt lentament i és molt dur.

Pedra d'obsidiana sense pulir

Quan el magma és expulsat a la superfície i flueix, com què passa quan un volcà entra en erupció, després el líquid s'anomena lava. La lava flueix cap avall pels costats del volcà. Quan es refreda i s'endureix es diu obsidiana, roca de lava o pedra tosca - depenent del que sembli.  
Les roques ígnies es formen quan la lava fosa (magma) es refreda i es converteix en roca sòlida. El magma ve del nucli de la Terra que és roca fosa. El nucli suposa prop del 30% de la massa total de la terra (31,5%)        
Hi ha 5 classes de roques ígnies, depenent de la barreja de minerals a les roques. 1) El granit conté quars, mica i feldspat . 2) La diorita conté feldspat i un o més minerals foscos. El feldspat és dominant. 3) El Gabbro conté feldspat i un o més minerals foscos. Els minerals foscos són dominants. 4) La Periodotita conté ferro i és negra o fosca. 5)  La pegmatita és un granet de gra gruixut amb grans cristalls de quars, feldspat i mica.  
L'obsidiana és vidre natural. Es forma quan la lava es refreda ràpidament a la superfície. És vidriós i llis.
La pedra tosca està plena de butxaques d'aire que van ser atrapats quan la lava es va refredar quan va fluir cap a fora sobre la superfície. És l'única roca que flota.

El text que segueix, recull algunes de les parts més significatives de l'esmentat llibre, traduït com bonament he pogut, així com d'altres articles de la mateixa autora al voltant d'aquesta amiga fosca i brillant.

Que ho disfruteu.

Ana Silva Serrano, autora d'aquestes ratlles.

Ja des de èpoques molt remotes, fa mes de 33.000 anys, l’obsidiana va mostrar-se com una pedra que a ajudat els éssers humans en la seva supervivència, en el desenvolupament de les seves cultures materials i, com guia espiritual i vehicle de guariment. A l’antic Egipte, però també a Mèxic, l’obsidiana està molt present en la seva història, com a objecte ritual i de culte, però també com a arma, o per a la fabricació d’instruments quirúrgics de gran precisió.

Puntes de llança d'obsidiana

Fulla de ganivet d'obsidiana

En el cas de Mèxic que es caracteritza per tenir una gran quantitat de volcans en el seu territori, l’obsidiana es força abundant, per aquest motiu, ja des de la època prehispànica, aquesta pedra s'ha utilitzat de múltiples formes com a instrument de supervivència.

Cap olmeca del Museo Antropològic Nacional de Mèxic

En aquest prolífic terreny, es desenvolupa la civilització dels olmeques – per a molts experts anomenada: la “civilització mare”-, la primera de Mesomèrica on es dóna l'ús de la obsidiana per al servei de la comunitat.

Se sap que 1.000 anys a. de NE., aproximadament a la mateixa època que els fenicis s’establiren a Cartago, la civilització olmeca es consolidava en San Lorenzo, La Venda i Tres Zapotes (avui Tabasco i Veracruz), procedents, segons sembla del que avui anomenem Guatemala. En aquestes regions i en tota la Costa del Golf de Mèxic, va existir un comerç molt estès i molt ben organitzat, d’articles manufacturats amb obsidiana de nuclis allargats, de múltiples facetes, en forma de navalles, llesques i puntes de projectil.

Escultura tolteca del MAN de Mèxic

En les cultures prehispàniques posteriors, com la Tolteca, l'Asteca i la Mexica, l’obsidiana està integrada completament i d'una manera molt sofisticada, a les necessitats d'una civilització desenvolupada i avançada. .

Aquests són els moments de major auge, ja que va convertir-se en la industria mes important de la vida econòmica del Mèxic prehispànic, doncs gràcies a ella, s’establiran relacions de gran importància social, vincles d’expressió artística, aliances polítiques, regals entre dirigents i cerimònies religioses, tots ells factors de gran transcendència.

A l’època de l’esplendor mexica i asteca, tant l’explotació en el jaciment, com el transport i la distribució, es van efectuar sota supervisió i control directe de les institucions estatals de Tenochtitlán i Texcoco i no com un producte tributari comú com ho consideren alguns experts. L’obsidiana va ser el material d'intercanvi privilegiat a nivell local i regional. Cap a l'exterior va arribar a abastar el que avui anomenem Guatemala, El Salvador i Hondures des del període clàssic fins a la conquesta espanyola.

Aflorament d'obsidiana a el Chayal (Guatemala)

Aquesta roca dinàmica i polifacètica es va utilitzar principalment en la fabricació de tot tipus d'armes, puntes de projectil, per a la guerra; la fabricació de fones, llançadors, la porra de fusta, l'espasa asteca, temible macáhuitl i l'arc i les fletxes, però també, per eines de treball en forma de navalles, ganivets, destrals i punxons. Per a ús ornamental, es van manufacturar collarets, orelleres, pectorals i adorns corporals.

macahuitl

Mascara d'obsidiana

Orellera d'obsidiana

Pectoral d'obsidiana

Des del punt de vista mèdic, aquesta pedra, a més de fabricar precisos punxons, ganivets i bisturís, va ser utilitzada per a guarir ferides, aplicant pols d’obsidiana, a malalties com la gota i artritis si era ingerida com a píndola -barrejada amb polpa de fruites -, i per a la trepanació de cranis i la mutilació de membres, a manera de bisturí o ganivet de cirurgia.

Tecpatl

El deu Xipe Totec

A nivell religiós, estava el ganivet sagrat de sacrifici "tecpatl", amb el qual els governants es feien mutilacions i ferides rituals, per fer-se sang, com ofrena a les forces deïficades de la naturalesa per a legitimar el seu poder i oferir-lo, al déu Xipe Totec. Fabricaven articles sagrats per als sacerdots que només ells podien utilitzar com la mascara d’obsidiana, els recipients com la "osomatli" (la “moneta embarassada”) que representa al déu de la pluja Tláloc

Una de les joies més preuades del MNA de Mèxic

El deu Tlalolc

i el mirall de obsidiana que reflecteix al déu omnipresent, Tezcatlipoca.

Mirall d'obsidiana

El deu Tezcatlipoca

La raó per la qual l’obsidiana no resulta gaire popular avui en dia, és perquè amb l'arribada dels espanyols a Mesomèrica, ja no es va necessitar extreure mes obsidiana, per la seva substitució pels instruments fabricats amb el metall que portaven d’Espanya. Malgrat això, podia haver continuat la cosmogonia i la creença filosòfica de la relació religiosa entre aquesta roca i els déus. Però la nova religió que s'instaurava, feia creure que l'ús de la roca "negra", estava relacionat amb el dimoni i a les pràctiques denominades "malèfiques" pels frares i sacerdots. Per aquest motiu, i fins avui, es troba amagada, reclosa, sobreviu només en petits poblats mexicans, així, una pedra que conta amb interessants atributs de guariment s’associa encara amb forces demoníaques que poden "perjudicar" a la persona.

Gosset d'obsidiana, juguet per a nens, si us fixeu porta rodes, argument que desmonta la hipòtesis de que les civilitzacions mesoamericanes no coneixien la roda.

Afortunadament, gràcies a que avui en dia contem amb major informació, podem conèixer els atributs físics i energètics que aquesta pedra ens ofereix pel nostre equilibri i guariment.

Obsidiana vermella

Obsidiana Blau electric

Obsidiana verda

Obsidiana caoba o lleonada

A nivell físic, a causa de la seva capacitat d’absorció, pot ajudar a desinflamar i, per tant, alliberar de múltiples dolors físics com contusions, inflamacions per diverses causes, inflors en membres i infeccions quan és aplicada sobre la zona afectada. En aquest sentit, l’obsidiana és una eina terapèutica valuosa, ja que és antivírica i antibacteriana.

També és capaç d'enfortir el sistema immunològic a partir del seu alt contingut ferromagnètic que amplifica l’acció dels camps electromagnètics, ajudant a curar les malalties d'aquest tipus, alhora, permet major conductivitat a nivell de teixits com el sistema nerviós i el sistema circulatori, alleujant problemes de estrés, hipertensió, miomes, quists i tumors a diferents parts del cos.

A nivell energètic, la seva polaritat neutra i la seva dinàmica de separació ajuden a equilibrar l’energia a nivell emocional, alliberant aquella que s'excedeix del sistema i que es manifesta en el cos emocional. En temes de depressió, alleuja alliberant la energia densa que queda atrapada en el sistema i que "allunya" a la persona de si mateixa, impedint-la connectar amb els seus talents i potencialitats. Un atribut que els nostres avantpassats van assolir aprofitar d'aquesta pedra, és el seu poder psíquic, ja que té la capacitat de posar fora "el que es té dintre", el que ens obliga a utilitzar-la dintre de determinats temps i complint un ritme, així com també a observar les contraindicacions .

Obsidiana de Guatemala i de Teotihuacan

La qualitat energètica mes important que se li pot atribuir des del punt de vista terapèutic, és la seva freqüència, ja que per ser ultraviolada, ens permet, en la pràctica del seu ús, assolir una connexió des del nostre interior, mes allà de la sèptima dimensió per a arribar fins a la octava, el que ens permet vibrar en freqüències de energia superiors que ens ajuden a la visió i permeten "prendre consciència" des de la nostra saviesa interior.

En aquest camí totes les persones que utilitzin l’obsidiana en el treball terapèutic, tindran al final una mateixa conseqüència: la trobada de si mateixos des d'una connexió interior de nivell superior. No m'estic referint a una connexió "còsmica" de nivells desconeguts, sinó una connexió amb el propi ésser interior, on conflueixen el nostre cos físic, en una estabilitat i bon funcionament d’òrgans i sistemes, el nostre cos emocional, on les emocions es poden tocar, viure, reconèixer i acceptar com el camí al nostre coneixement personal interior, així com la nostra forma de pensar i el nostre molt personal i únic sistema de creences.

Obsidiana daurada

L’obsidiana, està considerada una pedra mística, i mítica. Mística, degut al fet que des de l’antiguitat va ser utilitzada pels bruixots i xamans, i mítica perquè al seu voltant, han sorgit mites tan importants com el de Jonás que talla la panxa de la balena, amb un ganivet de obsidiana, per a alliberar-se de la mort.

L’obsidiana no és una pedra… qualsevol, sinò un molt instrument bon instrument del que maneja la màgia i energia. El que ens tracta de dir és que allò que veiem, no és el que veiem.

A causa de la seva fractura concoïdal, que és el que la caracteritza, posseeix una propietat de difusió, la qual desenvolupa en el seu entorn, com efecte psíquic i en qui la utilitza. Aquesta, pot ser una qualitat de beneficis majors, quan se sap utilitzar de manera correcta, però tal vegada, ser un efecte que es torna difícil i fins a perillós de manejar. La diferència es troba en el coneixement de la manera correcta de la seva aplicació.

Aquesta capacitat psíquica, li permet convertir-se en una eina projectiva, que al ser utilitzada en camps que generen energia (un ésser viu, un espai o un entorn) té la qualitat de “posar fora el que existeix endins”. Aquesta qualitat s’enfoca, no a allò que descansa en un àmbit superficial que podríem anomenar, del conegut, sinó que s'endinsa en camps profunds, que per a l'ésser, no són visibles, contemplables ni recognoscibles. Ella, fa gala de la seva capacitat de absorció d'allò que roman en el mes profund dels àmbits no visibles, que conformen energies denses i de vegades negatives.

Mirall d'obsidiana modern

La obsidiana, sent aquesta energia projectiva, que alhora absorbeix aquella densa i negativa, es converteix en una eina que pot arribar a desvelar aspectes de persones o éssers vius que promouen el desequilibri, que anomenem “malaltia”. Aquest canvi promogut per ella, no és mes que la transició que s'ha de viure per a caminar cap a la salut, cap a una vida plena d’energia.

En l'ésser humà, la obsidiana, pot afectar un canvi en la matèria, a causa del canvi de freqüències que aquesta és capaç de modificar, a través de l’alteració dels camps multidimensionals de l'ésser que són governats pels chakras. Per aquest motiu els resultats que s'obtenen, són els d'un guariment corporal, però en el fons, no és mes que aquell guariment psíquic, que promou un canvi en el sistema de creences.

Aquesta pedra psíquica, màgica, desconeguda i ancestral, ha mostrat al llarg dels temps, la seva capacitat per a promoure la transició en el camp corporal, i en l’àmbit espacial, per elevar els nivells de energia que duen indubtablement als canvis que ajuden a elevar ni més ni menys que el nivell de consciència, factor que conforma l'estructura fonamental de la evolució planetària.

La màxima conquesta promoguda per la utilització d'aquesta roca sagrada es fa palesa durant el treball en els processos dels éssers humans en la terra, per a convertir aquest trajecte en l'obertura del cor, el que es convertirà gens menys que en saviesa.

En la seva obra referent als arquetips, Carl G. Jung parla de “l'ombra”, que és formada de símbols que es projecten com el diable, el perseguidor, la mort, la malaltia, la por, la foscor, el desconegut… símbols que resideixen en la psique, que no obstant això segueixen sent part de l'existència de l'ésser i que cada dia es reconeixen mes com aquells aspectes negats i rebutjats de nosaltres mateixos i que en la mesura que menys els reconeguem, menys els podrem alliberar o integrar.

Avui, la obsidiana, per la seva extensa presència en la història de la humanitat, la seva indescriptible profunditat, la seva negra penetració i la seva oculta mirada ens acompanya en aquesta transcendent indagació que sorgeix del nostre ésser: el treball de l’interior.

Obsidiana arc iris sense tallar

Obsidiana arc iris tallada

La obsidiana és una pedra psíquica, ella ens pot mostrar aquells aspectes ignorats, rebutjats, negats i reprimits per aquelles experiències negatives i difícils d'admetre i que es guarden en aquesta profunditat negra del nostre ésser. Ella ens ajuda a penetrar en aquest fosc existir, on amb la seva negror, ens ensenya a veure la llum, on amb la seva profunditat ens permet arribar a dimensions mai arribades des del nostre ésser, on la seva capacitat de penetració arriba a transformar aquells continguts rebutjats de la nostra psique en saviesa; “perquè per a poder pujar, primer cal baixar”.

Per a assolir la plenitud de l'ésser, primer hem de reconèixer les nostres parts rebutjades, ja que com Jung deia: “Un no s'il•lumina imaginant figures de llum, sinó atenent a les parts difícils, rebutjades, negades que resideixen en el nostre interior”. Aquestes parts que lluny d'abraçar l'ombra, allunyen els dimonis del nostre interior, rebutgen la mort de la nostra existència i neguen la malaltia, que bé pot ser la nostra guia des de l'interior cap al creixement. Aquests dimonis… resideixen en el nostre ésser, on aquelles cultures antigues les veneraven per ésser també part de la nostra divinitat, i les representaven a través de les figures de les deïtats mencionades anteriorment.

La obsidiana juga un paper de transcendència sense igual ja que és el camí a la nostra veritat. És la energia que ens habilita d'una forma segura, que es fa conscient para veure totes les parts rebutjades, o fins i tot, talents ocults que resideixen en el nostre inconscient i que per a avançar en la nostra vida han d'emergir.

Obrim la totalitat del nostre ésser a una visió interior conscient, amb l'ajuda de l’obsidiana, para alliberar totes aquestes pors, temors, horrors i dimonis que habiten en aquest interior desconegut nostre, on amb la guia de aquesta pedra sagrada podem assolir trobar el nostre camí de la veritat.

Tot això pot sonar com una bella història de llum i fantasia, però l’obsidiana ens mostra el veritable camí cap a aquesta llum, que compromet com hem esmentat amb anterioritat, la nostra matèria, que és cos, ossos, muscles, però també emocions, pensaments i energia.

Obsidiana teranyina

Les llàgrimes que poden emergir en aquest trajecte, el dolor que en cert moment ens fa sentir aquesta roca, fent-nos conscients del nostre sofriment, la por que sentim en treballar amb ella, pot ser tan amenaçadora que ens allunyi del seu profund guariment. És una roca de saviesa i per això, ens duu a transitar per aquest camí de la consciència que ens recorda als grans mestres que ens parlen del dolor i el sofriment en la terra…ens tracten de dir que “encara tenim cos!” I que hem de treballar amb ell per a habilitar-lo en aquesta tasca de vida, personal, però també col•lectiva.

Un plor, un dolor, un fer-nos conscients dels nostres cossos, que ens ajuda a despertar, la obsidiana en nosaltres, sobre i dintre de nosaltres… ens permet reconnectar-nos amb nosaltres mateixos, i deixar de viure alienats d’allò que veritablement som. Una reconnexió des del nostre interior que ens permeti aquest tan buscat canvi de sistema de creences que comença per permetre'ns sentir, però que no podem assolir sense incorporar aquest trànsit, que ens permeti el canvi de energia, a través de la matèria.

Així, l’obsidiana és una pedra veritablement diferent a aquelles que habiten en el món mineral, una roca que no és roca, un element de foc, que emana del si de la terra, que ens mostra que per a poder elevar-nos, hem primer de baixar, una matèria negra que al ser polida, emana pólvores de color blanc… una ensenyança que ens fa cristal•litzar el trànsit de les tenebres a la llum de la consciència, una eina que ens permet fer realitat les ensenyances superiors dels mestres ascendits, per a trobar el veritable sentit de la nostra estada en la Terra.

Se l’anomena – a la obsidiana - "superior" no per un paràmetre comparatiu, sinó perquè a l'entrar en aquest equilibri energètic, la freqüència vibratòria, arriba a un nivell mes elevat que ens permet viure en l'estat de acceptació i salut que desitgem.

Ixtli

Existeixen diverses geometries pel treball terapèutic amb obsidiana. He proposat en el llibre "Obsidiana, Piedra Sagrada de Sanación", tres d'elles que abasten diverses àrees com el físic - energètic, amb la aplicació de “Ixtli”, el disc de obsidiana; l'emocional - energètica, amb “Urantia”, l’esfera de obsidiana i la mental - energètica, amb “Tezcatlipoca”, el mirall de obsidiana.

Totes poden ser treballades d'una manera metòdica, i es pot iniciar el camí netejant els camps energètics a partir de l’aplicació de Ixtli sobre els chakras.

Obsidiana de foc

 Posteriorment, a l'alliberar-se emocions que sorgeixen amb l’aplicació de Ixtli, el treball continua amb Urantia, l'esfera de obsidiana. Aquí, es treballa amb l'origen, s'arriba fins el mes profund de la història personal, en el camí emocional. En aquest aspecte, l’alliberament ve de vivències concretes que ens duen als inicis d'aquesta memòria, amb la qual treballa la obsidiana des del angle transpersonal i junguià de l'ombra. Finalment, es pot continuar el treball terapèutic albirant l’aspecte del nostre sistema de creences amb Tezcatlipoca, el mirall de obsidiana amb la finalitat de donar sortida a aquelles creences falses que ens allunyen de la nostra veritat. És un viatge als nostres registres bloquejats o guardats a nivell inconscient, i que al abraonar-se amb un instrument psíquic com el mirall, ens permet veure aquelles vivències que s'allotgen en l'ombra, en el nostre costat mes profund i alliberar-les energèticament.

Tot i que aquesta és una proposta per al treball terapèutic des del físic fins al mental, la obsidiana també participa com a suport per a diverses teràpies, alleujant dolors físics en tractaments mèdics, on es pot observar que amb la seva aplicació, les curacions s'acceleren fins a un 30%, i que el pacient ho passa amb menys dolor i en menor temps.

Escultura de Jorge Rojas, si efectivament, ho veus bé, el plat està levitan.

També per a la teràpia emocional, on existeixen diverses tècniques que van des de la psicològica fins a la vibracional com la teràpia floral, la obsidiana ajuda a entrar en un major i profund contacte. I finalment en la teràpia mental, on també existeixen moltes tècniques que van des del psicoanàlisis fins a la teràpia de regressió de vides passades, on el mirall de obsidiana, ens pot dur d'una forma ràpida i segura a recuperar "aquestes parts" perdudes dintre de nosaltres mateixos.

Convé recordar que la transcendència de l’aplicació de l’obsidiana, és a partir de que s'utilitzi com una teràpia energètica, el que significa que els canvis es donaran a nivell de chakras, nadis i meridians, que es manifestaran en el cos físic, emocional i mental. Perquè aquesta pedra permet sinergetitzar totes les teràpies triades.

Des de la meva experiència personal el camí de la vida es converteix, amb l'ajuda d'una eina tan poderosa i d’aquesta saviesa ancestral, en una aventura a la qual no podem deixar d'assistir ja que els recòndits llocs, on resideix l'ombra, són els llocs mes màgics i meravellosos per a conèixer en aquesta oportunitat especial, que és la vida.

Obsidiana nevada

"Aquel que mira para afuera, sueña; pero aquel que mira hacia adentro despierta", C. G. Jung

Confio en que us serveixi.